DIRECCIÓN Víctor M. Torres ACTOR Elies Barberà VESTUARIO Y ESCENOGRAFÍA Teatre de Lluna REALIZACIÓN ESCENOGRÁFICA Salvador Moscardó TÉCNICO DE LUZ Y SONIDO Salvador Moscardó GRABACIÓN DE SONIDO Arcadi Pascual DISEÑO GRÁFICO Barberà i Tormo FOTOGRAFÍAS David Benetó

NOTA SOBRE L'OBRA

Phoëbon és un monòleg escrit el 1970 pel dramaturg polonés Tadeusz Calinca, un escriptor molt poc conegut a Polònia i desconegut completament fora del seu país. El text tracta el tema de l'individu actual com a presa dels condicionaments i de les pressions socials i laborals. El protagonista, un funcionari del Departament de Seguretat Nacional, secció 4a, Interrogatoris ens relata les terribles experiències i traumes que viu en el seu lloc de treball. El text, dens i en alguns punts hereu del surrealisme, ens introdueix en un ambient humà asfíxiant. Hi destaca la lluita entre dues personalitats del tot diferents i l'extermini de la més dèbil.

NOTA SOBRE L'AUTOR

Tadeusz Calinca es tan sols un pseudònim. Darrere d'ell s'amaga, mai millor dit, l'autèntic autor de Phoëbon. En algunes ocasions s'ha volgut presentar a Tadeusz Calinca com un personatge amb identitat propia: s'ha parlat dels seus orígens polonesos, de les seues experiències vitals als anys setanta, i fins i tot de la seua vida personal i emocional. Sembla que res de tot això és cert, i que ens trobem simplement amb allò que alguns erudits anomenen "heterònim'" i que nosaltres podríem descriure com a "façana". Per a ser mes exactes, el nom de Tadeusz Calinca està donat d'alta al registre de la societat general d'aurors i editors i és propietat del soci nº. 66.700. Darrere d'aquest guarisme trobem un jove autor valencià (nascut a Xàtiva l'any 1968) que no té de moment la intenció de desvelar el seu nom, i que, de fet, en alguns moments de la seua vida ha expressat el seu íntim desig de convertir-se en un número. Siga com siga, l'autor de Phöebon és, també, un ser humà qualsevol, amb el seu llunyà principi i el seu imprevisible final. Entre l'alfa i l'omega hi ha una incipient trajectòria com a dramaturg amb algunes obres que ja s'han estrenat, sempre en la modèstia del teatre amateur, i d'altres que encara no han vist la llum. entre les primeres trobem El gran Paulo (1995), Ànecs migratoris (1997) i Phoëbon (1999); entre les inèdites hi ha Sarcasme, El genet blau i Hipnosi, que són les últimes obres escrites per Tadeusz Calinca. A m és, cal destacar l'estreta col·laboració que s'ha establert entre l'autor de Phoëbon i la companyia Teatre de la Lluna, una col·laboració que ve de lluny i sense la qual no es podria entendre l'evolució de Tadeusz Calinca com a autor teatral, encara que ell, fidel potser a una vana il·lusió, pretén mantenir-se al marge del món dels escenaris i aferrar-se a allò que ell ingènuament anomena el "món real".

NOTA SOBRE LA COMPANYIA

Teatre de la Lluna és una associació cultural de creació recent que naIx de la urgent necessitat de cobrir el buit que hi havia a la Costera i de crear un centre on sarticulen teatre i activitats paral·leles. Els objectius fonamentals del col·lectiu són: funcionar com a centre de pedagogia teatral, programant gran varietat de cursos, tallers i seminaris relacionats amb Punivers teatral; disposar d'un espai de teatre que funcione com a sala alternativa, on es representen obres de format breu concebudes expressament per a aquests locals i arribar a oferir una programació continuada oberta al públic en general. Des del 1994, data de constítució del grup, n'ha estrenat els muntages següents: El gran Paulo de Jesús Sanchis (1995); Llanto, espectacle concebut a partir de textos de Federico García Lorca (1996); De l'arnor i dels amants, muntatge de dansa contemporània, poesia i cant a partir d'una idea de Gerard Collins (1996); Los títeres de cachiporra de Federico García Lorca (1997-1998) i Un poeta que soy yo, a partir de poemes i cançons de Federico García Lorca (1998-1999).