El vol. 1, pp. 213-248 i 319-348, i vol 2, pp. 392-445 i 447-513.

Reproduït en el seu La novela caballeresca española: estudio crítico de 'Tirant lo Blanc', Madrid, Victoriano Suárez, 1912.

Ressenya molt negativa, on posa en dubte que M. Gutiérrez del Caño s'haja llegit l'obra. [R.B.]

Während die Einheit der beiden dem Tirant vorhergehen den Ritterromane —El Caballero Zifai und Amadis de Gaula— in der didaktischen Absicht ihrer Autoren ruht, reicht eine solche Erklärung (beim etwa 150 Jahre späteren) Tirant nicht mehr aus. Zwar findet sich eine Anzahl Passagen zum Thema des vollkommenen Herrschers (z. B. pp. 73—86, 207— 216, 416—426), doch zeigt bereits die Vorgeschichte (Kap. 1—39), die in leichter Anlehnung an den Amadis die Befreiung Englands von einer mohammedanischen Invasion beschreibt, bei der Textverg leichung mit dem Ur-Tirant (ca. 1440) ein deutliches Hinwegs treben zumindest von geistlicher Terminologie (wie Samuel Gili Gaya bewiesen hat). Vor allem aber kann man den Roman weder als eine mit Belehrungen abwechse lnde Reihe von exempla bezeichnen, noch ließen sich die orientalischen Szenen des Buches in eine solche Sicht eingliedern). Der einfache alte Rahmen ist also von einem neuen Geist gesprengt worden, und ein entsprechendes ein igendes Prinzip scheint noch zu fehlen. Das ist jedenfalls der Eindruck, den die Bibliographie des Tirant vermittelt, an erste r Stelle die in ihrer antithetischen Kürze unnachahmlicht reffenden Bemerkungen Cervantes" (Quijote I, Kap. 6) und später. [De l'autor]

Les descripcions del Tirant, especialment les dels vestits, donen peu a la fantasia del que l'autora anomena una "nova irrealitat", la d'un món excessiu, poblat ja no per dracs o bruixes, com en les llegendes bretones arquetípiques, sinó per homes virils i extraordinaris i donzelles bellíssimes, disposades a l'amor; es tracta de suggestionar els lectors, intentant convèncer-los que poden espiar els moviments d'aquesta enlluernadora classe social. La impressió de realisme depèn d'una doble trampa o estratègia de l'autor: la revelació dels escàndols de la cort i l'exhibició de la magnífica opulència dels cortesans, simbolitzada per la descripció dels seus vestits en cerimònies. Ara bé, aquesta trampa no vol dir imaginació falsejada d'una realitat. Martorell fotografia i recrea amb perícia escenes d'un món festiu, elegant i cortès en què va viure intensament i que va contribuir ell mateix a construir. [R.B.]

Este artículo presenta, en su contexto, las relativamente escasas alusiones a la música que encontramos en Tirant lo Blanc. Se analiza la presencia constante de la “trompeta” en la obra. Y se comprueba cómo la novela aporta un excelente testimonio sobre la circulación de un ingente repertorio musical que jamás fue escrito y que, en todo caso, fue escrito muy tardíamente o de forma marginal: el específico de los ministriles, fuesen instrumentos altos o bajos, danzas y en general música funcional; e igualmente testimonia un importante repertorio vocal de tradición oral o de carácter efímero.

This article studies the relatively few allusions to music appearing in Tirant lo Blanc. It discusses the constant presence of the trumpet in the text and it reveals how the novel brings excellent knowledge on the circulation of an extraordinary musical repertoire that was apparently never written or, if it ever was, it was composed much later or marginally for the minstrels’s musical wind instruments and dances. This analysis also testifies to an important vocal repertoire of oral tradition or of other type of ephemeral nature. 

Música medieval, instrumentos, trompeta.

[vol. 125-126. Número de págines desconegut. *Número sense localitzar.]

[L'article es basa en una comparació entre els models de cavalleria presentats per Llull i Martorell. En destaca la importància dels episodis grecs en la transformació de Tirant en un cavaller modern, que es mou en un món real i proper al Renaixement.] [BAHLM, 1992, nº 78]

Estudi del tòpic de la falsa traducció i la relació amb el concepte de ficció al segle XV.