MIQUEL I PLANAS, Ramon, «Bibliografia del Tirant lo Blanc», en el seu Bibliofilia: recull d'estudis, observacions, comentaris y noticies sobre llibres en general y sobre qüestions de llengua y literatura catalanes en particular, 2 vols., Barcelona, 1911-1914, 1, pp. 455-461.
MIQUEL I PLANAS, Ramon, «Una nota de Rousseau sobre'l Tirant», en el seu Bibliofilia: recull d'estudis, observacions, comentaris y noticies sobre llibres en general y sobre qüestions de llengua y literatura catalanes en particular, 2 vols., Barcelona, 1915-1920, 2, col. 510.
MIR TOMÀS, Josep M., «La marrada africana de Tirant», en Miscel·lània Joan Fuster: estudis de llengua i literatura, eds. Antoni Ferrando i Albert Hauf, 2 vols., 'Biblioteca Abat Oliba', 78, València-Barcelona, Departament de Filologia Catalana (Univ. de València) - Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989, 1, pp. 85-94.
Els episodis africans, que constitueixen un 20% de la novel·la, responen a l'antic esquema de la necessària purificació interior de l'heroi després d'un error que enterboleix el seu currículum, destaca el fet que enlloc Martorell no fa consideracions a propòsit d'aquesta significació moral. Al Tirant no hi ha una culpa a netejar, només una «casualitat» que desencadena el temporal i empeny l'heroi a una mort inesperada, davant de la qual l'heroi es prepara in extremis. El comentarista troba que malgrat aquesta reducció en la moralització, els episodis africans són un llast per a la modernitat del Tirant, el qual, com va dir Joan Fuster, és «encara a la banda d'allà», és a dir medieval, per bé que presenti certs elements que són una «fidedigna i secreta premonició» de modernitat. [BBAHLM]
MIR, Josep M., «Capítol XXXVI: Com desagraduen los cavalers (a propòsit de Josep Carner)», Tirant al Blanc. Revista de Llengua i Literatura (Lleida), 1, (1989), pp. 53-55.
MIRALLES, Carles, «"... mas no les obres". Remarques sobre la narració i la concepció de l'amor en el Tirant lo Blanc», en Miscel·lània Aramon i Serra: estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, vol. 2, 'Estudis Universitaris Catalans', 24, Barcelona, Curial, 1980, pp. 395-413.
Traduït al seu Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana, Barcelona, Edicions del Mall ('Assaig'), 1986, pp. 36-60.
MIRALLES, Carles, «Raons de Mirra en boca d'Esperança. (Sobre un altre plagi de Roís de Corella en el Tirant lo Blanc)», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 37, (1977-1978), pp. 141-147
https://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/195800/270000
[Reedició en el seu Eulàlia, estudis i notes de literatura catalana, Barcelona, Edicions del Mall, 1986, pàgs. 51-60.]
Al capítol "Raons de Mirra en boca d'Esperança: sobre un altre plagi de Roís de Corella en el Tirant lo Blanc" (p. 53-60), Miralles localitza aquest manlleu, provinent de les "Lamentacions de Mirra" corellanes, dins els capítols 189-90 i 150 del Tirant.
En el capítulo 190 del Tirant el personaje alegórico de Esperança pronuncia un discurso delante del emperador sacado de la lamentación de Mirra de Corella, la cual depende a su vez de Ovidio. El doble plagio conlleva una serie de adaptaciones y cristianizaciones del contenido del texto no siempre diáfanas. [Badia [1989], 'Materiales'] [BILICAME]
MIRALLES, Carles, «Raons de Mirra en boca de Carmesina (Encara un altre plagi de Roís de Corella en el Tirant lo Blanc)», en Miscel·lània Jordi Carbonell, 2, Estudis de llengua i literatura catalanes, 23, (1991), pp. 5-16.
Consideracions al voltant del plagi de la Lamentació de Mirra que l'autor del Tirant posa en boca de Carmesina en dos moments de l'obra: quan Carmesina rebutja Tirant davant el seu pare (cap. 209) i quan es queixa de la pressumpta blasfèmia de què és objecte per part de Tirant (caps. 215-216). Es destaca també el paral·lisme existent, d'una banda, entre l'engany que permet a Mirra pujar al llit del seu pare i l'engany que porta Tirant al llit de Carmesina, i de l'altra, entre la lamentació que fa Tirant al capítol 234 i les queixes que en l'inici de Lo jardí d'Amor expressa el narrador de Corella. [BBAHLM]
L'autor continua el treball iniciat a Miralles (1986), localitzant més manlleus de la 'Lamentació de Mirra' corellana a diversos capítols del Tirant, entre ells els 231-234. [BILICAME]
PARDO GARCÍA, Pedro Javier, «Don Quijote, Tirante el Blanco y la parodia realista. De nuevo sobre "el pasaje más obscuro" del Quijote», en Studia Aurea. Actas del III Congreso de la A.I.S.O. (Toulouse, 1993), eds. I. ARELLANO, M. C. PINILLOS, F. SERRALTA i M. VITSE, 3 vols. vols., Pamplona, G.R.I.S.O.-L.E.M.S.O., 1996, III, pp. 377-387.
PASTOR CUEVAS, M.ª Carmen, «Del tirano y del traidor en los libros de caballerías hispánicos: una primera aproximación desde los Specula Principis», en Actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Alcalá de Henares, 12-16 de septiembre 1995), ed. José Manuel LUCÍA MEJÍAS, 2 vols., Alcalá de Henares, Univ. de Alcalá, 1997, II, pp. 1139-1146.
http://www.ahlm.es/IndicesActas/ActasPdf/Actas6.2/33.pdf
PENZKOFER, Gerhard, «Die aventure des Romans: Roman und Novelle in Martorells Tirant lo Blanc», en Sonderwege in die Neuzeit. Dialogizität und Intertextualität in der spanischen Literatur zwischen Mittelalter und Aufklärung, eds. Wolf-Dieter LANGE i Wolfgang MATZAT, Bonn, Romanistischer Verlag, 1997, pp. 83-104.