[Reproduït dins el seu Aportació a l'estudi de la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat ('Biblioteca Abat Oliba', 23), 1982, pp. 277-294.]

Extranya l'elogi cervantí cap al Tirant lo Blanc, quan el fa al costat de l'elogi a Palmerín de Inglaterra, el qual es per a B. "un engendro detestable, de lo peor que en su género pueda encontrarse". Tanmateix, amb Tirant lo Blanc no aniria desencaminat. Es llibre de mèrit, l'única "representación del sentido naturalista en la novella caballeresca española". Respondria a la tradició realista espanyola, que va des del Libro de buen amor fins a Lazarillo. Troba molt possible que Martorell escriguès l'obra primer en portugués, com declara; i no veu motiu per dubtar que Galba traduís la quarta part, sense afegir res de propi. [RB, JI]

Descripció i història dels tres exemplars coneguts de l'edició de València, 1490. Enumera les descripcions fetes dels exemplars, tot remarcant els diversos errors dels Catàlegs espanyols (Nicolás Antonio, Bibl. Vetus, J. Pastor Fuster, J. Rodríguez, V. Ximeno, P. Méndez, B. J. Gallardo, Gayangos, Salvà...), i estrangers (Debure, Brunet, Ebert, Volger...). Història de l'exemplar de la BUV, donat per D. Ginés de Perellós, marqués de Dosaguas; de l'exemplar del Britànic, procedent del comte de Saceda, i comprat en 1835 per Thomas Grenville, el qual en va fer donació al Museu; i de l'exemplar de La Sapienza, sol·licitat pel propi Bonsoms (p. 49) al llibreter Quaritch, però adquirit abans per Archer Huntington, el fundador de la Hispanic Society de Nova York. Confrontats els tres, semblaria, per les diferències de les dues primeres pàgines (orla, inicial, rúbrica, diferent composició...), que estem davant dues edicions; però Bonsoms dedueix que es tractaria d'una mateixa, encara que les preses de Spindeler per satisfer l'editor Rix de Cura, justificarien les diferències de les primeres pàgines, tretes en primera tirada a l'exemplar de la HSA, però corregides després als exemplars de BUV i BL. [J.I.-R.B.]

La crítica ha vist generalment en el Tirant una "mina" d'informacions sobre la societat tardomedieval. A partir d'aquesta constatació, els autors, especialment crítics amb la visió de la vida cavalleresca del segle XV que apareix en l'Aproximació de Riquer, proposen reconsiderar l'obra segons la bibliografia més recent sobre la cavalleria de l'època, estament "dispensable" en l'ordre social del segle XV. El Tirant és "un cant de cigne a la ideologia cavalleresca" i connecta, per tant, més aviat amb un sistema de valors en decadència que no amb la suposada modernor que li atribuí D. Alonso. [BBAHLM, 1992, nº 104]

Al cap. LXIX de Tirant lo Blanc Kirieleison de Montalbà tramet Tirant una lletra de batalla "a tota ultrança", segons "ús e costum de França". Una comparació entre el text legal vigent (edicte de 1306) i el procediment que mostra Martorell (en batalla de Tirant amb el germà de Kirieleison) demostra que no la va tenir present, si a un cas es va basar en records personals. Tanmateix, hi ha tres coincidències notables respecte a la cerimònia, segons l'edicte i els libels que s'en feren: partir el sol "perquè no donàs en la cara al u que al altre"; l'ordre de diexar anar els cavallers; i la crida que ningú "gosàs parlar, tossir, senyalar, sots pena de mort". No es pot parlar, malgrat la comuna literalitat, de font literària ni tècnica. [RB, JI]

Tracta d'establir les semblances de detall, ambient i ideologia entre Tirant lo Blanc i un conte de Les Mil i una nits: la Història del rei Omar. N'extreu paral·lelismes en l'ambientació geogràfica, presència de personatges conversos que influeixen decisivament en l'acció, i en desafiaments en els quals la finalitat cavalleresca es posposa a l'objectiu polític. Estableix correspondència entre Carmesina i la protagonista del conte, i reflexiona llargament sobre l'ambient d' "amoralitat", discutint altres interpretacions (Vaeth, Givanel), i definint-lo com un "fenomen d'espontaneïtat absoluta en l'observació", que reflectiria una certa influència de la moral àrab en l'autor. Aquests punts de contacte porten Bosch a reflexionar sobre la possibilitat que Martorell conegués la cultura àrab. Tot i descartar una estada de Martorell a terres musulmanes, conclou que l'ambient morisc a València i els contactes de la Corona d'Aragó amb les terres orientals justifiquen les influències. A la fi dedica un capítol al paral·lelisme entre processos d'integració de fonts orientals al Xacob Xalabín i al Tirant lo Blanc.