La Festa o Misteri d'Elx és un obra teatral de rails medievals, dividida en dos actes, que es posen en escena cada any durant els dies 14 i 15 d'agost a l'interior de la Basílica de Santa Maria d'Elx. En ella es representa la mort, assumpció i coronació de la Verge, i en conjunt presenta nombrosos aspectes artístics i històrics dignes de consideració. Si, a més a més, tenim en compte que es tracta de l'única obra del seu gènere que s'ha representat sense interrupció fins a l'actualitat, malgrat les prohibicions oficials derivades del Concili de Trent, hem de concloure que ens trobem davant una obra clau del teatre religiós europeu d'origen medieval.

El Misteri no se ha pogut datar amb precisió degut a la manca de documentació. Però, al voltant del seu naixement hi ha dues tradicions: una d'elles vincula la creació de la Festa a la conquesta de l'Elx musulmana per les tropes de Jaume I El Conqueridor, el 1265; l'altra llegenda relaciona l'obra amb l'aparició o Vinguda de la imatge de la Verge il.licitana - el 1370, segons la tradició -, de manera que la consueta o llibret de la representació s'hauria trobat junt a la figura mariana apareguda miraculosament. En canvi, les investigacions desenvolupades en els últims temps, tant sobre l'obra d'Elx, com sobre el teatre medieval europeu en general, proposen la segona meitat del segle XV - etapa en la que es revela un auge en el teatre de temàtica assumpcionista - com l'època més probable per datar l'origen del Misteri d'Elx.

L'acció dramàtica de la Festa està basada en els contes tradicionals al voltant de l'Assumpció de la Verge que es transmeteren oralment durant els primers anys del cristianisme i que, des del segle IV, es van recollir als denominats Evangelis Apòcrifs. Jacob de Varazze va refondre aquests evangelis en el segle XIII en la seua Llegenda Auria, que va tindre una gran difusió a l'Europa medieval i que va exercir el seu influx també sobre el drama il.licità.

Tant el breu text literari del Misteri, versificat i escrit en valencià, quant la seua partitura musical i les anotacions que permeten la representació de l'obra, s'han conservat en la consueta històrica de la que coneguem els exemplars datats el 1625, 1639, 1709, 1722 i 1751.

Tot i que en la Festa hi haja aspectes que atrauen fortament l'atenció, com la complexa tramoia que permet les aparicions de personatges celestials des de la cúpula de l'església, els seu vessant artístic més notable és el musical. El drama il.licità és totalment cantat i conté melodies que, segons l'opinió dels experts, procedeixen de diverses èpoques: així, hi ha cants de clara ascendència medieval, existeix una interessant part renaixentista, es revelen ornaments i afegits de l'època barroca i fins i tot posteriors. Tot i això, la seua unitat musical és extraordinària, com han posat de manifest els diversos estudis i investigacions realitzats amb aquest propòsit.

D'altra banda, hi ha documents que constaten que l'obra ha estat interpretada per una important capella d'instrumentistes i cantors existent a l'església de Santa Maria d'Elx, que va assolir el seu màxim esplendor en el segle XVIII. Aquesta capella musical professional va desaparèixer el 1835 i, amb la finalitat d'assegurar la continuïtat de la representació del Misteri, cantors aficionats de la ciutat - on ha existit i existeix encara avui una significativa preocupació pel cant oral - la van prendre al seu càrrec.

En l'actualitat són els membres de la Capella del Misteri d'Elx - al voltant de setanta adults i trenta xiquets - els que reciten el drama assumpcionista. I tot i que, amb poques excepcions, cap d'ells siga professional del cant, l'alta qualitat que assoleixen les veus i el bon treball d'aquests cantors es fa palès en les posades en escena anuals.

Una vegada cantades les vespres de l'Assumpció pels clergues de Santa Maria, comença la primera jornada de la representació, la Vespra. El seguici d'actors, encapçalat per l'Arxiprest de l'església i els Cavallers Portaestendard i Elegits, eix de l'ermita de Sant Sebastià i es dirigeix envers Santa Maria. Darrere d'ells, la Verge envoltada per Maria Salomé, Maria Jacob i sis àngels. Aquests personatges estan representats per xiquets, ja que la litúrgia de l'obra impedeix la participació a les dones. Tanca el seguici el Patronat del Misteri i les autoritats locals. A les sis de la vesprada entra Maria i el seu petit seguici per la porta major del temple.

• Plany de Maria. 
• Magrana o núvol.
• Sant Joan.
• Ternari.
• Apòstols.
• Dormició
• Araceli.

PLANY DE MARIA

La Verge mirant cap a l'altar major, canta demanant ajuda a les seues companyes.

El seguici respon:

Maria es fa endavant i, agenollant-se, expressa el desig de reunir-se amb el seu fill.

Maria inicia una espècie de Via Crucis pel corredor i s'agenollarà davant de tres llocs de la Passió. A l'Hort de Getsemaní entona:

Al Calvari:

I junt al Sepulcre:

Acabats els cants, el seguici puja al cadafal. Les Maries i els àngels es situen al voltant del llit i la Verge, agenollada sobre ell, mirant cap a la porta del temple, manifesta de nou el desig de veure el seu fill.

MAGRANA O NÚVOL

Acabada la petició de Maria, s'obrin les portes del cel i comença a descendir l'aparell conegut amb el nom de núvol o magrana que, una vegada fora, comença a obrir-se, mentre sona l'orgue, voltegen les campanes i es llancen coets. Al seu interior, un àngel porta una palma daurada i, després d'haver-se conclòs les mostres goig mentre queia una pluja d'or, inicia el seu cant:

Arribada la magrana al cadafal, l'àngel s'apropa al llit de Maria i, agenollat davant d'ella, li lliura la palma. La Verge pren el simbòlic obsequi i expressa al missatger un nou desig: que els apòstols siguen presents en el moment de la seua mort:

Escoltada la petició, l'àngel puja sobre la magrana i inicia l'ascensió al cel:

SANT JOAN

Després que l'àngel ha entrat al cel, apareix Sant Joan sobre el corredor fent gests de estranyesa davant la força que l'empeny a recórrer eixe camí. Quan descobreix la Verge, la saluda:

Maria li conta el que li ha dit l'àngel i li lliura la palma:

Sant Joan, abstret, entona el següent cant:

Crida també als apòstols:

Un altra volta expressa a Maria la seua tristesa i desconsol:

TERNARI

Mentre altres apòstols arriben al cadafal, tres d'ells que han entrat cadascú per una porta de l'església, es troben en un simbòlic encreuament de camins i, meravellats després d'haver-se reconegut, canten:

Avancen alguns passos i canten de nou:

APÒSTOLS

San Pere, amb gests de sorpresa, puja al cadafal i, davant del llit, abraça Sant Joan. Després, dirigint-se a Maria, canta:

Els altres apòstols, a poc a poc, recorren el mateix camí, es reuneixen, com havia predit l'àngel, al voltant de la Verge i entonen la següent Salve:

En acabar, Sant Pere es dirigeix a Maria:

 La Verge, en el preludi de la seua mort, sol.licita que la soterren a la Vall de Josafat:

DORMICIÓ

La Verge cau morta sobre el llit. Apòstols, Maries i àngels s'hi apropen per ajudar-la, ocultant al públic el moment en que, mitjançant un escotilló situat sota el llit, desapareix el xiquet que feia el paper de la Verge, i puja a la superfície la imatge de la patrona de la ciutat jacent i amb el rostre cobert per una màscara amb els ulls tancats. Davant del seu cos, els apòstols entonen un cant fúnebre ple d'esperança:

ARACELI

Conclòs el cant dels apòstols, s'obrin les portes del cel i entre un pluja d'or comença el descens un cor angèlic, que comunica a Maria la seua pròxima Assumpció:

Quan l'Araceli arriba al cadafal el seu personatge central, o Àngel Major, recull l'ànima de Maria, en forma de minúscula escultura en fusta vestida de blanc. D'aquesta manera es simbolitza la separació del cos de l'ànima, és a dir, la mort de la Verge. Amb l'ingrés de l'ànima de Maria en el cel, acaba la primera jornada.

La segona jornada s'inicia també després del cant de les vespres de l'Assumpció. Des de l'Ermita de Sant Sebastià parteix el seguici de actors que es dirigeix a la porta major de Santa Maria. Mentre les Maries es queden a l'inici del corredor, els apòstols pugen al cadafal i besen els peus a la Verge jacent. L'últim que entra és Sant Pere que vesteix ara una capa pluvial blanca. Al centre del cadafal es distingeix la sepultura de Maria: un gran escotilló rodejat per una balustrada.

Invitació a les Maries.
Jueus.
Conversió i bateig.
Enterrament.
Assumpció.
Sant Tomàs.
Coronació.

INVITACIÓ A LES MARIES.

Els apòstols inviten el seguici de la Verge a participar en el sepeli:

El seguici respon:

 Sant Pere lliura a Sant Joan la palma dipositada sobre el cos de Maria:

San Joan respecta la decisió de Sant Pere:

 Els apòstols entonen un cant laudatori abans de l'enterrament:

JUEUS

Atrets pel cant del Salm 114 In exitu Israel de Egipto, comença a entrar una gran multitud de jueus encapçalada pel Gran Rabí. Dos d'ells s'avancen i descobreixen l'escena. Avisen un grup que, alterat, s'avança amenaçador i decidit a furtar i destruir el cos de Maria, perquè els Apòstols no puguen ocultar-lo i fingir la seua resurrecció.

CONVERSIÓ I BATEIG

Els apòstols intenten evitar la profanació però, la desigualtat en la lluita, els obliga a retrocedir. A la fi, un jueu aconsegueix apropar-se al taüt i, quan es disposa a prendre el sacre cos, es queda paralitzat. Els seus companys, penedits cauen de genolls i supliquen ajuda.

Els apòstols amb la intenció de conèixer la sinceritat de llur penediment, els demanen que manifesten llur fe en la virginitat de Maria:

Agenollats i paralitzats, els jueus manifesten llur convicció que Maria és la mare de Déu i imploren el bateig:

Sant Pere bateja els infidels tocant amb la palma el seu cap, miraculosament es curen i el seu goig es transforma en cant:

ENTERRAMENT

Apòstols i jueus participen en la processó de l'enterrament, que es desenvolupa amb tot el cerimonial cristià: creu alçada, jaç processional sota pal.li, i Sant Pere que actua coma a sacerdot. Apòstols i jueus entonen el Salm 114 In exitu Israel de Egipto.

 Conclosa la processó, els personatges entonen un bell cant de veneració davant del cos de Maria:

ASSUMPCIÓ

Al mateix temps que el cos de la Verge és dipositat al sepulcre, sona l'orgue, s'obrin les portes del cel, i baixa l'Araceli portant l'ànima de Maria i anunciant la resurrecció:

Una vegada dins del cadafal on l'Àngel Major és substituït per la imatge de la patrona, ja sense la màscara mortuòria, el cor angelical inicia l'Assumpció de Maria als cels en cos i ànima.

SANT TOMÀS

L'Assumpció de Maria s'interromp a mig camí. En eixe moment apareix Sant Tomàs, que, segons la tradició, es trobava predicant a l'Índia. Descobreix els apòstols i els jueus al voltant de la sepultura i compren que es tracta de Maria.

 Sorprès en descobrir Maria sospesa en l'aire, demana perdó pel seu retràs:

CORONACIÓ

Després del cant de Tomàs, el cel s'obri i amb música d'orgue molt suau baixa un nou aparell, la coronació que ocupa la Santíssima Trinitat. Lentament s'apropa l'Araceli, mentre els seus personatges entonen:

Coincidint amb la fi del cant, el Pare Etern, que porta en les mans una corona imperial lligada amb un cordó, la deixa caure lentament, enmig d'una pluja d'or que eix del cel i es posa sobre el rostre de Maria.

Mentre l'aparell inicia el seu ingrés en el cel, apòstols i jueus entonen el Gloria Patri final: