HAUF I VALLS, Albert G., «Una nova edició de Tirant lo Blanc», Serra d'Or, 374, (febrer, 1991), pp. 50-53 [130-33].
Metodologia i problemes de l'edició ressenyada [...] València 1990. [BBAHLM]
HAUF I VALLS, Albert Guillem, «Manus habent: entorn als eufemismes amorosos de tipus militar en el Tirant lo Blanc », en Estudis crítics sobre "Tirant lo Blanc" i el seu context (Actes del Col.loqui International "Tirant lo Blanc": "l'albor de la novel.la moderna europea"), ed. Jean Marie BARBERÀ, Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pp. 145-185.
Traduït com a "Manus habent: autour des euphémismes amoureux de type militaire dans Tirant le Blanc", a les pp. 187-218 del mateix volum.
HERNÀNDEZ I ORTEGA, Josep, «Exilio y regeneración como aspectos concomitantes de la novela de caballerías del s. XV: el caso del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell y la anónima Història de Jacob Xalabín», Espéculo. Revista de estudios literarios, 39, (2008)
https://webs.ucm.es/info/especulo/numero39/exiliotl.html
L'estudi que analitza alguns dels aspectes concomitants entre La Història de Jacob Xalabín i el Tirant que més ens han cridat l'atenció, amb especial atenció als passatges africans de l'obra de Joanot Martorell. Aquests episodis han caigut sovint en l'oblit, quan en realitat ens permeten establir paral·lelismes significatius entre les dues obres. [R.B.]
HERNÀNDEZ I ORTEGA, Josep, «L'amor hereos en l'esquema d'amor i mort de quatre heroïnes medievals», Tirant, 9, (2006)
http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.9/Art.%20Hernandez_Amor.htm
L’anàlisi de les defuncions de quatre personatges literaris mostra una sèrie de semblances i/o correlacions de forma i contingut que mereix estudi. Cronològicament, la seqüència mostra com Dido, Hero, Càmar i Melibea, quatre heroïnes d’àmbits semblants, deixen constatació de quatre morts violentes, sota el denominador comú de l’amor com a detonant del seu propi suïcidi. [R.B.]
HERNÀNDEZ I ORTEGA, Josep, «Tirant a Àfrica: la regeneració de l’heroi», Tirant, 8, (2005)
http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.8/Article_Hernandez_Africa.htm
El recorregut pel qual Tirant ens guia al llarg dels episodis africans, capítols CCXVI a CDXIII ens mostra la lluita com a home, com a cristià i com a cavaller d’un Tirant que pugna contra la fortuna, el seu destí, abocat a la tragèdia en tant en quant les galeres en les quals viatja estan a punt d’enfonsar-se. Però la lluita de Tirant no és sols un combat per la supervivència en sí mateix, sinó que és la batalla intrínseca per la regeneració del cavaller cristià en tots els aspectes de la seua vida. L’escalada sociomoral, amb la qual Tirant haurà d’enfrontar-se per retornar a Constantinoble i aconseguir el seu propòsit dual d’alliberar l’Emperador del setge del Soldà i del Turc, així com retrobar-se amb Carmesina, serà l’eix principal que ens mostrarà com Tirant parteix del no res --«tots nuus així com estaven» (CCXCIX)-- per a tornar com a gran salvador de Constantinoble i de la Cristiandat. [R.B.]
HINOJOSA MONTALVO, José, «Cristianos contra musulmanes: la situación de los mudéjares», en Conflictos sociales, políticos e intelectuales en la España de los siglos XIV y XV. XIV Semana de Estudios Medievales (Nájera, 4-8 de agosto de 2003) , ed. José Ignacio De la Iglesia Duarte, Colección Actas, Logroño, Gobierno de La Rioja - Instituto de Estudios Riojanos, 2004, pp. 335-392.
https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/13207/1/Hinojosa_Cristianos_musulmanes.pdf
Analitza la violència exercida contra els mudèjars, particularment al regne de València. El sentiment antimusulmà es reflecteix a la literatura de l'època, i en obres com el Regiment de la cosa pública de Francesc Eiximenis i el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. [BBAHLM]
Context històric on es poden explicar les profecies del frare mercedari dins el Tirant sobre la decadència de la ciutat de València deguda a la barreja de nacions i de religions (de moros i jueus). [R.B.]
HINTZ, Suzanne S., «Scholarship on Tirant lo Blanc (on Its Five Hundredth Anniversary)», en 'Tirant lo Blanc': Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium (Washington, octubre 1991), ed. Josep Maria Solà-Solé, Translation and Criticism, 11, Nova York, Peter Lang, 1993, pp. 93-105.
HINTZ, Suzanne S., «Tirant lo Blanc: An Analysis of Its Transitional Styles», Romance Languages Annual (West Lafayette), 4, (1992), pp. 487-490.
HUGUET, Jesús, «Tirant lo Blanc i els orígens de la impremta valenciana», Gutenberg Jahrbuch, 66, (1991), pp. 135-37.
https://www.gutenberg-gesellschaft.de/publikationen/gutenberg-jahrbuch/gutenberg-jahrbuch-1991/
IBORRA I GASTALDO, Joan A., El tinell del "Tirant": la cuina medieval del segle XV, Col·lecció El Clotal, 1, Oliva, 1990, 978-84-87593-04-8
[Pròleg de Néstor Luján.]