En aquest article, l'autor hi arreplega, per orde de lectura, les parèmies i les marques d’inserció contingudes en el Tirant lo Blanch. Tot tenint en compte diversitat d’aportacions prèvies com ara «Tirant lo Blanch. Aphorismes et proverbes» d’Emile Leguiel (1913), «Els refranys del Tirant lo Blanc» de Francesc de Borja Moll (1934), «Els refranys en el Tirant lo Blanc» de Vicent Escrivà (1992), i «Introducció a la fraseologia del Tirant» de Josep Guia (1995), l’autor de l’article aplega 247 parèmies, les quals es distribueixen de la manera següent d’acord amb les cinc parts en què tradicionalment s’edita la novel·la: 28 parèmies en la primera, és a dir, l’11,5 % del total d’ítems; 30 parèmies en la segona, equivalent al 12,4 %; 142 parèmies en la tercera, quantitat que representa el 58,7 %; 35 parèmies en la quart part, això és, el 14,5 %; i 7 parèmies en la cinquena i darrera part, equivalent al 2,9 %. La menor freqüència d’aparició parèmica a mesura que progressa la trama ha servit tradicionalment com a aïna per a apuntar vers la participació de Martí Joan de Galba, ja que, segons la visió de la doble autoria, aquest es mostra menys capacitat que Joanot Martorell per a plasmar els trets de la llengua col·loquial: així, mentre que Moll (1934) assenyala el capítol 325 com a punt clau en què davalla l’ús parèmic, Escrivà (1992) opta pel capítol 350. A la llum del corpus arreplegat per Baile, però,encara es localitzen 27 ítems des de l’episodi triat per Moll i 20 des de l’episodi anotat per Escrivà. Quant a les marques d’inserció, concepte introduït per Moll (1934) per a designar l’aïna discursiva que serveix per a introduir les parèmies, si bé ell no les denomina així, són ateses panoràmicament d’acord amb tres models: conjuncions o locucions conjuntives causals; estructures discursives que impliquen l’opinió personal de qui parla; i, en últim terme, estructures discursives que es defineixen a si mateixes com a parèmies. [Eduard Baile]

parèmia; marca d'inserció; Tirant

En el Tirant lo Blanc és relativament freqüent observar episodis dedicats a la descripció d’àpats, de manera que l’anàlisi lèxica designativa dels aliments ingerits aporta àmplia informació al voltant dels hàbits de nodriment de la noblesa del segle XV en àmbit mediterrani, ja que el context alimentari més comú en la novel·la remet a la cort de Constantinoble. L’article defuig l’anàlisi de la ritualística a taula així com tampoc no atén a la preparació culinària, en favor d’una compilació amb definicions del lèxic denominatiu d’aliments d’acord amb aquests sis paràmetres: les carns, consumides força habitualment, sobretot pel que fa al bestiar, la salvatgina i la volateria; els animals marins, escassament consumits malgrat la presència d’alguns mol·luscos; els llegums, les hortalisses i els condiments, presents sovint com a mostra de l’augment de la varietat gastronòmica que viu la societat medieval benestant a mesura que avança el segle XV; les fruites, certament no gens habituals; les llepolies, molt abundants tal com pertoca a unes classes altes que poden permetre’s menjar no sols per necessitats nutritives sinó per sentir l’evanescència del gust; i, en últim terme, les begudes, un subcamp en què mai no fan acte de presència alimentària ni l’aigua ni la llet sinó sols varietats de vi, també indici de poder adquisitiu. Cal tenir en compte que la novel·la de Joanot Martorell no és un manual culinari sinó un text ficcional que, a força d’empeltar trets realistes a l’eix narratiu, pot servir al lector per a obtenir notes esparses sobre diversos factors com ara els hàbits alimentaris d’un temps i un lloc determinats, d’ací que els resultats hagen de ser presos amb precaució tot acomparant-los amb la documentació purament gastronòmica oferida pel Llibre de Sent Soví i d’altres. [Eduard Baile]

aliments; lexicografia; repertori

Repàs de to divulgatiu dels episodis on apareix terminologia mèdica al Tirant. La novel·la és rica en al.lusions a metges i malalties, les quals, tanmateix, estan sempre sotmeses a reelaboració literària. [BBAHLM]

Sota la consideració del Tirant lo Blanc com una obra profusa en passatges al·lusius a metges i malalties, Balaguer construeix un repàs d’afany divulgatiu de la terminologia mèdica que conté la novel·la. Com a advertiment a l’hora d’avaluar-ne els resultats, l’estudiós constata amb prudència que la novel·la de Martorell no respon als trets d’un text d’erudició científica sinó a les característiques d’un ítem ficcional, la qual cosa comporta que els materials són sotmesos sempre a un procés de reelaboració literària. En aquest sentit, les dades extretes d’una obra de ficció com ara aquesta novel·la de cavalleries han de ser presos cum grano salis, més com un indici que han de confirmar els textos pròpiament científics que com una confirmació de caràcter enciclopèdic, fet que, no obstant això, no invalida el complement informatiu que se’n pot extraure. [EB]

[Reed. en el seu Mimesis conflictiva. Ficción literaria y violenta en Cervantes y Calderón, Madrid, Gredos, 1975, pp. 39-48.]

[Ressenya d'Stefano Cingolani, Romanistisches Jahrburch, 46 (1966), pàgs. 433-437.]

Aquestes Actes són el fruit del Col·loqui dedicat a la novel·la el 1994, organitzat per Jean Marie Barberà, professor de la Universitat d'Ais de Provença i traductor de l'obra de Martorell al francés. La seua intenció va ser obrir una finestra sobre el text al estudiosos francesos, que no li atorguen el lloc que li pertoca en la naixença de la novel.la europea i alhora servir d'aprofondiment als tots els lectors de l'obra. Aquesta obertura és palesa per la presència d'especialistes francesos, per les traduccions al francés de tots els articles escrits originalment en català i per la bibliografia essencial, que té en compte els no molt nombrosos treballs francesos escrits fins al moment. La convocatòria de Barberà, generosament oberta també a especialistes italians, catalans i valencians, fou el primer col·loqui internacional dedicat a Tirant fora de les fronteres de l'estat espanyol. El resultat és un conjunt de setze articles, que constitueixen el volum miscel·lani més important d'aproximacions al Tirant des de les Actes [1993] del Symposion organitzat per Martí de Riquer a Barcelona el 1990 (enmig tenim el volum d'abast més humil dels Proceedings of the Second Catalan Symposium, editats per Josep M. Solà-Solé 1993). [RB, JI]

[Veg. ressenya completa (per RB, JI), dins la Bibliografia general del portal Tirant de Parnaseo: http://parnaseo.uv.es/Tirant/Res._Actes_Ais.html]