Tirant lo Blanch is a novel with multiple sides. In particular, the Mediterranean Sea becomes especially important. We pay attention to two episodes which can become examples of the strategic relevance that corresponds to the Mediterranean Sea in Tirant lo Blanch as a ‘romance’ tale as well as a work written after the classic historiography: the History of the love between Leander and Hero, by Joan Roís de Corella; and we identify for the first time a ‘new’ source for Tirant lo Blanch after the important Roman historian Dion Cassius. The present study additionally suggests a (most) probable evidence of the influential activity carried out by the Grand Master of the Hospital, Juan Fernández de Heredia.

Estudi de les referències iconogràfiques a la realitat contemporània presents en el Tirant lo Blanc. [BBAHLM]

S'hi inclou un acarament de 13 imatges coetànies amb passatges del Tirant.

Actualització de les claus de reinterpretació mitològica del món artúric que trobem en La Faula de Guillem de Torroella, entesa com a interpretació i readaptació total de l’univers artúric a la societat del moment. Al seu torn, en el Tirant lo Blanc, Martorell, aprofitant parcialment elementos mítics i literaris del rei Artur tal como s’havien interpretat en La Faula, els hi introdueix sense que s’interrompa de manera dràstica la versemblança en l’episodi de l’arribada del rei Artur a la cort de Constantinoble. [BILICAME]

La condemna corelliana de la cavalleria es relaciona amb la seva condició de clergue i teòleg i amb una actitud "antiheroica". L'ús del text de Corella sobre la Garrotera al Tirant adopta altres significats d'acord amb l'estratègia narrativa de Martorell. [BBAHLM]

[Traducció francesa com «De la comtesse de Warwic à la princese Carmésine: la présence de Sénèque dans Tirant le Blanc» a les pp. 307-321 del mateix volum.]

Apunts sobre les connexions entre Tirant i una de les seves fonts, les Tragèdies de Sèneca (Troades, Medea, Thyestes, Agamennon, Hippolytus) des del començament de l'obra fins als primers capítols de la secció grega. [BBAHLM]

L’autor comenta els manlleus fets a la traducció catalana medieval de les Tragèdies de Sèneca (editades pel mateix Martínez [1995]) entre el començament del Tirant i els primers capítols a l’Imperi Grec. Remet a l’article de Pujol (1995-96), que examina també manlleus senequians, però de les Troades i els capítols finals del Tirant. Encara pendents les conclusions, després de fer la mateixa operació per al capítols restants, «Sèneca pot passar al tercer o quart lloc en el rànquing d’importància quant a la seua utilització en el Tirant, després de Corella i del Guy de Warewic, i en un graó semblant, o fins i tot superior, a les Històries troianes i a Llull» (p. 286). (I) A la part del Guillem de Varoic, el dolor de la comtessa de Varoic per la partida de l’espòs (c. 3) es compara amb el de les dones troianes davant la destrucció de llur ciutat (Troades 165-78). També les paraules d’Helena, a Troades 1175-77 i d’altres personatges d’altres tragèdies, amb la lamentació de l’emperador i l’emperadriu i Carmesina sobre el cos de Tirant, al c. 474. Les paraules que la comtessa pronuncia davant el temor que el seu fill vaja a la guerra (c. 22) recorden el plant d’Hècuba per la pèrdua de Políxena (Troades 1315-25); al començament d’aquest mateix c. 22, Martorell reutilitza el Plant dolorós de la reyna Ècuba de Corella (HAUF, 1993b: 81-82).
(II) A la part de Sicília i Rodes, el parlament del Mestre de Rodes (c. 107), té ecos d’un altre d’Andròmaca (Troades 683-703). A la part sentimental, unes paraules de Tirant a Ricomana són calc d’altres de Medea sobre Jàson (Medea 688-93). I altres de Tirant (c. 113), iguals que les de Thyestes 758-59 (hi ha d’altres exemples). (III) «Qüestions» entre Carmesina i Tirant: les paraules de Carmesina al cap. 119 es relacionen amb fragments de les Històries troianes, al seu voltant relacionats amb paraules de la Fedra senequiana. El mateix passa als caps. 129 i 130, on els manlleus entren també amb mediació de la Història de Jason e Medea de Corella. Martorell, conclou Martínez, «introdueix manlleus generalment amb una voluntat gens mecànica i sí —i molt— creativa». El que no vol dir que assumeixi la sistematització estoica ni s’apropiï de la filosofia senequiana: «altrament, arriba a Sèneca bastant epidèrmicament, per introduir ací allà manlleu lingüístics, temàtics o, en menor grau, teòrics, sense cap voluntat premeditada de manipulació intel.lectual» (p. 302). Important és la conclusió última: Martorell havia llegit llargs o complets fragments de les tragèdies de Sèneca i podia haver llegit algun manuscrit pròxim, bé que no igual, al 14704 de la B. N. de Madrid.
Resta un problema important —i el fet que molts dels préstecs senequians
tinguen relació amb tragèdies del cicle troià no és indiferent—: la descripció i demarcació dels espais que les tragèdies de Sèneca comparteixen com a fonts textuals de Martorell amb les Històries troianes i amb l’obra de Corella, i dels espais que mantenen en exclusivitat. No és una qüestió que Martínez esquive, ben al contrari (vegeu pp. 292-293, i 297-298), sinó un interrogant que, una volta descrit l’itinerari dels manlleus de la matèria clàssica troiana, hauran d’afrontar els estudiosos. [R.B., J. I.]

Investigacions sobre els propòsits ètics que s'amaguen en les tries literàries de Martorell a partir de l'episodi de la mort de Kirieleison de Muntalbà al cap. 80. Anàlisi de l'entramat de fonts i d'intertextualitats corresponent. [BBAHLM]

Sobre el proverbi «qui mal vol oir, primer l'ha de dir» al Tirant i al ms. 7811 de la Biblioteca Nacional de Madrid. [BBAHLM]