AGUILAR ÀVILA, Josep-Antoni, «Xenofont, Anaxàgores i l'emperador: sobre dues anècdotes del Breviloqui al Tirant lo Blanc», en Miscel·lània Giuseppe Tavani, 1, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 42, (2001), pp. 61-75.
Al cap. 124 del Tirant hi ha un parlament de Carmesina que depèn de Guido delle Colonne. Als caps. 248-263, en canvi, s'utilitza una anècdota presa de la versió catalana del Breviloqui de Joan de Gal·les. Traces possibles de les Troades de Sèneca en els episodis de l'emperadriu i Hipòlit, cap. 262. [BBAHLM]
Anaxàgores; clàssics; models i fonts; Xenofont
AGUILAR I MONTERO, Miquel, «Claus interpretatives de la ficció de la Viuda en el Tirant lo Blanc», Tirant, 7, (2004)
http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.7/Article.Aguilar.Viuda.htm
AGUILAR I MONTERO, Miquel, «El Llibre de l’orde de cavalleria en el context sociocultural medieval», Tirant, 13, (2010), pp. 5-14
http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.13/01%20Aguilar.pdf
Ramon Llull va redactar el seu Llibre de l’orde de cavalleria sota la influència d’un temps i d’una mentalitat fortament marcats pel context sociocultural medieval. L’article explica com cal entendre la realització d’aquesta obra en funció de l’etapa quaternària de l’Art lul·liana, amb les seves virtuts i els seus pecats; de la situació geopolítica del segle xiii, especialment tot allò relacionat amb la cavalleria, i dels tractats de cavalleria produïts o coneguts a la Corona d’Aragó de l’època.
Cavalleria, Ramon Llull, edat mitjana, societat, cultura.
AGUILÓ, Àngel, «Bibliografia», en Libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch..., ed. Marian Aguiló, 4 vols., Biblioteca Catalana, Barcelona, Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1905, I, pp. ix-xiv.
AGUIRRE BELLVER, Joaquín, El estilo del "Tirant lo Blanch", Torrevieja, Instituto Municipal de Cultura "Joaquín Chapaprieta", 1999
ALBISTUR, Jorge, Del andante al peregrino, o de la historia al discurso: "Tirante el blanco" y "El Criticón", Montevideo, Ediciones de la Banda Oriental, 1992, 96 pp.
ALCHALABI, Frédéric, «Des vertus des personnages du Tirant lo Blanc et de leur appétit: réflexions sur le rôle de la nourriture dans l’oeuvre de Joanot Martorell», Langues néo-latines: Revue del langues vivantes romanes, 341, (2007), pp. 17-36.
Com que Cervantes diu que els personatges del Tirant mengen molt, l'autor repassa els àpats descrits per Martorell i el sentit que tenen. [BBAHLM]
ALCHALABI, Frédéric, «Le héros sublimant son trépas: Tirant lo Blanc et Amadís de Gaule à l'épreuve de la mort et révélés », en Entre ciel et terre: la mort et son dépassement dans le monde hispanique, eds. Daniel Lecler i Patricia Rochwert-Zuili, Langues Néo-Latines. Revue del Langues Vivantes Romanes, París, Indigo et Côté-Femmes, 2008, pp. 191-203.
https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-00608866/document
Le religieux devient, dans Amadís de Gaula et Tirant lo Blanc, un argument littéraire et une justification. Rodríguez de Montalvo reprend un texte du début du xivème siècle dans lequel Amadís meurt, assassiné par Esplandián, ce qui pousse Oriana au suicide. L’auteur castillan se démarque ainsi profondément du texte primitif en lui insufflant la vie là où la mort s’imposait. Par conséquent, l’annonce d’un décès -qui, finalement, n’a pas lieu- est plus qu’un effet littéraire permettant à l’auteur de donner un certain suspense au passage: l’épisode acquiert une place centrale dans l’œuvre puisque c’est lui qui justifie l’un des chapitres des Sergas de Esplandián, la suite d’Amadís de Gaula, et c’est par lui que Montalvo apporte sa touche personnelle à la figure d’Amadís, qu’il voit aussi comme extrêmement pieux. Ce refus de mort est bien significatif. Quant à elle, la mort de Tirant peut paraître bien méprisable même si elle n’est pas infâmante. Elle témoigne surtout du cynisme de Joanot Martorell qui achève son roman sur une note bien sombre mais, dans tous les cas, explicable, ce qui est, peut-être, le plus important.
ALCOY I PEDRÓS, Rosa, «Imatges del cavaller i el seu món», en 'Tirant lo Blanc', imatges i objectes (Catàleg de l'exposició commemorativa del V Centenari de la 1a ed. de 'Tirant lo Blanc'), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1991, pp. pp. 17-31.
Repàs de les obres artístiques triades per a la exposició, amb abundant bibliografia sobre aquestes.
context cavalleresc; context històric; iconografia
ALEGRE I ALSINA, César, "Tirant lo Blanc": la madurez de la caballería, Auburn Univesity, Thesis (M.A.), 1991, 88 pp.
context cavalleresc; context històric; decadència de la cavalleria; models històrics del personatge Tirant