FICHA TÉCNICA
DIRECCIÓN

Carles Alfaro.

INTÉRPRETES

ELLA: Isabel Rocatti / Cristina Fenollar

ÉL: Rafa Calatayud.

ESPACIO ESCÉNICO E ILUMINACIÓN

Carles Alfaro.

TRADUCCIÓN AL CATALÁN

Francesc Anyó.

VESTUARIO

Marta Villazón.

CARTEL

Andreu Alfaro.

FOTOGRAFÍA

Jordi Pla.

DIRECCIÓN TÉCNICA

Joan Falcó.

REGIDOR

Josep Calatayud.

COORDINADORA DE PROMOCIÓN

Barbara Lefèvre.

AYUDANTE DE PRODUCCIÓN

Mª José Pérez.

PRODUCCIÓN EJECUTIVA

Joan Carles Dauder.

 

COLABORADORES

INAEM

Teatres de la Generalitat Valenciana

Moma Teatre

Injuve

 

ESTRENO

ESPAI MOMA 20 DE NOVIEMBRE DE 1997.

TEXTO DEL PROGRAMA DE MANO

L'altre és una "poliedrecomèdia" on s'aborda el "conflicte amorós" des de cinc punts de vista diferents.

Són cinc llindars, cinc peces. Tres monòlegs i dos diàlegs amb un únic conflicte: creuar el llindar cap a l'altre. Encara que en molts instants els prersonatges s'enfronten als llindars d'ells mateixos.

Tots els personatges, afectats per l'amor inventen d'alguna forma la persona estimada, i se passegen com funàmbuls per un cable d'alta tensió que al mateix temps acompleix la funció de frontera entre la realitat i el somni.

El tractament és el de la tragicomèdia. L'altre permet riure's d'una de les tragèdies amoroses més ridícules: dos éssers humans es desitgen i s'estimen profundament, tot afavoreix per a que es consume l'encontre, però finalment, per una sospitosa covardia u dels dos es fa arrere a l'últim moment.

En L'altre, d'altra banda, els protagonistes (tots els personatges) són éssers bastants anònims fregant amb la invisibilitat. Són personatges que com a molt tenen plantes carnívores de plàstic al dormitori, i fan cursets intensius de silvicultura per plantar boscos perfectament arrenglerats. I encara són un poc covards: l'amor, durant uns moments, els ha fet llançar-se al buit, encara que a l'últim moment despleguen el paracaigudes.

PACO ZARZOSO.

 

L'altre; cinc miratges. Però no són els miratges que ixen de la calor i la inmensitat del desert. Aquestes visions són la conseqüència de cinc encontres amorosos entre cinc parelles distintes. Algunes d'elles són la primera vegada que s'encontren, altres ja han passat junts per unes altres vides. L'altre és sempre el culpable dels més bells i horrorosos miratges.

Cinc històries. Cinc encontres sense encontre on es mostra la impossibilitat del vertader encontre. Amb L'altre ens riurem i reflexionarem les tragèdies quotidianes, algunes fins i tot ridícules, entre l'humor i l'emoció. Aquesta primera producció de Moma Teatre en el seu Espai és el resultat d'un encontre, esperem que ara si, llargament desitjat tant pel director com per l'autor i actors. El lloc d'encontre: Moma Teatre.

L'inquietant autor Paco Zarzoso amb un dels seus textos més suggerents, L'altre, va guanyar el Premio Marqués de Bradomín 1996. Així mateix ha sigut estrenat recentment en el Festival de Teatre Grec de Barcelona, la seua obra València amb aprovació unànime de la crítica.

Umbral es una "poliedrocomedia" en la que se aborda el "conflicto amoroso" desde cinco puntos de vista diferentes.

Son cinco umbrales, cinco piezas. Tres monólogos y dos diálogos con un único conflicto: cruzar el umbral hacia el otro. Aunque en muchos momentos los personajes se enfrenten al umbral de ellos mismos.

Todos los personajes, afectados por el amor, inventan de algún modo a la persona amada, y se pasean funámbulos por un cable de alta tensión que al mismo tiempo cumple la función de frontera entre la realidad y el sueño.

El tratamiento es el de la tragicomedia. Umbral permite reirse de una de las tragedias amorosas más ridículas: dos seres humanos se desean y se quieren profundamente, todo es favorable para que el encuentro se consuma, pero finalmente, por una sospechosa cobardía de uno de ellos o de los dos, se da marcha atrás en el último momento.

En Umbral, por otra parte, los protagonistas (todos los personajes) son seres bastante anónimos que rozan la invisibilidad. Son personajes que como mucho tienen plantas carnivoras de plástico en el dormitorio, o hacen cursillos intensivos de silvicultura para plantar bosques perfectamente (arrenglerats). Y, además, son un poco cobardes: el amor, durante unos instantes, les ha hecho lanzarse al vacío, a pesar de que en el último momento, despliegan el paracaídas.

PACO ZARZOSO

Umbral (El Otro), cinco milagros. Pero no esos milagros que nacen de la calor y la inmensidad del desierto. Estas visiones son la consecuencia de cinco encuentros amorosos entre cinco parejas distintas. Algunas de ellas son la primera vez que se encuentran, otras ya han pasado juntas por otras vidas. El otro es siempre el culpable de los más bellos y horrorosos milagros.

Cinco historias. Cinco encuentros sin encuentro en los que se muestra la imposibilidad del encuentro verdadero. Con Umbral nos reiremos y reflexionaremos sobre las tragedias cotidianas, algunas hasta ridículas, entre el humor y la emoción. Esta primera producción de Moma Teatre en su Espacio es el resultado de un encuentro, esperamos que ahora sí, largamente deseado tanto por el director como por el autor y los actores. El lugar de encuentro es: Moma Teatre.

El inquietante autor Paco Zarzoso con uno de sus textos más sugerentes, Umbral, ganó el Premio Marqués de Bradomín 1996. Además, recientemente, en el Festival de Teatre Grec de Barcelona, ha sido estrenada su última obraValencia con la aprobación unánime de la crítica.


anterior