BROWNLEE, Marina S., «Romance at he crossroads: medieval Spanish paradigms and Cervantine revisions», en The Cambridge Companion to Medieval Romance, ed. Roberta L. Krueger, Cambridge, Cambridge University Press, 2006, pp. 253-266.
BRUMMER, Rudolf, «Die Episode von König Artus in Tirant lo Blanc», Estudis Romànics, 10, (1962), pp. 283-290.
BUTINYÀ I JIMÉNEZ, Júlia, «Convivencia de lenguas en Curial e Güelfa y Tirant lo Blanc», en Oriente y Occidente: testimonios de situaciones de convivencia de lenguas, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 53, (1991-1992), pp. 333-346.
BUTINYÀ I JIMÉNEZ, Júlia, «En torno a una posible intencionalidad política en el Tirant lo Blanc y en la Història de Jacob Xalabín», Epos, VIII, (1992), pp. 473-484.
BUTINYÀ I JIMÉNEZ, Júlia, «Sobre la font d'una font del Tirant lo Blanch i la modernitat de la novel·la», Caplletra, 23, (1997), pp. 57-74.
https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/7293/10415
It reviews the different episodes of the Tirant lo Blanch, and Petrarca's De Remediis and Metge's Lo somni which confirm the different stages on the concept of Fortune.
Tirant lo Blanch; Fortuna; Petrarca; Bernat Metge; Joanot Martorell; De remediis; Lo somni.
BUTINYÀ I JIMÉNEZ, Júlia, «Una nova font del Tirant lo Blanc», Revista de Filología Románica, 7, (1990), pp. 191-196.
Situa el començament de la novel·la, no al cap. 1, sinó "quan apareix per primera vegada el protagonista Tirant". Uns paràgrafs simil·lars en Tirant lo Blanc i la Tragèdia de Lançalot de mossèn Gras són per a B. indici d'una font comuna: una hipotètica traducció catalana de la Mort Artu (Lancelot en prose). Una catalana Mort Artu faria dubtar de l'exclusiva influència de la Faula sobre Tirant lo Blanc en la seqüència d'Artús i Morgana. Martorell hauria manllevat diversos elements de construcció narrativa i estilística a aquesta suposada Mort Artu catalana, però en clau de paròdia. Apunta que Martorell pogué conéixer Thomas Malory, resident al comtat de Warwick, qui redactà la Morte Darthur alhora que Martorell el Tirant lo Blanc. [RB, JI]
CABOS RUIZ, Susanna i Josep GINEBRA MOLINS, «Anàlisi estadística de l'estil literari. Aproximació a l'autoria del Tirant lo Blanc», Afers. Fulls de recerca i pensament, 29, (1998), pp. 185-206.
CABRÉ, Lluís, «British Influence in Medieval Catalan Writing: an Overview », en England and Iberia in the Middle Ages, 12th to 15th Century. Cultural, Literary and Political Exchanges, ed. María Bullón-Fernández, Nova York-Londres, Palgrave MacMillan, 2007, pp. 29-46.
The direct influence of Middle English literature on medieval Catalan writing is, perhaps, merely nominal. In the dedication of Tirant lo Blanc (1460–64) to Ferrando de Portugal, Joanot Martorell masquerades as a translator of a nonexistent English novel: "E com la dita hystòria e actes del dit Tirant sien en lengua anglesa, e a vostra il·lustra senyoria sia stat grat voler-me pregar la giràs en lengua portoguesa, opinant, per yo ésser stat algun temps en la illa de Anglaterra, degués millor saber aquella lengua que altri…me atreviré expondre no solament de lengua anglesa en portoguesa, mas encara de portoguesa en vulgar valenciana, per ço que la nació d’on yo só natural se’n puxa alegrar". [And since the above-mentioned chronicle and deeds of Tirant are found in English, and your Illustrious Lordship finds pleasure in my translating them into Portuguese (bearing in mind that, since I have spent some time in the Island of England, I should have a better command of English than anyone else)… I shall dare to translate not only from English into Portuguese, but from Portuguese into the vernacular of Valencia, so that the nation in which I was born will enjoy it.]
CABRÉ, Lluís, «Ressenya de: Martín de Riquer, 'Tirant lo Blanch'. Novela de historia y de ficción (Barcelona, Sirmio, 1992)», Modern Language Review, 89, 1 (1994), pp. 232-233.
CACHO BLECUA, Juan Manuel, «El amor en el Tirant lo Blanc: Hipòlit y la Emperadriu», en Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc', 'Assaig', 14, Barcelona, Quaderns Crema, 1993, pp. 133-169.
L'amor cortés, manifestat en diferents graus tot al llarg del Tirant, presenta unes particularitats ben curioses en el cas de la relació entre el jove Hipòlit i l'Emperadriu. Es tracta d'un amor luxuriós en el qual la iniciativa de la dona és fonamental; la diferència d'edat dels protagonistes i el fet que el jove tinga el mateix nom que el fill mort de l'emperadriu ens remet, en certa manera al mite de Fedra, recreat i adaptat a la nova situació; d'una altra banda, les situacions iròniques, fins i tot còmiques, en què es troben els personatges i el fet que hi haja un triangle amorós ens remet a moltes situacions típiques dels fabliaux. Malgrat que es poden observar algunes contradiccions en la presentació del personatge d'Hipòlit, el fet que es puguen transformar materials previs per a inserir-los en el context narratiu de la novel·la, la sensualitat i l'humor de molts episodis, explicable en molts casos des de l'òptica dels fabliaux, com la intervenció dels personatges al final de la novel·la de manera que hi ha un final feliç -entre cometes-, i no una tràgedia, tot plegat són una mostra més de la vitalitat del Tirant lo blanc. [Marinela García Sempere, ressenya en Biblioteca Virtual Cervantes: http://www.cervantesvirtual.com/portales/joanot_martorell_i_el_tirant_lo_blanc/obra-visor/ressenya-de-larticle-cacho-blecua-juan-manuel-1993b-lamor-en-el-tirant-lo-blanc-hipolit-i-la-emperadriu-symposion-tirant-lo-blanc-barcelona-quaderns-crema-assaig-14-ps-133169--0/html/ffe4ec1e-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html#I_0_ ]
L'autor se centra en el tractament que fa Martorell de l'amor i concretament en l'estudi de les aventures i contradiccions argumentals que donen forma a la relació entre l'emperadriu, Hipòlit i l'emperador des del punt de vista de la reelaboració de les fonts que li donen un suport a la tradició. [BBAHLM]