La tesi tracta de demostrar la influència de Tirant lo Blanc (i també de l'Orlando furioso) sobre els presupostos artístics i tècniques literàries de la creació del Quijote. Cervantes va reconéixer en Tirant lo Blanc els vicis atacats pels preceptes neo-aristotelians, però també una excepció profitosa als excesos restrictius d'aquestos pel que feia a la versemblança i el decorum. Les regles que Martorell inadvertidament havia violat seran també violades -per inspiració de Tirant lo Blanc- per Cervantes de manera deliberada. La Part I parla de la crítica literària renaixentista i el seu reflex al Quijote: Cervantes i la crítica de la seua època, Cervantes com a crític literari, fins a arribar al capítol de la crema de llibres (l'opinió sobre "las necedades" no és irònica; és una benevolent censura a alguns aspectes, que critica amb ingeni; compara aquest judici favorable amb el molt semblant sobre l'obra de Lofrasto) i del comentari del capellà sobre els llibres de cavalleria. Les opinions de Cervantes coincideixen amb les dels persontatges portantveus. La II Part relaciona Tirant lo Blanc i l'Orlando d'Ariosto: semblances superficials; aspectes temàtics (qüestió femenina, honor cavalleresc, moros contra cristians, baptisme, etc.) i afinitats estructurals (narrador, juxtaposició del còmic i el seriós, episodis eròtics, altres intercalats, estratègies militars, dades empíriques, etc.). Ambdues obres estan probablement inspirades en similars obres italianes, algunes d'elles encara no identificades. Relaciona a continuació les actituds cavalleresques (amenaça turca, armes i lletres, milícia com a professió i el seu paper en la societat moderna, valors cavallerescos, noves tàctiques i armament), religioses i socials de Tirant lo Blanc i el Quijote. I finalment les similaritats entre les dues obres, pel que fa a les tècniques narratives: material didàctic, versemblança (detalls de realisme, data), decorum (caracterització de personatges, sicologia, material eròtic i farsec, monòleg i diàleg, el problema de la "necedad"); i pel que fa a les similaritats episòdiques (Plaerdemavida i Altisidora, la cort siciliana i la cort dels ducs, Tomé Cecial i Vilesermes, la mort, etc.). Bibliografia. [RB i JI]

Cervantes, Quijote, Tirant lo Blanc

E. T. Aylward segueix una hipòtesi apuntada anteriorment per M. de Riquer (1988: 216, nota 21) segons la qual l’argument d’una narració cavalleresca arquetípica posada en boca de don Quijote al capítol 21 de la primera part del Quijote es correspon amb l’argument general del Tirant lo Blanc. Això és el que prova de justificar aquest crític. Una vegada analitzades semblances i diferències entre aquests dos passatges, Aylward conclou que Cervantes s’inspirà en el Tirant per a escriure aquest passatge del Quijote perquè recordava amb estima la novel·la de Martorell i també perquè el Tirant no devia ser gaire conegut a la Castella del s. XVII, fet que permetria a Cervantes explicar aquest argument arquetípic d’una narració cavalleresca sense que els lectors la indentificaren amb cap obra concreta, sinó amb un model genèric. [ML]

Cervantes, Quijote, Tirant

L'episodi [d'Espèrcius] dóna cohesió al macrotext i té funció al·legòrica en relació amb els episodis africans. Espèrcius i Hipòlit representen una nova forma d'entendre l'ideal cavalleresc, que el fa apte per a un públic més ampli. Paper fonamental de Fortuna en la vida del cavaller. Diferència entre l'estat de la cavalleria i l'establiment d'un nou món referencial. [BBAHLM]

The articles in this volume highlight the fact that the chivalric novel Tirant lo Blanc – written in Valencia by Joanot Martorell in the 15th century and translated into Italian in the 16th century – keeps being relevant in both the Italian and the Iberian Peninsulas, so closely related in past and present. The knight Joanot Martorell wrote a classic of universal literature despite the fact that he belonged to a minority culture. Nowadays, after having been translated into numerous languages, it is studied in many European and American universities and elicits great interest among researchers, as proven by the contributions included in this book. [Editorial]

“[T]his volume shows how relevant and present the famous chivalric book is in the current context. In that sense, these articles will meaningfully guide the following studies and will help understand the wide influence and persistent mark of Tirant lo Blanc.” [Silvia Millán, ressenya en Tirant 18 (2015), pp. 399-402]

“Som, doncs, davant d'un llibre, tipogràficament molt cuidat i científicament ric i rigorós en aportacions, que té el triple interés de reflectir, en català, italià, anglès i castellà, les investigacions tirantianes més recents de joves estudiosos que es mouen al voltant de les universitats de València, Verona, Barcelona, Poitiers i Trento, de suggerir noves vies de recerca i de col·laboració interdisciplinar (la crítica textual, la història cultural, les ciències documentals, etc. ) i d'afavorir la difusió del Tirant arreu del món. El volum posa de manifest, d'una banda, la utilitat de les aproximacions multidisciplinars i, d'una altra, la profunda unitat cultural dels països llatins de la Mediterrània occidental.” [Antoni Ferrando, ressenya en eHumanista, 32]

[Reed., corregida, en Lola Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València / Barcelona, Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 25), 1993, pàgs. 93-128.]

Anàlisi comparativa de la construcció literària de La Faula i del Llibre de Fortuna i Prudència de Bernat Metge, en atenció al seu component autobiogràfic. Metamorfosi dels suggeriments procedents de les fonts i estudi qualitatiu d'aquestes fonts romàniques o llatines medievals. L'ús del tema d'Artús al Tirant és mediatitzat per una tradició local: abast d'aquesta constatació. [BBAHLM]

La faula; Torroella; Llibre de Fortuna i Prudència; Bernat Metge; Tirant