FUSTER, Joan, «Lectors i escriptors a la València del segle XV», en Joan Fuster, Obres completes. Llengua, literatura, història, 6 vols., Barcelona, Edicions 62, 1975, 1, pp. 317-390.
FUSTER, Joan, Llibres i problemes del Renaixement, «Biblioteca Sanchis Guarner», València-Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.
FUSTER, Joan, «Tirant lo Blanc i Don Quijote [Dimarts, 26 agost de 1952]», en Joan Fuster, Obres Completes, 2: Diari, 1952-1960, 6 vols., Barcelona, Edicions 62, 1969, 2, pp. 40-48.
[Reproduït al seu Indagacions i propostes, Barcelona, Edicions 62 / La Caixa, 1981, pàgs. 104-111; i també a 'Tirant lo Blanc' 1490-1990, València, Ajuntament de València, 1988.]
Martorell, com Cervantes, era un desil·lusionat que presentia «una imminència vaga i amarga». Conscient del desmembrament d'aquest sistema, l'escriptor valencià opta pel distanciament irònic, l'única alternativa viable de qui perd pas a pas el seu lloc dins el món (p. 109). [J.M.M.]
GADEA I GAMBÚS, Ferran, «Entre la tradició i el Renaixement», en "Tirant lo Blanc", cinc-cents anys, Cultura (Barcelona, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya) , 11, (1990), pp. 31-33.
Elements cavallerescos i lul·lians, però esperit deseixit i modern. [BBAHLM]
GADEA I GAMBÚS, Ferran, «Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, cavallers a la defensiva», en Actes del Symposion "Tirant lo Blanc" (Barcelona, 1990), Assaig, 14, Barcelona, Quaderns Crema, 1993, pp. 273-300.
Recerca de motius que demostren l'afany de Martorell per defensar i enaltir l'estament cavalleresc en oposició a la resta de classes. Constatació de la importància de la primera part del Tirant (doctrinal i lul·liana) com a referent segons el qual cal llegir tota l'obra. [BBAHLM]
GALÉ, Enrique, «Aspectos estamentales de la caballería en Tirant lo Blanc», Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 5, (1996-1997), pp. 59-87.
http://revistas.uned.es/index.php/RLLCGV/article/view/5728/5455
GARCIA I RAFFI, Josep Vicent, «Jorge Marín y un capítulo de la difusión de Tirant lo Blanc en la revista Destino», Tirant, 15, (2015), pp. 291-296.
https://ojs.uv.es/index.php/Tirant/article/view/7880/7493
A partir de la publicación de un extenso artículo en la revista catalana Destino, en 1968, escrito por Jorge Marín en torno a la relación de Tirant lo Blanc con el mundo inglés, se presenta el contexto de aparición del mismo. Se resume la producción, fundamentalmente periodística, de su autor, pseudónimo de Josep Manyé i Vendrell, y su vinculación con la cultura catalana desde el exilio en Inglaterra. [Resum de l’autor]
GARCIA I RAFFI, Josep Vicent, «Jorge Marín y un capítulo de la difusión de Tirant lo Blanc en la revista Destino», Tirant, 15, (2015), pp. 291-296.
https://ojs.uv.es/index.php/Tirant/article/view/7880/7493
A partir de la publicación de un extenso artículo en la revista catalana Destino, en 1968, escrito por Jorge Marín en torno a la relación de Tirant lo Blanc con el mundo inglés, se presenta el contexto de aparición del mismo. Se resume la producción, fundamentalmente periodística, de su autor, pseudónimo de Josep Manyé i Vendrell, y su vinculación con la cultura catalana desde el exilio en Inglaterra. [Resum de l’autor]
GARCIA I RAFFI, Josep-Vicent, «Cavalleresca catalana: notes sobre un text inèdit de Lluís Ferran de Pol», Tirant, 1, (1997), p. s. p.
http://parnaseo.uv.es/Tirant/Art.Ferran_de_Pol.html
GARCIA Y RAFFI, Josep-Vicent, «Cavalleresca catalana: notes sobre un text inèdit de Lluís Ferran de Pol», Tirant, 1, (1997)
http://parnaseo.uv.es/Tirant/Art.Ferran_de_Pol.html