ESPADALER, Anton M., «Política i ideologia en la novel·la catalana del segle XV», en XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d'Aragona. La Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo. Napoli 1997, ed. Guido D'Agostino, 2 vols., Nàpols, Paparo, 2000, 2, pp. 1419-1430.
Sobretot es tracta del Curial e Güelfa i del Tirant. [BBAHLM]
"...ningú no ha reflexionat mai sobre el recorregut que ha de fer Tirant per entrar a Constantinoble com a vencedor, si no és per acusar el novel·lista d'allargar innecessàriament el text, potser perquè sembla fruit exclusiu de la fantasia de Martorell. Tirant, arriba a Constantinoble, després d'haver cristianitzat el nord d'Àfrica i la Terra dels Negrins, i d'haver convertit aquests pobles en un poderós exèrcit al servei de la cristiandat. Aquest pla, per curiós que pugui semblar, no és gratuït, car no brolla de la ment excitada d'un cavaller valencià descontent amb la poca disposició intervencionista del seu rei, sinó que respon amb prou exactitud a una estratègia molt ambiciosa, l'origen de la qual hem de cercar a Portugal, i relacionar tot plegat amb la política africana duta a terme sobretot per Enric el Navegant, sancionada per la butlla Romanus pontifex de 1455. Una política que vincula el control del nord d'Àfrica i les descobertes subsaharianes amb la recerca dels regnes negres de confessió cristiana i la reconquesta de Constantinoble. L'hereu universal d'Enric el Navegant era Ferran de Portugal, el qual, en algun moment aspirà fins i tot a succeir el Magnànim en algun dels territoris hispànics, i al qual Martorell dedica la novel·la". [De les conclusions de l'autor]
ESPADALER, Anton M., «Predecessors catalans i continuadors europeus del cant V de l'Orlando Furioso», Quaderns d'Italià, 2, (1997), pp. 149-158.
https://www.raco.cat/index.php/QuadernsItalia/article/view/119321/157431
Estudi de la recepió del Tirant i de la seva influència a l'Orlando Furioso. [BBAHLM]
El cap. 283 del Tirant, amb la 'ficció que féu la reprovada Viuda' per infamar Carmesina, és la font del cant V de l'Orlando.
ESPADALER, Anton M., «The readers's defeat», Catalan Writing, 5, (1990), pp. 49-50.
Problemes d'apreciació del Tirant sorgits de diverses lectures (Cervantes, Valle-Inclán) i problemes de com aplicar la imaginació del lector modern a un text que pot presentar ambigüitats insolubles. [BBAHLM]
ESPADALER, Anton M., «Una presentación del Tirant lo Blanc», Revista de Filología Románica, 9, (1992), pp. 161-166.
http://data.cervantesvirtual.com/manifestation/221709
Entramat de fonts d'ordre divers sobre un marc històric i l'experiència personal d'un autor que coneix bé la historiografia catalana. Martorell sap focalitzar allò que és estrictament humà en contrast amb la desmesura heroica. [BBAHLM]
ESPADALER, Anton M., Una reina per a Curial, Barcelona, Quaderns Crema, 1986.
ESPALADER, Anton M., «El Tirant i la llibertat», Circulart (Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya), 21, (1990), pp. 12-13.
http://www.cervantesvirtual.com/obra/el-tirant-i-la-llibertat-0/
Martorell enceta el gènere novel·la ante litteram, practica el plagi i crea un ambient de felicitat entre els personatges. [BBAHLM]
ESPALADER, Anton M., «Milícia i sexualitat a la part anglesa del Tirant», Anuari de Filologia. Secció C, Llengua i Literatura Catalanes, 8, (1997), pp. 9-23.
Cultura de la guerra al Tirant; debat pro i anti femení. Anàlisi literària. [BBAHLM]
ESTRUCH, Lurdes, «L'episodi artúric del Tirant: mise en abyme argumental o senzillament estructural?», , XLIX, ps.», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 49, (2003-2004), pp. 171-188.
https://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/189919/270242
"Segur que I'episodi artúric és un entremks -fa una entrada teatral i el públic hi acut coma un espectade, conté un simbolisme específicament distanciador-, perb el que reaiment hi ha, el que tenim, és que no ve formulat explícitament com a tal: es una mise en abymeargumental que se'ns ofereix a el, com si fos estructural. La veu narrativa del Tirantomet, sorprkn (i també incorpora rerbricament el component kpic que escau, tant a l'kpoca en que escriu com al genere), suggereix, sedueix ... i en resta la meravella". [De les conclusions de l'autora, p. 187].
ESTÊVAO, José Carlos, «Martorell e Abelardo: realismo e nominalismo em múltiplas histórias», Signum (Revista de la Associação Brasileira de Estudos Medievais = ABREM), 2, (2000), pp. 79-107.
Reeditat (o variant) en "De Abelardo a Martorell: nominalismo e múltiplas individualidades", en Tensões e passagens: filosofia crítica e modernidade, São Paulo, Esfera Pública, 2008.
FALUBA, Kalman, «Tirant "el valac" o Tirant "Joanet"?», en Miscel·lània Sanchis Guarner, 1, València, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, 1984, pp. 107-108.
[Reimpressió amb addicions en Antoni Ferrando (ed.), Miscel·lània Sanchis Guarner, 2, València / Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, pàgs. 41-45.]