MARTÍNEZ SANMARTÍN, Luis Pablo i Marc BORRÀS BARBERÀ, «Tirant lo Blanc, novel·la moderna? Mutació social i reacció ideològica a la fi de l'Edat Mitjana», en Dossier Tirant lo Blanc, Afers. Fulls de recerca i pensament, 5, 10 (1990), pp. 275-300.
La crítica ha vist generalment en el Tirant una «mina» d'informacions sobre la societat tardomedieval. A partir d'aquesta constatació, els autors, especialment crítics amb la visió de la vida cavalleresca del segle XV que apareix en l'Aproximació de Riquer, proposen reconsiderar l'obra segons la bibliografia més recent sobre la cavalleria de l'època, estament «dispensable» en l'ordre social del segle XV. El Tirant és «un cant de cigne a la ideologia cavalleresca» i connecta, per tant, més aviat amb un sistema de valors en decadència que no amb la suposada modernor que li atribuí D. Alonso. [BBAHLM, nº 104]
MARTÍNEZ Y MARTÍNEZ, Francisco, Martín Juan de Galba, coautor de "Tirant lo Blanch", València, Víctor Mora, 1916.
MARTORELL, Joanot, «Ed. de fragmentos de Tirante de Blanco (1511) [selección] (ed. R. Beltran i J. M. Lucía)», en Antología de libros de caballerías castellanos, ed. José Manuel Lucía Megías, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, 2001, pp. 405-412.
http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc320h8
MARTOS SÁNCHEZ, Josep Lluís, «La doctrina cavalleresca lul·liana en l'obra de Joanot Martorell: l'episodi de l'ermità», en Miscel·lània Germà Colón, 3, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 30, (1995), pp. 37-46.
Anàlisi molt documentada de les reelaboracions lul·lianes de Martorell. [BBAHLM]
Mascarell, Purificació, «Tirant d’escena (a propòsit del Nou Tirant de CRIT Companyia de Teatre)», Tirant, 19, (2016), pp. 279-284.
https://www.raco.cat/index.php/Tirant/article/view/317095/407166
Amb l’objectiu de reivindicar aquest fascinant carisma, però també d’oferir la trama dibuixada per Martorell de la manera més fàcilment digerible per a un públic jove i contemporani, CRIT Companyia de Teatre aposta per la versió de l’escriptor de Catarroja Pasqual Alapont del Tirant lo Blanc. Aquesta de 2016, representada al Teatre El Micalet de la ciutat de València, es tracta d’una revisió de l’espectacleestrenat per la mateixa companyia en 2008 i que ha fet més de 800 representacions al País Valencià i les Illes Balears.
La companyia CRIT va nàixer l’any 2008 amb un lloable i necessari objectiu que, després de quasi una dècada rodant pels escenaris, ja pot dir-se que es troba ben acomplit: la divulgació del patrimoni cultural valencià, l’acostament a la nostra literatura clàssica a través d’un treball teatral tan seriós com vitalista. Sempre pensant en un públic no versat en la matèria, més aviat al contrari: en joves i estudiants als quals cal enamorar amb les eines de la passió i la diversió. Si el seu espectacle Quatre-Cents! sintetitzava el Segle d’Or valencià de la millor manera possible, la fórmula es consolida amb aquest Nou Tirant i assenta un precedent a l’hora d’apropar-se als clàssics valencians des de l’escena i de fer-ho amb èxit.
S'hi inclouen fotografies de l'espectacle.
MASSIP BONET, Jesús Francesc, «Política, espectacle cavalleresc i context escènic en Tirant lo Blanc», en dins el seu A cos de rei. Festa cívica i espectacle del poder reial a la Corona d’Aragó, Valls, Cossetània, 2010, pp. 149-174.
[Cap. seté del llibre.] L'autor comença suggerint diverses hipòtesis interessants a l’entorn dels polièdrics significats de la novel·la, com ara que Martorell era contrari a Joan ii i escriu el Tirant en clau política contra aquell rei. Per això es basa en el fet que els Martorell, funcionaris de Martí l’Humà, foren abandonats a la seva sort pels Trastàmara, alhora que l’escriptor estava vinculat a la cort de Carles de Viana. D’ací que es pugui establir una connotació portuguesa de l’obra, derivada de la guerra civil catalana. Un cop argumentada aquesta qüestió Massip dedica atenció als fastos regis i cerimònies cortesanes espectaculars que es descriuen amb detall a la novel·la, farcida de situacions de caràcter espectacular que en alguns casos es fan eco de la pràctica escènica tardomedieval. [De la ressenya del llibre de Gabriel Ensenyat, a Medievalia, 15 (2012), pp. 432-436 (pp. 434-435):
https://revistes.uab.cat/medievalia/article/view/v15-ensenyat/pdf]
En aquest estudi, l’autor analitza la versemblança amb què Martorell descriu diferents situacions espectaculars en la novel·la, com és el cas dels entremesos en les noces del rei d’Anglaterra, tan semblants als que es representaren en les coronacions de Martí l’Humà i Ferran d’Antequera, o l’entremés artúric que té lloc a la cort de Constantinoble. En aquest episodi narra que Morgana arriba a palau demanant pel seu germà Artús, que és presoner del mateix emperador, i tot acaba amb un gran àpat a la nau de la fada. Trobem un altre ressò espectacular en el moment que Tirant salva davant de la princesa Ricomana la ineptitud de Felip en tallar el pa. El cavaller explica que és costum per part de la monarquia francesa tallar el pa en dotze bocins i repartir-lo amb un real d’argent entre els pobres. Açò, segons Massip, recorda la cerimònia paralitúrgica de repartir almoines entre una dotzena de pobres el Dijous Sant que practicaren reis com Martí l’Humà o Alfons el Magnànim. També té un caràcter teatral –d’«entremés burlesc» el qualifica el nostre autor– l’enginy del negrehortolà posat en pràctica per la Viuda Reposada per a enganyar Tirant i que amb el temps acabà formant part de Molt de soroll per no-res de Shakespeare. [De la ressenya d'Hèctor Càmara, a La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, 23 (2010), pp. 366-369 (p. 368):
https://www.raco.cat/index.php/Rella/article/view/218539/327160]
MASSIP BONET, Jesús Francesc, «Topography and Stagecraft in Tirant lo Blanc», en Mediaeval and Early-Renaissance Literature in Catalan, ed. Peter Cocozzella, 22, (2000), pp. 83-131.
MASSIP, Francesc, «Artificio y maravilla en el teatro medieval catalán: el mundo del espectáculo en Tirant lo Blanc», en European Theatre 1470-1600. Traditions and transformations, eds. Martin GOSMAN i Rina WALTHAUS, Groningen, Egbert Forsten, 1996, pp. 71-82.
[És traducció de F. MASSIP, "El món de l'espectacle...".]
Anàlisis dels episodis de la roca en les noces del rei d'Anglaterra, de l'arribada de Morgana a Constantinoble i de la ficció de la Viuda Reposada. [BBAHLM]
MASSIP, Francesc, «El món de l'espectacle en Tirant lo Blanc (primera aproximació)», en Formes teatrals de la tradició medieval (Actes del VII Col·loqui de la Société Internationale pour l'Étude du Théâtre Médieval, Girona, juliol de 1992), ed. Francesc MASSIP, Barcelona, Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1996, pp. 151-162.
[Traduït al castellà en F. MASSIP, "Artificio y maravilla..."]
Anàlisis dels episodis de la roca en les noces del rei d'Anglaterra, de l'arribada de Morgana a Constantinoble i de la ficció de la Viuda Reposada. [BBAHLM]
McCREADY, Warren T., «Cervants and the Caballero Fonseca», Modern Language Notes, 83, (1958), pp. 33-35.
Segons Warren T. Mc Cready, Cervantes utilitza el passatge de l’escrutini a la biblioteca de don Quijote (capítol sis de la primera part del Quijote) per a criticar a l’autor del Tirant lo Blanch. Però aprecia la novel·la i menciona en aquest moment certs personatges que hi apareixen. Un d’aquests personatges és el ‘caballero Fonseca’, qui apareix només en una ocasió en tot el Tirant, al capítol 133. Sembla estrany que aquest cavaller aparega citat al Quijote quan tota la resta de personatges que s’hi esmenten llavors, a diferència d’aquest, tenen força pes a la novel·la (Plaerdemavida, Viuda Reposada, Hipòlit, etc.) i és precisament això el que Mc Cready intenta aclarir.
Per a McCready, el que ocorre és que Cervantes buscava un personatge masculí per a completar el llistat de personatges del Tirant que ja tenia, així que el que va fer va ser cercar un passatge de la novel·la on se citaren diferents noms de cavallers, ducs, comtes i marquesos, com és el passatge on trobem el nom de Fonseca, i agafar-ne un d’allà sense adonar-se que el nom de Fonseca apareixia només en una única ocasió i no era un personatge important. Probablement, Cervantes només hauria llegit una vegada la història (en la traducció castellana de Valladolid, 1511) i, en necessitar un nom per a completar el seu llistat, en busca un en aquesta secció de la novel·la, perquè apareix un llistat amb nombrosos personatges. Cervantes només es fixa en què el cavaller Fonseca li anava bé per al seu propòsit i, per tant, el fa servir. [BILICAME, M.L.]