Anàlisi del recurs narratiu de l'ensemblatge de diverses aventures (entrellaç) en el Tirant, amb consideració de les solucions formals de la tradició romànica. El problema dels capítols. Problemes de recepció. [BBAHLM]

Estudi de les convencions dels gèneres historiogràfics al pròleg i a la dedicatòria del Tirant. [BBAHLM]

The author follows the traces of the historiographic genre in the making of the narrative technique of Tirant lo Blanch. 

Tirant lo Blanch; historiografia; cròniques; textos paral·lels.

Estudi que ofereix una panoràmica de l’etapa vital de penitència amorosa en els cavallers literaris, període molt transcendent en la seua trajectòria, ja que implica un renàixer de l’heroi que li permet acabar triomfant en les seues comeses. Així doncs, s’han analitzat tres obres: l’Amadís de Gaula, el Tirant lo Blanc i Don Quijote de la Mancha, amb la finalitat d’esbrinar si Amadís coincideix amb el cànon tradicional de cavaller penitent quan es refugia en la Peña Pobre, si don Quijote, en la seua estada a Sierra Morena, segueix els passos abans fixats per Amadís i si també els episodis africans del Tirant poden ser interpretats en aquesta mateixa línia. [BILICAME]

En el present estudi s’incideix en la importància que té l’espai físic de les illes en les narracions cavalleresques. En concret, fixem la nostra atenció en tres grans obres de les literatures peninsulars: l’Amadís de Gaula, el Tirant lo Blanc i Don Quijote de la Mancha. S’hi analitza el paper que tenen aquestos escenaris en l’esdevenidor de la història i en la trajectòria dels diferents personatges des d’una òptica comparatista, la finalitat de la qual és continuar establint l’extensió i els límits de les seues relacions. [Resum dels autors]

S'ofereix una panoràmica de la importància que té per a la vida d'un cavaller literari el pas per un període de penitència i la seua posterior renaixença. En concret, s'analitza el pas dels protagonistes d’Amadís de Gaula, Tirant lo Blanc i Don Quijote de la Mancha per aquesta fase penitent des d'una òptica comparatista amb la finalitat d'establir les seues relacions. [BILICAME]

Se ofrece una panorámica de la importancia que tiene para la vida de un caballero literario el paso por un período de penitencia y su posterior renacer. En concreto, analizamos el paso de los protagonistas de Amadís de Gaula, Tirant lo Blanc y Don Quijote de la Mancha por esta fase penitente desde una óptica comparatista con la finalidad de establecer sus relaciones. Nos centraremos, pues, en la figura de Amadís que, en su retirada a la Peña Pobre, llorará la pérdida de Oriana y establecerá el modelo más relevante a seguir para otros caballeros penitentes. Así sucede en el caso de don Quijote, quien decide imitarle y embarcarse en este tipo de aventura. Aunque, cabe preguntarse, ¿sigue el modelo de Amadís a pies juntillas? Por último, estudiaremos el caso de Tirant y nos cuestionaremos si sus capítulos africanos se corresponden con la fase de penitencia caballeresca. [Resum dels autors]

Es cierto que tenemos que ser prudentes a la hora de establecer hipotéticas dependencias o afinidades entre dos clásicos como el Tirant lo Blanc y el Quijote porque hay también muchas diferencias que los separan. Pero en este estudio nos gustaría fijarnos en un vaso comunicante que los pone en relación: el hecho de que ambas novelas interpolan episodios autónomos o semiautónomos dentro de la trama principal. Nuestro objetivo consiste en, a partir del análisis de los episodios secundarios que identificaremos en cada obra, hacer una tipología con el fin de averiguar qué función y qué sentido tienen dentro de cada una de éstas. [Resum de l'autora]

Estudi sobre la gran diversitat de registres formularis existents al Tirant lo Blanch, i, en concret, de dos tipus d’epístoles perquè són les més abundants i les que tenen major consistència: les de batalla i les amoroses. El que fa l’autora és analitzar el formularisme d’aquestes cartes, determinar si tenen un patró estructural comú i citar les fonts emprades per Martorell en cada cas. [De l'autora]

Reflexió sobre el caràcter no arquetípic dels personatges del Tirant lo Blanch. Prenent Plaerdemavida com a model, es demostra que, per a ser una novel·la cavalleresca del segle XV, Martorell usa personatges bastant perfilats, que van evolucionant al llarg de la novel·la i que poden desenvolupar més d’un rol. Per exemple, Plaerdemavida, a banda de fer de mitjancera en els amors de Tirant i Carmesina, juga també un paper molt important en els episodis africans de la novel·la. [De l'autora]