HAUF I VALLS, Albert G., «"No és negú qui virtuosament ame". Tirant lo Blanc revisitado», en Antes y después del 'Quijote' en el cincuentenario de la Asociación de Hispanistas de la Gran Bretaña e Irlanda, ed. Robert Archer, Valencia, Biblioteca Valenciana (Generalitat Valenciana), 2005, pp. 79-98.
Realitat i ficció al Tirant i al Quixot. Martorell vist a través del missatge desenganyat d'Artús, que reproposa el missatge de La Faula de Guillem de Torroella. [BBAHLM]
HAUF I VALLS, Albert G., «"Sinó per la fe de Jhesucrist" (Tirant lo Blanch, c. 403)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 74, (1998), pp. 49-75.
Anàlisi del sermó de Tirant davant els moros (capítol 403): el preàmbul, el context exegètic de Mt. 22, 1-14, fonamentació teològica, polèmica antimusulmana, Crist contra Mahoma, la fe com a llum de l'intel·lecte i com a arma de combat. [BBAHLM]
HAUF I VALLS, Albert G., «Artur a Constantinoble. Entorn a un curiós episodi del Tirant lo Blanc», en Dossier Homenatge al "Tirant lo Blanc", L'Aiguadolç. Revista de Literatura, 12-13, (1990), pp. 13-31.
Anàlisi dels capítols 189-202 de la novel·la. Després d'un resum de les aportacions de la crítica sobre el tema, se subratlla el caràcter teatral de l'episodi i la relació de la seva estructura amb el roman artúric (uns fets meravellosos presentats com a reals en un marc constituït pels tòpics «aventures, entramesos, viandes» [Tirant lo Blanc, c. 189]). Martorell desdibuixa els límits entre teatralitat (el text com a divertiment sobre un tema tradicional) i fidelitat a la ficció artúrica (amb un sens propi). Per interpretar l'episodi cal tenir en compte que la història d'Artur i Morgana està lligada a Catalunya, a través de Guillem de Torroella, a una concepció negativa de la realitat, dominada per Fortuna, segons Bernat Metge (Llibre de Fortuna e Prudència); ultra això, la doctrina sobre la cavalleria que exposa Artur al Tirant lo Blanc és una síntesi de fragments del Dotzè d'Eiximenis on reapareix el tema de la Fortuna. [BBAHLM]
HAUF I VALLS, Albert G., «Cultura literària a la València medieval», en La Corona d'Aragó. El regne de València en l'expansió mediterrània (1238-1492), València, Corts Valencianes (Generalitat Valenciana), 1991, pp. 135-142.
HAUF I VALLS, Albert G., «El parany historiogràfic. Notes al pròleg del Tirant», en Homenatge al "Tirant", Saó, 115, (gener, 1989), pp. 19-23.
Presentació crítica plena d'apunts per a futures recerques. [BBAHLM]
HAUF I VALLS, Albert G., «Introducció al dossier Tirant lo Blanc. Amb un inventari-epíleg de les commemoracions tirantianes», Afers, 10, (1990), pp. 263-266.
Ressenya dels principals esdeveniments de l'«Any Tirant» i presentació del dossier que la revista Afers dedica a la novel·la. [BBAHLM]
HAUF I VALLS, Albert G., «L'aventura d'editar un text medieval», en "Tirant lo Blanc", cinc-cents anys, Cultura (Barcelona, Departament de Cultura), 11, (1990), pp. 37-38.
També a La Safor 1490-1990: un itinerari bibliogràfic, Gandia, Departament de Cultura, 1990, pp. 21-23.
[Divulgació sobre la tasca del filòleg que fixa el text i anunci de l'edició que prepara. [BAHLM, 4 (1990) nº 85]
Divertida i assenyada declaració de principis sobre els problemes i els mètodes en l'edició de textos, a propòsit de la seua edició de Tirant lo Blanc.
HAUF I VALLS, Albert G., «La cruzada literaria o cómo redimir con la imaginación», en Suplemento de cultura y arte dedicat al Tirant lo Blanc, La Vanguardia (10-11-1990), pp. 3-4.
HAUF I VALLS, Albert G., «Manus habent: entorn als eufemismes amorosos de tipus militar en el Tirant lo Blanc», en Actes del Col·loqui Internacional "Tirant lo Blanc" (Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994). Estudis crítics sobre 'Tirant lo Blanc' i el seu context, ed. Jean Marie Barberà, Biblioteca Abat Oliba, 182, Barcelona, Centre Aixoix de Recherches Hispaniques - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pp. 145-185.
[Traducció al francés, com a «Manus habent: autour des euphémismes amoureux de type militaire dans Tirant le Blanc», al mateix volum, pp. 187-218.]
Com recordava Joan Fuster, el Tirant és un llibre que ha cridat de fa temps l’atenció per la llibertat i fins i tot l’escabrositat de certes escenes i per l’ús evident de certes paraules del món de l’erotisme. Un dels elements que contribueixen a una lectura enjogassada del llibre de Martorell és l'ús d'abundants eufemismes d’un transparent doble sentit. L'autor es proposa d’analitzar el seu funcionament i també la incidència de recursos semblants en obres de l’època de l’àrea romànica, preferentment franceses i italianes. Estudia els eufemismes amorosos de tipus militar, tot dividint entre els utilitzats per a reflectir l’ús de la violència per part de l’amant («el delit de la cosa forçada»), amb antecedents al Pamphilus i al Facet, i els utilitzats per a un tema adient al sermó vitalista de Plaerdemavida («Tenen mans i no palpen»), tema goliardesc per excel.lència, com ja havien vist Lola Badia i Xavier Renedo, tret del Psalm 115: «Manus habent et non palpabunt». Part de les conclusions de Hauf es resumeixen en la següent afirmació: «L’ús episòdic fragmentari i parsimoniós dels eufemismes de tipus militar o cavalleresc té artísticament sentit [...]. Crec que en cap manera es pot considerar abusiu o pornogràfic, sinó molt adequat a la situació descrita i a l’esperit dels personatges» (p. 177). El treball acaba amb un ampli apèndix on l'autor contextualitza els eufemismes sobre la batalla amorosa (combat, escaramussa), les armes (ballesta, llança, escut, cavalcar), la ciutat i la seua rendició (setge, assalt, entrada del vencedor), amb exemples del Novellino, Il Pecorone, Les Cent Nouvelles Nouvelles i les Facetiae del Poggio. [R.B.-J.I.]
Anàlisi de la relació amorosa entre Tirant i Carmesina a partir del cap. 436: eufemismes sexuals, sobretot militars. Vincles temàtics i/o formals amb el Pamphilus, el Facet, Corella o els poetes que canten una dame sans merci. Les mans com a fil conductor del tema amorós-eròtic. Cites d'eufemismes militars en algunes narracions italianes i franceses. [BBAHLM]
HAUF I VALLS, Albert G., «Martí Joan de Galba», El Temps (26-11-1990), 336,, p. 49.