CHINER GIMENO, Jaume Josep i Jesús VILLALMANZO, «Nova biografia de Joanot Martorell», en 'El Temps', col·leccionable 'El món del Tirant', fascicle 26, València, Edicions del País Valencià, 1991, pp. 649-664.
Avenç del llibre en premsa La ploma i l'espasa, fonamentat en més de 500 documents nous. Absolutament imprescindible. Canvien les dates de naixement i mort de l'escriptor: València 1405-1410; 1465. Dades importants sobre les finances decadents dels Martorell. Relacions Galba-Joanot Martorell. [BAHLM, 1991, nº 37]
CHINER GIMENO, Jaume Josep, «A l'entorn d'un full manuscrit del Tirant lo Blanch», en Estudis crítics sobre "Tirant lo Blanc" i el seu context (Actes del Col.loqui International "Tirant lo Blanc": "l'albor de la novel.la moderna europea"), ed. Jean Marie BARBERÀ, Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pp. 43-59.
Traduït al francés a les pp. 61-73 del mateix volum.
Reproduït en Rafael Beltran Llavador & Jaume J. Chiner Gimeno (eds.), València, Generalitat Valenciana, pp. 61-77.
Caràcter espuri de les rúbriques del Tirant. Origen del nom del protagonista lligat al Guerrin Meschino d'Andrea da Barberino, a partir de la troballa d'un full manuscrit de l'obra. Relació d'aquests dos aspectes amb Galba. [BBAHLM]
CHINER GIMENO, Jaume Josep, «Aragón, la Comunidad de Aldeas de Daroca y la familia de Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanch», Presencia Aragonesa (Revista del Centro Aragonés de Valencia), 46, (1995), pp. 19-22.
CHINER GIMENO, Jaume Josep, «Batalla a ultrança per Joanot Martorell», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 2, (1992), pp. 83-127.
L'autor debat els arguments presentats a favor de la coautoria al Tirant lo Blanc a partir de l'aportació de dades històriques que interpreta tenint present l'estructura ideològica de l'obra. En primer lloc rebat els arguments de l'arabista M. J. Rubiera i nega que Martorell conegués millor el món islàmic que Galba. També relativitza el resultat de les anàlisis estadístiques de Wittlin i Ferrando que pretenen discutir l'autoria a partir de diferències estilístiques en l'obra. [BBAHLM]
CHINER GIMENO, Jaume Josep, «Del rei ermità a l'emperador de Constantinoble: Monarquía versus cavallería al Tirant lo Blanch », en El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 20-25 de septiembre de 1993), 3 vols., Saragossa, Departamento de Educación y Cultura. Diputación General de Aragón, 1996, III, pp. 319-334.
Estudi del contrast existent entre la caracterització dels monarques cristians i musulmans del Tirant i la de cavallers com Guillem de Varoic o el protagonista, que posseeixen més virtuts que els governants; explicació en la biografia de Martorell i en la seva defensa de la cavalleria. [BBAHLM]
CHINER GIMENO, Jaume Josep, El viure novel·lesc. Biografia de Joanot Martorell (amb un fragment d'un manuscrit del 'Tirant lo Blanch'), Universitas, 4, Alcoi, Marfil, 1993.
Facsímil d'un full manuscrit retrobat, a les pp. 186-187: poques diferències amb l'edició de 1490. Relacions de la família Lloris amb la impressió de l'obra. Martí Joan de Galba va redactar els títols dels capítols. Joan Roís de Corella va néixer el 1435 i les seves obres manllevades per Martorell són anteriors al Tirant. Nova versió augmentada i matisada de La pluma y la espada, estudio documental sobre Joanot Martorell y su familia, publicat per l'autor en col·laboració amb Jesús Villalmanzo el 1992. [BBAHLM]
autoria única, codicologia, ecdòtica i crítica textual, fragment manuscrit, Galba, Martorell
CHINER GIMENO, Jaume Josep, «El Tirant lo Blanch de Nicolau Spindeler (1490): una edició fragmentària? A l'entorn de la seua estructura capitular», Rassegna Iberistica, 50, (1994), pp. 3-19.
D'acord amb els estudis de l'autor a l'entorn del full d'un manuscrit del Tirant descobert per ell mateix, es donen noves raons de la intervenció de Galba en la confecció de capítols i en la redacció dels títols corresponents. Sembla clar que entre els caps. 271 i 272 l'edició Spíndeler van ometre'n un per salt d'igual a igual. [BBAHLM]
CHINER GIMENO, Jaume, «Del Guarino Mezquino al Tirant lo Blanch: una nova hipòtesi sobre l'origen de l'onomàstica del cavaller bretó», en IV Congrés d'Història i Filologia de La Plana (Nules, 1994), Nules, Ajuntament de Nules, 1996, pp. 207-216.
CHINER GIMENO, Jaume, «El consell d'Abdal·là Salomó al Tirant lo Blanch (cap. 143) i la Lletra de reials costums», en Lo gentil estil fa pus clara la sentència. De literatura i cultura a la València medieval, ed. Tomàs MARTÍNEZ, Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, VIII, (1997), pp. 47-66.
Coincidències formals i estilístiques entre les traduccions catalanes de l'epístola petrarquesca Familiarum rerum, XII, 2 i el capítol 143 del Tirant, que l'aprofita. Edició del capítol. [BBAHLM]
Estudia les diferents lliçons del consell d'Abdal·là del Tirant i de la seua font, la Lletra de reials costums de Petrarca, amb atenció especial a les transcripcions incorrectes. S'hi edita tot el text amb les diverses variants existents. [BILICAME]
CINGOLANI, Stefano Maria, «Clàssics i pseudo-clàssics al Tirant lo Blanc. Reflexions a partir d'unes fonts de Joanot Martorell», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 155, (1995-1996), pp. 361-388.
Els préstecs del Tirant formen part del seu propi llenguatge expositiu: mestratge de Corella, principal pseudo-clàssic a l'abast. Models cavallerescos clàssics i medievals. Detecció de nous prèstecs de Valeri Màxim i Sal·lusti. Sentit literari de la «tragèdia» final. [BBAHLM]