Joanot Martorell opera a consciència una reformulació del codi cavalleresc i una del codi eròtic, pensada aquesta per a un públic femení. L'anàlisi d'aquest darrer punt mostra moltes discrepàncies entre el Tirant i la tradició cortesa, present, per exemple, al Curial e Güelfa. L'amor ha perdut la funció formativa i ètica que li atribuïa aquesta tradició, com també la cavalleria apareix buidada dels valors emblemàtics de l'antic roman courtois. Contradicció entre la solució matrimonial de l'amor i la complaença (insòlita a l'Edat Mitjana) en els jocs eròtics prematrimonials i en la iniciativa que hi tenen les dones, al marge de l'ètica cristiana i de l'ètica cortesana. [BBAHLM]

A partir de l’anàlisi de diferents traduccions del «pasaje más oscuro del Quijote», Díaz-Valenzuela conclou que Martorell fou condemnat a galeres perquè mancava d’ ‘ingeniosa invención’ o ‘discreto artificio’ en la presentació de les seues ‘necedades’. L’autor del Tirant no escriu la seua obra amb una intencionalitat clarament satírica, ni tampoc fa un llibre de cavalleries a l’ús; per tant, Cervantes pot interpretar que no triomfa en el propòsit de delectar i ensenyar juntament. [BILICAME, ML]

This volume is a collection of papers from the Second Catalan Symposium, held in October 1991, under the sponsorship of the Center for Catalan Studies at The Catholic University of America. Contributions were made by Patricia J. Boehne, Peter Cocozzella, Manuel Duran, Roberto J. González-Casanovas, Suzanne S. Hintz, C. Raymond La Fontaine, Kathleen McNerney, Charles J. Merill, Antoni Torres-Alcalà and Josep M. Solà-Solé, the editor. All the papers focus on the topic «Tirant lo Blanc: Text and Context», analyzing various aspects of the Catalan masterpiece: consideration of the generic status of Tirant both as a medieval romance and in the light of modern theories of the novel; its daring treatment of sexuality; references on a new and more complete English translation; the scholarship on the novel in the past 50 years; and finally, a comprehensive bibliography. This volume is dedicated to the memory of Father Pere Masdevall i Busquets, Sch. P., who, aside from teaching Spanish at the former Calasanctius School in Buffalo, also taught for many years at the summer Course in Valencia of The Catholic University of America.

Per a Rolf Eberenz, en el Tirant lo Blanc l’ús de la llengua viva esdevé essencial en els episodis situats al món cortesà, especialment per la mestria amb què és elaborat l’art del diàleg. En aquesta línia, l’investigador assenyala que el discurs dels personatges oscil·la entre dos extrems com són el parlament retòric, sovint erudit, i la conversa planera de to familiar o vulgar, ja que en les tertúlies no hi ha els denominats temes d’evasió sinó que el diàleg se centra en els problemes immediats, és a dir, serveix per a fer avançar la trama o reflexionar sobre idees diverses. Aquest dos extrems, però, no es distribueixen sistemàticament entre l’àmbit oficial de palau i les cambres privades, respectivament, sinó que es difumina la separació entre l’espai públic i l’esfera privada. De manera semblant, des d’un punt de vista temàtic, es produeix un augment del col·loquialisme a mesura que el centre de gravetat es desplaça de la guerra a l’amor. Quant a procediments concrets, Eberenz destaca l’ús de fraseologia expressiva en situacions de tensió emocional, i el recurs a dotar de forta expressivitat els enunciats de determinats personatges com ara Plaerdemavida i la Viuda Reposada, i, fins i tot, Carmesina, la qual ocasionalment acut a frases populars, per contrast amb un Tirant atabalat i incapaç de descendir mai de l’oratòria solemne. En un pla més precís de descripció lingüística, Eberenz enumera tota una sèrie de recursos, entre els quals: comparacions i metàfores còmiques amb la fórmula A A ne pren així com a B que […]; modismes, frases antitètiques d’estructura sintàctica variables, refranys i dites populars; exclamacions i imprecacions burlesques, sobretot en boca de dones; ironia; i, en últim terme, contes bé de valor anecdòtic o autèntics relats influïts per la literatura apologètica. En les conclusions, l’investigador hi indica que l’antagonisme entre l’estil elevat de diàleg i el col·loquial, ací comentat, subratllen la tensió entre idealisme i materialisme, espill de dels canvis socials del moment històric en què la novel·la és produïda. En altres paraules: l’ascensió burgesa té lloc en paral·lel a la irrupció d’un nou realisme narratiu, fet que comporta l’interés per plasmar un llenguatge viu, si bé mai no s’oblida la tradició purament medieval. [E.B.]

[Reproduït en el seu Romances of Chivalry in the Spanish Golden Age, Newark (Delaware), Juan de la Cuesta (Documentación Cervantina, 3), pp. 147-158.]

Anàlisi dels ideals que mouen la societat valenciana a l'època en què s'inscriu i s'edita el Tirant i que defineixen el caràcter heroic del personatge creat per Martorell seguint el model de Guillem de Varoic del personatge creat per Martorell seguint el model de Guillem de Varoic. Aquests ideals es concreten, segons l'autor, en una defensa absoluta de l'Església i de la fe cristiana i en el seu caràcter clarament bel·licista i són el motor de la història explicada per Joanot Martorell. Tots els altres temes serien, doncs, «ideales secundarios porque pueden considerarse como consecuencia de un estado de ánimo producido, al menos en gran parte, por el ideal primario -cristiano y guerrero- (p. 87) que governa les accions de Tirant. [BBAHLM]