[L'article és un extracte del caps. del llibre del mateix autor, Joanot Martorell, “Tirant lo Blanc”, Madrid, Síntesis, 2006, pp. 232-243. Se n'ha modificat la numeració dels capítols, se n'han suprimit les referències internes a altres capítols i se n'han fet canvis i actualitzacions lleugers.]

Planteja la possibilitat que el Tirant català de 1497 hagi tingut influència sobre la Celestina i el castellà de 1511 sobre les seves continuacions. Els paral.lelismes, de caire sentimental, són analitzats en l'escena de l'encontre entre Melibea i Calisto i entre Carmesina i Tirant ("Veo ... la grandeza de Dios" / "Veig ... tantes coses admirables"); en la tristesa d'amor ("...holgando con lo escuro, deseando soledad..."); i en altres petits detalls de la confessió de l'amor, el consol que l'enamorat troba en el confident o la descriptio puellae. Les petites evidències resseguides en aquest article afecten només 15 pàgines del Tirant i l'autor es proposa de dur més enllà les seves anàlisis. Creu, en efecte, que algunes parts de l'obra catalana mereixen clarament el qualificatiu de "comedia". [BBAHLM, 2 (1988), nº 8]

Tirant lo Blanc, Celestina, Calisto, mal de amores

A "Philippe de Bourgogne à l’aide d’Alphons de Naples: l’image du roi et l’épique de la croisade dans le roman Les Trois fi ls de rois" (pp. 241-260), Rafael Beltran aborda la novel·la del títol des d’un doble punt de vista: la connexió amb la realitat històrica de fi nals del anys 50 del segle XV, amb Alfons i el duc Felip el Bo de Borgonya com a campions de la croada contra el turc després de 1453, i el possible coneixement d’aquest roman per part de Joanot Martorell. El primer aspecte es desplega llargament. Les Trois fils de rois és una novel·la anònima produïda a la cort de Borgonya (ca. 1454-1463). Posa en escena els fi lls dels reis de França, Anglaterra i Escòcia (Phelippe, Onffroy i David, respectivament), que acudeixen a la crida d’un Alphons, rei de Sezille, davant l’amenaça turca. S’inscriu, doncs, en el marc de la narrativa borgonyona i provençal-angevina, oberta a la Mediterrània i a les aventures orientals, relacionada amb les biografi es cavalleresques i caracteritzada per una certa plausibilitat de les accions, els llocs, la política i els personatges. Les correspondències onomàstiques serveixen un objectiu ideològic d’exaltació del duc Felip, i la tria del regne de Nàpols i Sicília com a nucli de l’acció palesa l’existència a Borgonya d’un “mite napolità” alimentat per l’entesa entre el duc i el Magnànim. No hi ha, però –puntualitza Beltran– paral·lelismes amb fets datats, i l’obra respon a esquemes novel·lescos de l’èpica, el roman i l’hagiografia. Alguns motius èpics duen Beltran a evocar personatges i situacions de Tirant, com ara les conversions d’Escariano i Maragdina. Estirant el fil, Beltran suggereix que l’episodi del Tirant sobre l’infant Felip de França a Sicília és deutor de Les Trois fils, i que en l’episodi de la derrota dels dos reis i els dos ducs a les festes de Londres hi ha una possible paròdia del roman. Aquesta proposta, però, basada en semblances argumentals i en una lectura en clau que planteja problemes d’ordre històric i polític –ho reconeix Beltran mateix– no vol establir cap certesa, sinó, honestament, obrir camins de recerca sobre la novel·la europea del segle XV. [De la ressenya en Anuari d'Estudis Medievals, 47/2 (2017), pp. 939-974 (Josep Pujol)]

L'article estudia la imatge del rei Alfons d'Aragó en el context de ficció del Tirant lo Blanc i analitza la possibilitat que l'autor conegués l'obra anònima Les trois fils de rois, en la qual s'exalta la figura del príncep francès Phelippe. [BBAHLM]

La Sala d’Exposicions del “Círculo del Arte” de Barcelona va acollir entre l’1 de febrer i el 23 de març de 2018 l’exposició "Tirant lo Blanc. Una narració pictòrica del millor llibre del món", amb aquarel·les i pintures a la caseïna de Francesc Artigau (Barcelona, 1940). Es tractava de presentar i exposar al públic les il·lustracions que va preparar aquest reconegut il·lustrador català per a una gran edició il·lustrada de la novel·la de Joanot Martorell, que no s’ha pogut arribar a publicar per problemes financers (tot i que la maqueta roman llesta). La realització d’aquest projecte va ser “una aventura” que li va dur més d’un any de feina al pintor. A l’exposició de la capital catalana es van recollir 250 il·lustracions –selecció ben representativa del conjunt de 370 que l’artista va realitzar per al llibre, entre 2005 i 2006–, organitzades per ordre cronològic de l’obra. Amb motiu de l’exposició, es va publicar un magnífic Catàleg, en què es mostren algunes dels millors dibuixos d’Artigau, amb textos –alguns ja publicats i d’altres originals– de Martí de Riquer, Mario Vargas Llosa, Rafael Beltran, Joan Santanach, Hans Meinke i el mateix Francesc Artigau.

[N'hi ha també versió en castellà]

[Ressenya il·lustrada del Catàleg a Tirant, 14 (2011), pp. 226-228 (Laura Garrigós)]

Ressenya-resum de l'article: 

Partint de les consideracions de Riquer sobre la incidència del gènere de la «biografia cavalleresca» i de determinades obres d'aquest gènere sobre el Tirant, l'autor fa una reflexió en la que comença per definir el sintagma «biografia cavalleresca» per a passar a donar-ne algunes característiques. Quan se centra en la biografia en prosa, fa veure que hi ha una sèrie de motius recurrents que caracteritzen aquestes obres i que en conformen l'estructura: el llinatge excel·lent del cavaller; el seu naixement i la criança delegada; l'infant revela precoçment qualitats innates, etc. Aquestes característiques, d'arrel folklòrica i mítica, condueixen a crear un model exemplar de biografia. L'autor contrasta diverses biografies cavalleresques reals i una de fictícia, el Tirant per a constatar que s'hi donen aquells elements estructuradors esmentats. Beltran conclou que la biografia va fer lectura i va donar una lectura i un model de les vides dels personatges del XIV i XV, de manera que moltes vides imiten la literatura, donen models, revelen uns ideals d'època; Tirant, com aquells defensa uns ideals de l'època, però és del tot literari. [Ressenya de Marinela Garcia Sempere:

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/ressenya-de-larticle-beltran-rafael-1993-tirant-lo-blanc-i-la-biografia-cavalleresca-actes-del-symposion-tirant-lo-blanc-barcelona-quaderns-crema-assaig-14-ps101132--0/html/ffe4e3e0-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html#I_0_ ]