La dualitat d'estils al Tirant lo Blanc -prosa narrativa clara i senzilla, amb lletres i parlaments d'allò més intrincats- fa que l'obra siga inferior en qualitats literàries al Amadís castellà, encara que superior en interés intel.lectual. Com a tractat militar, resulta ser una novel·la de cavalleries com El Victorial, la biografia del castellà Pero Niño. Però tant Amadís com El Victorial són més homogenis, pel fet que no cauen en el "defecte artístic" d'apartar el cavaller de l' "amour courtois" essencial, tot fent contrastar els episodis de realisme cru amb l'idealisme de la resta del llibre. Com a novel·la històrica, sintetitza les gestes de Beauchamp, Lluís IX, Pere el Gran i, sobretot, Roger de Flor; en aquest sentit seria un dels primers exemples de novel·la històrica europea, encara que l'itinerari de Tirant correspón més a la biografia de Martorell que a qualsevol de les seues fonts. Tirant seria, doncs, idealització del cavaller valencià Martorell. I la clau la trobaríem a la Dedicatòria a l'infant Ferran.

Martorell hagué de conéixer l'anglés i l'obra Guy de Warwick, que tradueix, com diu, al portugués, en 1454, i després adapta al català. La transcripció de noms ho demostra (per exemple, Windsor, transcrit com a Ondisor, front a Vindisidora, en Amadís). La data de la dedicatòria és del 60, quan Ferran no era "hereu spectant" des de l'any 55. Podria tractar-se d'un error (LX per LV). El rei feble i massa jove que cedeix la corona a l'ermità coincidiria amb Enric VI d'Anglaterra. La descripció de la cort anglesa (com ara el Consell Reial, format pels ducs de Bedford, Gloucester i Exeter, cap. XV) és exacta. I és segur que l'heroi d'aquesta primera part és transposició del comte de Warwick, el mateix que el de la resta ho és de Roger de Flor.

L'autor dedueix un viatge a Anglaterra en 1944-45, i un altre a Portugal en 1454, on coneixeria la Cronica da tomada de Ceuta de Zurara, en la qual el defensor de la ciutat, Çalla bem Çalla (v. "Cale ben Cale", cap. XIX) juga un important paper. Notes sobre els episodis de l'orde de la Garrotera. Sobre el episodis de Sicília, en relació amb l'ajut d'Alfons el Magnànim, etc. [R.B.-J.I.]

Remarca el fet que Tirant lo Blanc feia realitat els desigs impossibles d'una època, concretats en la defensa de Constantinoble i la conquesta africana. Els problemes personals de Martorell (afer de Montpalau amb Damiata, etc.) es sublimarien en la novel·la; les paraules del cavaller de Muntalbà farien burleta de les de Gonçalvo d'Ixer, comendador de Muntalbà; el desastrat palau de Constantinoble representaria la caòtica llar de Martorell... Defén la "moralitat" de les actuacions de Plaerdemavida i Estefania, dins les lleis matrimonials abans de Trent. Compara la profunditat amorosa de Carmesina amb la simplicitat de la Félice del Guy de Warwick; encara que ambdues parteixen d'uns mateixos prejudicis de classe, i per això volen que els seus amants siguen perfectes cavallers, i no cortesans. Entwistle discuteix la versemblança i inversemblança d'aspectes militars (des de batalles fins a topònims), per tal de provar que Martorell, tot i que siguen les seues fonts antigues o modernes, ofereix solucions actualitzades sempre. Conclou interpretant les ambigües paraules de Cervantes en el que seria "the more obvious meaning: that the author should have been condemned to the galleys for his work!", i reprotxant Martorell que no hagués escrit un altre Quijote: "...With such a wealth of proverbs, why is there no Sancho? Why, with all his extraordinary gifts, did Martorell leave to Cervantes the writing of 'el mejor libro del mundo'? " [R.B.-J.I.]

Vegeu: FERRANDO FRANCÉS, A. i V.-J. ESCARTÍ

[Silvia Millán, Ressenya d'Anna Maria Babbi i Vicent Josep Escartí (eds.), More about Tirant lo Blanc. From the sources to the tradition / Més sobre el Tirant lo Blanc. De les fonts a la tradició, Amsterdam, John Benjamins, 2015, pp. 399-402; p. 400.]

The article explains how in Tirant lo Blanc, as in other contemporary texts, the characters reveal their relations with writing, thus reflecting everyday uses of this intellectual tool. The script interacts as a way of communication between individuals and institutions, and makes the task of ensuring the reliability of communication and legal relations, since society has posted the fides publica in it. In Tirant we can notice that the mentioned or reported writings give us qualitative data about informative functions, legislative, administrative, fictional and other kind of functions that we are granted in different social strata, so they give us a lively picture of communicative situations –from public to private uses– in the world of Joanot Martorell.

Escribano, a partir de l’estudi de les paraules cervantines en pròlegs i epílegs de les seues obres, explica per què Cervantes censurava els llibres de cavalleries i com entenia l’il·lustre escriptor que s’havia d’escriure una novel·la per a no caure en aquests defectes. [BILICAME, ML]