ABRÀMOVA, Marina A., «La novel·la cavalleresca catalana dels segles XIII-XV», en Literatura en el context cultural, Moscou, MGU, 1986, pp. 68-82.
En rus
ABRÀMOVA, Marina A., La novel·la de Joanot Martorell "Tirant lo Blanc": una aportació al problema de gènere de la novel·la, Moscou, MGU, 1986
Tesi doctoral. En rus.
ABRÀMOVA, Marina A., «La polifonia de gèneres i d'estils en Tirant lo Blanch i el problema de la seva adequada traducció al rus», Caplletra, 23, (1997), pp. 145-152.
https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/7298
En La paraula en la novel·la, M. M. Batkin hi assenyala dues línies principals en el desenvolupament històric de la novel·la: d’una banda, l’artificiosa, de la qual és exemple la novel·la de cavalleries i que es caracteritza per la monofonia i la monoestilística; d’una altra, la magistral, que trenca amb dits convencionalismes i aposta per la polifonia i el trencament entre matèria i realitat contemporània. A partir d’aquests pressupòsits, Abràmova explica que, per contrast amb el gènere cavalleresc tradicionalment lliurat a una utopia bastida sobre l’oposició constant entre el món real i el món ideal, el Tirant lo Blanc proposa un nou model d’utopia que s’adreça a la realitat i es vincula amb esdeveniments reals o, dit en altres paraules, s’allunya de la visió utòpica tradicional en favor d’una certa actitud lúdica. Joanot Martorell, a diferència d’altres autors anteriors, no se serveix d’arquetipus mitològics sinó d’arquetipus de gèneres literaris alts i baixos entremesclats de manera que els seus personatges esdeven caràcters raonadors d’idees. Així, s’aconsegueix fer-ne derivar una innovadora consciència de la naturalesa il·lusòria i ambigua de la realitat artística. Des d’un punt de vista lingüístic, segons Abràmova, tot plegat condueix a problemes traductològics, ja que la llengua russa manca de termes específics per a realitats culturals essencials en el Tirant com ara cavallers, torneigs, croades, etc. Així mateix, aquell aprofitament de tota una tipologia de gèneres en els parlaments dels personatges manca de contrapartida en la tradició literària russa. Com a solució pragmàtica, el traductor al rus ha de prendre traduccions d’altres textos medievals com a referent alternatiu de comparança, però, com que hi ha pocs exemples de català antic a l’abast, a la fi s’ha de recórrer a clàssics millor difosos com ara Chrétien de Troyes, el Decameron, El conde Lucanor, etc. A més a més, conclou Abràmova, es fa absolutament imprescindible el recurs a notes explicatives, bé referides als aspectes purament culturals o a les particularitats de la poètica tirantiana. [EB]
Tirant lo Blanch; traducció al rus de Tirant lo Blanch
ABRÀMOVA, Marina A., «La transformació de l'oposició: utopia-realitat en la novel·la de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc», en La literatura occidental, Moscou, MGU, 1981, pp. 80-82.
En rus.
ABRÀMOVA, Marina A., «Polifonia estilística de género en la novela de Joanot Martorell Tirant lo Blanc», en les seues Lecturas cervantinas, Moscou, Nauka, 1988, pp. 7-13.
ABRÀMOVA, Marina A., «Songe-Mensonge et Songe-Parodie dans le roman de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc», en Le Rêve médiéval, eds. Alain Corbellari i Jean-Yves Tilliette, Recherches et rencontres, 25, Ginebra, Droz, 2007, pp. 221-231.
ABRÀMOVA, Marina A., «Tirant lo Blanch, una aportació al problema de la tipologia de la novel·la», Revista de Catalunya, 68, (1992), pp. 108-125.
Interpretació de l'episodi del rei Artús. Problemes de la tradició literària russa per donar raó d'un text català medieval. (Bilicame)
episodi d'Artús; gènere
ABRÀMOVA, Marina A., «Traducció del Tirant lo Blanc en rus: una altra llengua, un altre lector?», en Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat Eötvös Loránd de Budapest, 4-9 de setembre de 2006, eds. Kálmán Faluba i Ildikó Szijj, 2 vols., Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, I, pp. 37-46.
ACEBRÓN, Julián, «Ressenya de: Joanot Martorell, Contes d’amor de "Tirant lo Blanc", ed. Rafael Mérida (Barcelona, La Magran, 2009)», Tirant, 13, (2010), pp. 105-106.
http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.13/Ressenya%20Acebr%C3%B3n.pdf
AGUILAR ÀVILA, Josep-Antoni, «'Posant les virtuts devant los vicis': Joan de Gal·les, font del Tirant lo Blanch», Llengua & Literatura, 14, (2003), pp. 241-282.
https://raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/151260/203160
Relacions entre el Breviloquium de virtutibus antiquorum principum et philosophorum de Joan de Gal·les, Corella, Canals i el Tirant lo Blanc, comparació de fragments i dels valors que traspuen les respectives obres. [BBAHLM]