FRANCÉS MIRA, Anna, «Diafebus: el paper de l’ajudant de l’heroi», en Actas del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura (Valladolid, 15 a 19 de septiembre de 2009), eds. José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz i María Jesús Díez Garretas, 2 vols., Valladolid, Ayuntamiento de Valladolid-Universidad de Valladolid, 2010, 2, pp. 815-827.
http://www.ahlm.es/IndicesActas/ActasPdf/Actas12.1/FRANCES_MIRA_ANNA.pdf
FRANCÉS MIRA, Anna, «Estudi introductori a la traducció castellana del Tirant lo Blanc», en Literatures ibèriques medievals comparades / Literaturas ibéricas medievales comparadas, eds. Rafael Alemany Ferrer i Francisco Chico Rico, Alacant, Universitat d'Alacant - Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC), 2012, pp. 225-236.
El presente trabajo se centra en la traducción castellana, Tirante el Blanco, de la novela más importante de la literatura catalana medieval, Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (València, 1490). Nuestra intención será acercarnos a este ejemplar publicado en 1511 en Valladolid por Diego de Gumiel. Así, hemos querido comparar estas dos obras con el fin de justificar que la traducción podría haber pasado como una obra de origen castellano. Por ello expondremos toda una serie de ejemplos de manera general sobre sus principales diferencias formales para luego centrarnos en el prólogo como ejemplo de análisis. [Resum de l'autora]
FRANCO-SÁNCHEZ, Francisco, «Tirant i l'Islam: L'Islam com a variable d'anàlisi de l'obra», en La novel·la de Joanot Martorell i l'Europa del segle XV, ed. Ricard Bellveser, 2 vols., València, Institució Alfons el Magnànim, 2011, 2, pp. 635-672.
http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/33179
FRÉRET, Nicolas, «Avertissemen», en Histoire du vaillant chevalier Tirant le Blanc, traduite de l'espagnol [tr. atribuïda a C.-Ph. de Tubières, comte de Caylus], 2 vols., Londres, Aux dépens de la Compagnie, 1737, 1, pp. XXV-XXX.
Destaca l'estil simple i natural, així com la versemblança dels personatges de Tirant lo Blanc, en comparació amb les novel·les castellanes de cavalleries, encara que molts dels discursos semblen massa retòrics. Les bromes, en general de bon gust, donen detalls molt baixos. Justifica la lleugeresa dels personatges femenins per l'absència de l'amour metaphisique que està en la base de les novel·les coetànies. "D'ailleurs l'auteur étoit d'un païs où l'on croit que quand un homme et une femme qui s'aiment, se trouvent seuls, ce seroit sotise que de perdre le temps en paroles..." (p. xxix). [R.B.-J.I.]
FULLANA MIRA, Lluís, El poeta Ausias March, su ilustre ascendencia, su vida y sus escritos, Valencia, Torres, 1943, 272 pp.
FULLANA MIRA, Lluís, «Los caballeros de apellido March en Cataluña y en Valencia», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 16-17, (1935), pp. 432-466 i 107-444.
Vol. XVI, pp. 432-466; vol. XVII: 107-172, 205-255 i 364-444.
Es tracta d'una publicació de documents d'arxiu provinents de I'Arxiu de la Corona d'Aragó, de Barcelona, i del fons Gandia-Osuna de l'Archivo Histórico National de Madrid. [BILICAME, JS]
FUMAROLI, Marc, «Un gentilhomme universel: Anne-Claude de Thubières, comte de Caylus», en Joanot MARTORELL, Tirant le Blanc. Traduction et adaptation en français par le comte de Caylus (1737), ed. Jean Marie BARBERÀ, 'Quarto', París, Gallimard, 1997, pp. 603-617.
FURIÓ, Antoni, «"Car la retòrica més se pertany a notaris que a cavallers". Escriptura, orgull de classe i autoria del Tirant», eHumanista/IVITRA, 4, (2013), pp. 150-164.
FURIÓ, Antoni, «Els escenaris lúdics en la València de Martorell», en Homenatge al "Tirant", Saó, 115, (gener, 1989), pp. 8-12.
En contra de la imatge de Huizinga al voltant d'una Baixa Edat Mitjana caracteritzada per la negació de la realitat i la nostàlgia d'una vida millor, Tirant lo Blanc és reflex d'una societat mediterrània "alegre i pecadora (...), fidelíssim retrat de la despreocupada concupiscència dels seus coetanis" (p. 8). Ullada cap a la València de l'època, a partir de textos de sermons i de Dietaris que demostren la vitalitat del món lluminós, sorollós, alegre i escandalós al carrer, a la plaça, des de les tavernes fins a la "pobla de les fembres pecadrius" que Martorell coneixeria". [J.I.-R.B.]
FUSTER, Joan, «Consideracions sobre el Tirant», en Actes del IX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura catalanes, ed. Rafael Alemany Ferrer, 2 vols., 'Biblioteca Abat Oliba', 125, Barcelona - Alacant - València - Castelló, Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Universitats d'Alacant, de València i Jaume I, 1993, 2, pp. 5-23.
L'autor reconsidera el problema de l'autoria del Tirant lo Blanc des del punt de vista del mòbil editorial que va portar a la impremta el manuscrit de Martorell de 1460. L'autor postula l'existència de dos Tirant: el de 1460 i el de 1490 i suposa que el primer pogué i hagué de ser reelaborat. [BBAHLM]