Resulta evident que la traducció feta al francés del comte de Caylus no és en absolut una traducció fidel sinó més aviat capritxosa, perquè respon als criteris literaris i estètics del traductor. Es desmenteix que la traducció haja estat realitzada només a partir d'un text italià, com havien afirmat Givanel i han copiat altres autors després. [RB]

Catalogació de les impressions de la traducció francesa del s. XVIII, establint-ne quatre (la segona amb dues portades diferents), i estudiant les irregularitats dels peus d'impremta. Accepta l'atribució de la traducció al Comte de Caylus, i també (bé que amb dubtes) que Nicolas Fréret fou l'autor de l' Avertissement que n'obre la versió. [RB, JI]

[Intent d'aclarir el catàleg de les edicions de la versió francesa de l'obra, realitzada pel comte de Caylus. L'Avertissement del text es pot atribuir amb molta probabilitat a Nicolas Fréret] [BBAHLM, 1991, nº 31]

L'objecte d'aquest estudi és l'anàlisi contrastiva del lèxic de dues llengües romàniques, el català i l'italià, mitjançant la comparació mot a mot de l'original català del Tirant lo Blanc i de la seva traducció a l'italià, feta cap a 1519. Una vegada estudiada la tècnica de traducció i verificada la validesa de la versió italiana per als nostres fins s'ha procedit al buidatge contrastiu integral del lèxic català i italià, que ha donat com a resultat un Vocabulari de 5400 entrades: cada entrada inclou les diferents accepcions de la paraula catalana, seguides de les traduccions italianes corresponents i els exemples; aquest Vocabulari es completa amb un altre invers italià-català. El lèxic de cada llengua ha estat classificat en grups eti¬mològics, donant com a resultat una sèrie de percentatges, que han estat analitzats en profunditat. A més, cada paraula catalana ha estat comparada amb les solucions lèxiques italianes que ofereix la traducció, la qual cosa ha donat uns percentatges que complementen els anteriors, la mateixa anàlisi s'ha fet amb els afixos i amb la composició. L'anàlisi minuciosa d'aquestes dades ha permés determinar el grau d'afinitat lèxica entre aquestes dues llengües en una època determinada i, especialment, quins han estat els criteris de selecció lèxica que han caracteritzat llur vocabulari. [Resum de l'autor]

Treball que es reconeix en la línia encetada per Germà Colon, qui ja havia aplicat el mètode contrastiu al Tirant, comparant l'original amb les traduccions italiana i castellana, encara que amb un petit corpus. Estudi contrastiu del lèxic del català i italià entre els segles XV i XVI, a través de la traducció italiana de Lelio Manfredi. Buidatge integral i contrastiu de tot el lèxic del Tirant lo Blanc amb les traduccions italianes corresponents, i vocabulari invers (italià-català), que donen lloc a un vocabulari bilingüe de quasi 5400 paraules. Anàlisi de les principals característiques lèxiques de la tècnica de traductor de Lelio Manfredi (errors, omissions, afegitons, etc.). Anàlisi individual i contrastiva de l'etimologia del lèxic d'amdues llengües i de la formació de mots (selecció d'afixos, etc.). Classificació de totes les paraules afixades o compostes en ambdues llengües.

Vol I. Cap. I: Lelio Manfredi: situació cultural, vida, obra literaria i traduccions.

Cap. II: La traducció italiana: edicions (des del XVI fins a la de 1984), tècnica de Manfredi com a traductor (desviacions, grups sinonímics, refranys, etc.), competència lingüística, valoració.

Cap. III: Estudi contrastiu del lèxic: composició i selecció, formació de mots.

Apèndixs: Paraules catalanes traduïdes amb grups sinonímics. Llista de les paraules catalanes i italianes agrupades per llur etimologia. Confrontació etimològica. Bibliografia.

Vol. II: Buidatge del lèxic. Mètode d'elaboració. Vocabulari català-italià (amb notes). Vocabulari italià-català (amb notes). [RB, JI]

Amb el deute reconegut de treballs previs de Germà Colón com ara «Contrastes léxicos en catalán, español y italiano a partir del Tirant lo Blanc» (1981), Cesàreo Calvo aborda en aquesta tesi un estudi del lèxic català i italià entre els segles XV i XVI mitjançant el contrast entre el Tirant lo Blanc (1490) original en català i la traducció italiana de Lelio Manfredi (Venècia, 1538). Per a abordar aquest objectiu, l’investigador buida íntegrament el lèxic del text de partida tot confrontant-lo minuciosament amb els termes italians corresponents, tasca que dóna lloc a un vocabulari bilingüe de vora 5400 paraules. A partir d’aquest corpus lèxic, Calvo du a terme principalment les següents accions: analitza les principals característiques lèxiques de la tècnica i la competència lingüística de Lelio Manfredi como ara errors, desviacions, omissions, afegitons, grups sinonímics o refranys, entre d’altres; tracta individualment i contrastiva l’etimologia del lèxic d’ambdues llengües i la forma com dits mots són creats; per últim, classifica cada paraula afixada o composta en totes dues llengües. Els resultats essencials que en deriven són: un vocabulari catalá-italià i un vocabulari italià-català, tots dos amb notes; un corpus de paraules catalanes traduïdes amb grups sinonímics; i un llistat de paraules catalanes i italianes agrupades i confrontades etimològicament. Així mateix, més enllà d’aspectes purament lèxics, la tesi consta també de capítols de contingut contextualitzador, fonamentalment una descripció detallada de la vida i obra del traductor Lelio Manfredi així com la situació cultural en què s’inscriu, i informació copiosa sobra la sort editorial de la novel·la de cavalleries a Itàlia des del segle XVI fins el 1984. [EB]

[Premi Jaume I, 1994]

"Aquest llibre té l’origen en una tesi ‑d’una qualitat equivalent a la d’una “Thèse d’État” francesa, o d’una “Habilitations-schrift alemanya”‑ amb la qual Cesàreo Calvo Rigual va guanyar el grau de doctor de la Universitat de València. A més, havent impressionat amb els resultats d’aquesta tesi els membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, aquests van acordar de concedir‑li el Premi Jaume I i de publicar‑la en un volum ‑editat a cura de Germà Colón‑ de la «Biblioteca Filològica».

El volum uneix dos estudis ‑traductològic i lingüístic‑, precedits d’una introducció general. El conjunt ofert pel Dr. Calvo podrà servir de model de com fer una descripció exhaustiva d’una traducció i de com presentar els materials de la manera més útil i aprofitable per a filòlegs i lingüistes. Calvo ho fa afegint al llibre un CD-ROM, un disquet contingut del qual descriu, al seu “Mètode de la confecció de la base de dades i de l’elaboració del corpus”, a les pp. 223‑229 del llibre, com a primer dels set annexos que hi trobem" [De la ressenya de Curt Wittlin, en Tirant, 16 (2013), pp. 375-377.]

Anàlisis comparatives del lèxic a partir de percentatges de coincidència i divergència. [BBAHLM]