BELTRAN, Rafael, «Tirant lo Blanc: novela realista y documental», Tirant, 9, (2006)
http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.9/Art.Beltran_Novela.documental.htm
[El treball és un extracte del cap. 4.3 del libre Joanot Martorell, “Tirant lo Blanc”, del mateix autor (Madrid, Síntesis, 2006). S'ha modificat la numeració dels apartats i s'han suprimit les referències internes d'altres capítols.]
BELTRAN, Rafael, «Tirant, la palabra en acción », Tirant, 7, (2004)
http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.7/Art.Beltran.Palabraenaccion.htm
BELTRAN, Rafael, «Tirante el Blanco en el gran teatro de la caballería», Voz y letra, VII, 1 (1996), pp. 81-130.
BELTRAN, Rafael, «Tres magas en el arte de la seducción: Trotaconventos, Plaerdemavida y Celestina», en El arte de la seducción en el mundo románico medieval y renacentista, ed. Elena Real Ramos, València, Universitat de València-Departament de Filologia Francesa i Italiana, 1995, pp. 29-38
BELTRÁN, Rafael, «Urganda, Morgana y Sibila: el espectáculo de la nave profética en la literatura de caballerías», en The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, eds. I. MACPHERSON i R. PENNY, Londres, Tamesis, 1997, pp. 21-47.
BELTRAN, Vicenç, «Realismo, coloquialismo y erotismo en Tirant lo Blanc», en Estudios sobre el "Tirant lo Blanc", eds. Juan Paredes, Enrique Nogueras i Lourdes Sánchez, 'Monográfica. Crítica literaria', Granada, Universidad de Granada, 1995, pp. 27-43.
BELTRAN, Vicenç, «Realismo, coloquialismo y erotismo en Tirant lo Blanc», en Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc' ('Monográfica. Crítica literària'), eds. Juan Paredes, Enrique Nogueras i Lourdes Sánchez, Granada, Universidad de Granada, 1995, pp. 27-43
BENET I JORNET, Josep M., «L'experiència de dur Tirant al teatre», en Tirant lo Blanc, cinc-cents anys, Cultura, 11, (1990), pp. 39-41.
[Explicita la lectura personal que hi ha al darrera de l'adaptació teatral de qui signa, Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc] [BBAHLM, 4 (1990) nº 24]
BENSOUSSAN, Mathilde, «Tirant le Blanc au XVIIIè siècle: l'adaptation francaise du comte de Caylus», en Estudis crítics sobre «Tirant lo Blanc» i el seu context (Actes del Col·loqui International «Tirant lo Blanc»: «l'albor de la novel·la moderna europea». Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994), ed. Jean Marie Barberà, Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pp. 469-475.
Dedica el seu treball, en primer lloc, a donar el perfil biogràfic del traductor francés, Anne-Philippe de Tubières, comte de Caylus, "un des esprits les plus originaux et le plus cultivés du siècle de Louis XV": gravador, pintor (amic de Watteau), coleccionista antiquari, novel.lista, lliure pensador (enemic, tanmaix, de Diderot). Després el del seu amic, Nicolas Fréret, l'autor de l'Avertissement que serveix d'introducció a l'adaptació de Caylus, com a historiador, filòleg i científic, tot remarcant les seues encertades apreciacions sobre l'obra, l'autor, per a ells anònim, l'època, i els criteris d'adaptació (no traducció) de l'obra. Bensoussan defén, en contra de l'opinió de Riquer, que la traducció es va fer a partir d'un original català, i no d'un resum de la traducció italiana, que, efectivament, Fréret critica per haver estat feta en "un temps où l'on observait ... pour la publication des livres, les règles sévères prescrites par le concile de Trente". L'article de Pep Vila (1997) parla d'una altra adaptació, anònima, de Tirant lo Blanc, preparada per a la "Bibliothèque Universelle des Romans" (1975-89); realment és un extracte o "miniature", com deien ells, comprimida en seixanta-quatre pàgines, de la traducció de Caylus. [RB, JI]
BENSOUSSAN, Mathilde, «Tirant lo Blanc, un roman moderne vieux de 500 ans», en Hommage au professeur Adrien Roig, coord. Claude Maffre, Arquivos do Centro Cultural Português, XXXI, (1992), pp. 567-574.
És una publicació de la Fundação Calouste Gulbenkian (Lisboa-París)