Recorregut dels «materials de construcció» de la novel·la amb el propòsit de mostrar l'arrelament de la cultura literària de Martorell en la tradició local de la Corona d'Aragó del seu temps. Apunts interpretatius sobre la ironia i el desengany. [BBAHLM]

[Lleugerament actualitzat en Lola Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), 1993, pàgs. 129-133.]

Funció de la literatura del XV i el Tirant com a compendi de sabers trivialitzables. Prèstecs i manipulacions literàries.[BBAHLM]

Fonts; models literaris

Hi ha versions amb correccions del seus articles anteriors: correcció de "De La faula ... al Tirant...", a les pp. 93-128, i actualització de "El Tirant, la tradició i la moral...", a les pp. 128-38.

[Ressenya d'Anna Maria Compagna Perrone, Medioevo Romanzo, 18 (1993), pp. 306-311.]

Treballs sobre els aspectes literaris de les cròniques del XIV, la presència d'Ovidi, la ficció biogràfica a la Tragèdia de Caldesa, la influència de La faula al Llibre de Fortuna i Prudència i al Tirant, els aspectes ètics del Tirant i els poemes 1, 13, 18, 23, 27, 39, 45, 46 i 68 d'Ausiàs March, amb una reflexió sobre la noció d'amor humà al segle XV. [BBAHLM]

Posseir una hereva rica és posseir un imperi. Implicacions sexuals d'aquest punt de vista. Jocs de perspectiva. Exemples contraris i convergents de Cristina de Pisan i de Boccaccio. [BBAHLM]

Per a la crítica, el component eròtic del Tirant lo Blanc es revela essencial, fins i tot en ocasions com a superador del vessant bèl·lic característic d’un text cavalleresc. En aquesta línia de treball, l’article es proposa d’oferir una visió panoràmica de les seqüències sexuals i sentimentals de la novel·la mitjançant una compilació de caire lèxic mancada de definicions però contextualitzada documentalment. Tal component lèxic contextualitzat per escenes és subdividit segons sis paràmetres evocadors de situacions sensuals: les parts del cos, tret dels ulls; els locus amoenus, especialment pel que fa a la cambra com a lloc de trobada i esbargiment així com el recurs tradicional del jardí en tant que localització idealitzada; l’amor com a element visual, vinculable amb la concepció de l’edat mitjana com un període de fortes arrels sensorials; el joc de la seducció; el lèxic moral de condemna i de fracàs; i, finalment, els usos metafòrics, els quals, al seu torn, s’estructuren en quatre parts que responen a les metàfores de l’amor com a foc, de l’amor com a aigua, de l’amor com a conflicte guerrer i els eufemismes per a designar els membres sexuals femenins com ara el lloc vedat i el secret. Com a conclusió, Baile assenyala que la intenció última de l’article és confegir una via a mitjan camí de la lexicografia i de l’hermenèutica d’àmbit medieval de manera que els estudiosos posteriors puguen analitzar l’esfera eròtica tirantiana amb major precisió gràcies a l’aïllament documental del lèxic a la manera d’un diccionari. [Eduard Baile]