Un dels mèrits de les celebracions iniciades el 1990, arran del cinc-cents aniversari de la primera edició del Tirant lo Blanch, ha estat, sens dubte, la divulgació del gran clàssic de la literatura catalana medieval més enllà dels límits del nostre àmbit lingüístic i, especialment, el fet de promoure una allau d'estudis sobre l'obra, gràcies en bona part a l'organització de congressos, simposis, jornades i altres reunions científiques. N'és el cas del volum que ressenyem ara, que recull els estudis presentats (llevat dels treballs de Lola Badia i Emili Casanova, no publicats) en un simposi monogràfic dedicat a l'obra, que va tenir lloc a la Universitat de Granada entre el 13 i el 15 de novembre de 1991.
És clar que la intenció fonamental d'aquest simposi i, per tant, dels estudis que s'hi van presentar, era divulgar les noves investigacions sobre l'obra entre un públic acadèmic aliè, en principi, als estudis de literatura catalana. Es tractava, més aviat, d'un curs monogràfic que pogués oferir una visió dels elements més atractius o més originals d'aquesta narració cavalleresca, la qual cosa explica que alguns dels treballs recopilats ja s'haguessen presentat en altres reunions científiques.
En el primer estudi recollit, "En torno al desenlace del Tirant lo Blanc" (presentat també al congrés de l'Associació Italiana d'Estudis Catalans de 1992), Rafael Alemany analitza els motius que expliquen l'originalitat del desenllaç del Tirant, moltes vegades considerat com un afegitó al projecte inicial de Martorell. Alemany considera que hi ha un doble desenllaç en l'obra, en el qual es conjuguen la lliçó moralitzant sobre el tema de fortuna i la voluntat d'aniquilació dels referents tradicionals del món cavalleresc. Entén l'obra com un tapís de perspectives diverses i, fins i tot, contradictòries, producte d'una visió distanciada i escèptica en què la tècnica del contrafactum dels models manipulats dóna pas a la ironia i a la paròdia.
Per la seua part, Vicenç Beltran ("Realismo, coloquialismo y erotismo en Tirant lo Blanc") analitza també dos elements innovadors en el Tirant: l'erotisme i la introducció del llenguatge col_loquial. Beltran recorda diverses mostres d'ambdós elements en l'obra i n'aporta exemples anàlegs d'altres textos, generalment posteriors. A partir d'aquests elements, considera el Tirant com la primera baula d'una cadena que conforma l'escola satírica valenciana i que culmina en Juan Fernández de Heredia.
L'estudi de Fernando Carmona, "La aventura y el amor en el Tirant lo Blanc", també posa en relleu la particularitat de l'obra. Es tracta d'una anàlisi de la descomposició de l'ideal de l'aventura i l'amor que representa el Tirant en relació amb el valor d'aquests elements en el roman courtois de Chrétien de Troyes o de Jean Renart, és a dir, el pas de l'ideal de l'aventura a l'individualisme, l'enginy i l'astúcia; la pèrdua de la significació cortesa de l'amor i la introducció de l'erotisme.
L'estudi d'Anton M. Espadaler, "Piezas para construir Tirant" (publicat també en la revista Lletra de Canvi, 34, 1991, 21-27), aporta algunes reflexions sobre les possibles significacions del nom del personatge principal de l'obra. La diversitat d'interpretacions d'un element tan concret com el nom del protagonista és un símptoma del caràcter polifònic d'aquesta narració, en la qual són possibles tantes lectures paral_leles i, fins i tot, contraposades.
L'estudi d'Antoni Ferrando, "Del Tiran de 1460-64 al Tirant de 1490", presentat uns mesos abans al Novè Col_loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, setembre de 1991), és una reformulació de la seua tesi anterior ("Entorn de la llengua del Tirant lo Blanc", Saó, 1989, pàg. 24-26) sobre l'autoria i les possibles manipulacions de l'obra abans d'arribar a la impremta. Recull també un apartat final sobre la possible influència de l'ambient de la cort de Gandia (concretament les relacions de Joan de Luna i Violant d'Arenós, esposa del duc de Gandia) en la descripció dels amors d'Hipòlit i l'emperadriu de Constantinoble.
El treball d'Albert G. Hauf, "Tirant lo Blanc: ?novela anticaballeresca? Algunas cuestiones que plantea la conexión coreliana" (presentat també al congrés esmentat en el paràgraf anterior), posa de manifest la necessitat d'un estudi detallat de les diverses fonts del Tirant, especialment importants per a entendre el procés d'adaptació de textos aliens dut a terme per l'autor. En aquest cas, gràcies a la informació proporcionada per les concordances del Tirant (elaborades a la Universitat de Barcelona), Hauf analitza diversos fragments de l'obra de Joan Roís de Corella reutilitzats per Martorell, no sols en el pla sintàctic o d'estil, sinó també, sembla, pel que fa al contingut temàtic.
Evidentment, remarcar la importància i l'abundància dels textos de Corella presents en el Tirant ens ajuda a entendre la tècnica narrativa de Martorell i el sentit dels elements que conjuga en el seu relat. Tanmateix, afirmar, a partir de la significació que assoleixen aquests plagis, que el Tirant és una obra de Corella, sense tenir en compte altres elements, és un pas ben arriscat, sobretot si perdem de vista que el Tirant és un autèntic centó bastit sobre una gran munió de plagis reciclats, és a dir, sobre una multitud de fragments d'altres autors reaprofitats i reinterpretats en un projecte narratiu de dimensions extraordinàries.
Finalment, el llibre conclou amb un treball de Lourdes Sánchez i Enrique J. Nogueras, "Quinientos años de Tirant lo Blanc", que ofereix un recorregut per les fites més importants de la bibliografia tirantiana, ben útil per als destinataris immediats del simposi i d'aquest volum. A hores d'ara, la quantitat d'ítems bibliogràfics centrats en l'estudi del Tirant comença a assolir el nivell de normalitat _no és pas una casualitat que aquest volum haja aparegut a la Universitat de Granada_, sobretot d'ençà dels actes commemoratius de la primera edició de l'obra. No obstant això, si tenim en compte l'abast i la importància del Tirant, es tracta encara d'una llista més aviat escassa, si la comparàvem, per exemple, amb la bibliografia del Quijote. No cal dir que en el Tirant hi ha encara un camp d'investigació que no ha estat prou conreat, obert encara al debat i a la sorpresa de les noves troballes.
Joan M. Perujo Melgar
Universitat d'Alacant
This page was created using TextToHTML. TextToHTML is a free software for Macintosh and is (c) 1995,1996 by Kris Coppieters