BELTRAN, Rafael, «Cuentos literarios, cuentos folclóricos y otros cuentos en Tirant lo Blanc», en De los orígenes de la narrativa corta en Occidente, ed. Helena Roig Torres, 'Tesel·la. Cultura Medieval', Lima, Ginebra Magnolia, 2007, pp. 335-351.
El autor comenta que el relato medieval se construye por medio de segmentos de diversos orígenes y resulta muy útil conocer la función de esas piezas dentro del conjunto, para obtener una mayor compresión de los personajes, de la estructura de la narración y, en el caso de Tirant, para entender la eficacia de los recursos cómicos. [De la ressenya al llibre, publicada a NRFH, LVII / 1 (2009), pp. 254-260 (Paloma Jiménez Álvarez y Mariana Hidalgo Martínez)]
BELTRAN, Rafael, «De Guerrin Meschino a Tirant lo Blanc: el simbolismo de la Sibila narrativa y teatral», en More about “Tirant lo Blanc” / Més sobre el “Tirant lo Blanc”. From the sources to the tradition / De les fonts a la tradició, eds. Anna Maria Babbi i Vicent Josep Escartí, Amsterdam, John Benjamins, 2015, pp. 87-100.
Plantea la posible influencia de la novela italiana Il Guerrin Meschino en el Tirant lo Blanc. Esta fuente italiana aparece en el testamento de Martí Joan de Galba y el propio Joanot Martorell pudo haberla conocido durante su estancia en Nápoles. El dato que el profesor Beltrán considera clave para confirmar ese conocimiento es el tratamiento que se hace en ambas obras al personaje de la Sibila. [de la ressenya del llibre, en Mirabilia, 21 (2015), pp. 532-535 (A. Z. Belenguer)]
Rafael Beltran, in “De Guerrin Meschino a Tirant lo Blanc: el simbolismo de la Sibila narrativa y teatral” (pp. 87–100), starts remembering how in Martí Joan de Galba’s will (1490) we can find that he owned a book called “Anderino Meschino”, which has been identified with Il Guerrin Meschino, the most popular work by Andrea da Barberino (c. 1372–c. 1432). Il Guerrin Meschino’s translation into Spanish was published in 1512. The article aims to study the hypothetical influences of this Italian novel in Tirant lo Blanc, and highlights the striking role of the sibyl in both narratives as well as in some other Hispanic texts. Even though we still have no evidences of Martorell’s knowledge of Il Guerrin, he could well have been acquainted with the novel in Naples. In any case, the appearance of sibyls in both texts could help us confirm this hypothetical knowledge or influence. [de la ressenya del llibre, en Tirant, 18 (2015), pp. 399-402 (Silvia Millán)]
BELTRAN, Rafael, «De la biografia històrica a la novel·la cavalleresca: el paper dels cavallers francesos al Victorial i al Curial e Güelfa», en (Actes del XIIIè Col·loqui de la North American Catalan Society, Filadelfia, Temple University, 5-8 de mayo de 2010), Catalan Review, 24, (2010), pp. 13-30.
https://doi.org/10.3828/CATR.24.1.13
Between 1400 and 1412 (forty years before the writing of Curial e Güelfa), a reduced number of French and Catalan soldiers and knights —Boucicaut, Guillaume du Chastel and Pere Cervelló— were involved in a series of chivalric warfare and military actions, which must have been the inspiration for the composition of some Catalan (Curial e Güelfa) and French fictions (Le petit Jehan of Saintré by Antoine de La Sale). Taking into account the references to these characters, places, and actions included in El Victorial —Count Pero Niño's Castilian biography—, this article tries to analyze the impact of the fame of these European knights, whose outstanding feats were widely celebrated by history, legends and fiction throught the fifteenth century.
BELTRAN, Rafael, «Des emblèmes du pouvoir d’Alphonse V d’Aragon à la récupération de Constantinople: Croisade historique et utopie littéraire dans Tirant lo Blanc», en Histories et mémoires des croisades à la fin du Moyen Âge, eds. Martin Nejedlý i Jaroslav Svatek, ‘Les croisades tardives’, 3, Toulouse, Méridiennes, 2012, pp. 293-303.
[Reedició en 2015]
BELTRAN, Rafael, «Du chevalier Tirant au chevalier Quichotte: la critique humaniste des romans de fiction et le détachement ironique de Cervantès», en Don Quichotte avant Don Quichotte ? Les récits de chevalerie du XIV e au XVI e s. en France, Italie et Espagne: production et réception, ed. Catherine Croizy-Naquet, Michelle Szkilnik, Tirant, 22, (2019)
https://ojs.uv.es/index.php/Tirant/article/view/15287
Résumé:
L’article examine les trois références à Tirant le Blanc de Joanot Martorell dans la critique humaniste des romans chevaleresques du XVIe siècle de Juan de Molina, Luis Vives et Jerónimo Sempere. Ensuite, nous analysons comment Cervantès loue et condamne à la fois son prédécesseur. Cervantès en a fait une critique humaniste et a résolu le dilemme néo-aristotélicien de la vraisemblance historique avec une ambiguïté malveillante et délibérée.
Abstract:
The article examines the three references to Joanot Martorell’s Tirant lo Blanc (The White Knight) in the humanist critique of the 16th-century chivalric romances by Juan de Molina, Luis Vives, and Jerónimo Sempere. It analyzes how Cervantes both praises and condemns his predecessor. Cervantes criticized as a humanist and he solved the neo-Aristotelian dilemma of historical likelihood with malicious and deliberate ambiguity.
Tirant le Blanc, Joanot Martorell, Cervantes, 16th century humanisme, humanistic criticism, Luis Vives, chivalry books
BELTRAN, Rafael, «El conjur d'Eliseu al Tirant lo Blanc: poesia i oralitat en la literatura culta», en Actes del XI Col·loqui de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Palma, setembre 1997), eds. Joan Mas i Vives, Joan Miralles i Monserrat i Pere Rosselló Bover, Barcelona-Palma de Mallorca, Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Universitat de les Illes Balears, 1998, pp. 461-478.
BELTRAN, Rafael, «El context social de la cavalleria i Joanot Martoell i la cavalleria», en Història de la Literatura Catalana, vol. III (Literatura Medieval, III: segle XV), ed. Lola Badia, Barcelona, Enciclopèdia Catalana-Barcino-Ajuntament de Barcelona, 2015, pp. 15-37.
BELTRAN, Rafael, «El diàleg poètic entre les divises de Tirant i Carmesina i els diàlegs emblemàtics dels ducs de Borgonya», en La novel·la de Joanot Martorell i l’Europa del segle XV, ed. Ricard Bellveser, 2 vols., València, Institució Alfons el Magnànim, 2011, II, pp. 451-483.
[Ni'hi ha versió il·lustrada a l'article del mateix autor ("Els diàlegs matrimonials...", 2011): http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.14/03Beltran.pdf]
Les «invencions poètiques» o «lletres d’invenció» van complir un paper distintiu i ornamental, complementari del dels emblemes heràldics, que identificaven famílies, o eren símbols d’afirmació política. L’estudi tracta de posar en relació el joc poètic i simbòlic de les divises i mots que Tirant i Carmesina duen brodats als vestits, amb tot un repertori d’intercanvis cortesos, igualment emblemàtics, entre personatges històrics de la més alta aristocràcia i reialesa europea. En concret, trobem el diàleg entre les divises de Tirant i Carmesina (algunes de les de Tirant semblants a les del rei Magnànim) inserit plenament dins la tradició borgonyona de mots poètics, inicialment bèl·lics, però sobretot amorosos, fets servir pels ducs en especial a propòsit dels seus enllaços matrimonials.
emblemàtica; divises; Tirant lo Blanc; ducs de Borgonya
BELTRAN, Rafael, «El tropiezo afortunado: historia y recepción de una anécdota clásica desde Tirant lo Blanc hasta Don Quijote», en Dossier “Caballerías”, Destiempos, 23, (2009-2010), pp. 149-166.
http://www.destiempos.com/n23/beltran.pdf
Lleugera actualització de l'article de mateix autor, de 2005 ("Agüeros y jaulas con grillos...").
BELTRÁN, Rafael, «Eliseu (Tirant lo Blanc) ante el espejo de Lucrecia (la Celestina): retrato de la doncella como cómplice fiel del amor secreto», en Cinco siglos de "Celestina": aportaciones interpretativas, eds. Rafael Beltrán i José Luis Canet, València, Universitat de València, 1997, pp. 15-41.
http://parnaseo.uv.es/Celestinesca/CincoSiglosCelestina/01RafaelBeltran.pdf
[És traducció, en versió ampliada, de l'article del mateix Beltran, 1989 ("Eliseu...").]