El "Tirant" poliglota

Autor: Vicent Martines (Universitat d'Alacant)
Títol: "El 'Tirant' poliglota. Estudi sobre el 'Tirant lo Blanch' a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVII"
Pròleg: Amadeu-J. Soberanas (Universitat Autònoma de Barcelona)
Lloc de publicació: Barcelona
Editorials: Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l'Abadia de
Montserrat (Col.lecció compartida "Textos i estudis de cultura
catalana", núm 55).
Any: 1997

[Aquest llibre s'inscriu en un projecte de recerca de l'autor dotat amb una "Ayuda a la creació literaria: ensayo e investigación" pel Ministerio de Cultura, Educación y Ciencia (Dirección General del Libro y Bibliotecas) en la convocatòria de 1994 (BOE, núm 192, divendres-12 d'agost-1994]

Aquest llibre és el resultat d'un projecte interdisciplinari ja que es tracta d'un estudi que intenta, en una primera fase i per a l'estudi de les traduccions espanyola, italiana i francesa (ss. XVI-XVII) del "Tirant lo Blanch", sintetitzar aspectes provinents de la història i de la teoria-crítica literàries, de la crítica textual, de la història de les idees estètiques i de la traductologia.

Amb aquest estudi prove d'oferir una visió global de la transmissió del "Tirant lo Blanch" a través de les traduccions de referència i de les opinions que cadascuna d'elles ha generat en la crítica al llarg dels segle XVI-XX. Això permetrà omplir un buit existent en la bibliografia dedicada al "Tirant", que en altres aspectes és certament nombrosa.

Es proposa de realitzar una anàlisi de l'abast que va tenir el "Tirant lo Blanch" (València, 1490) en el context de les literatures espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVIII través de les traduccions que hi hagué de la novel.la de Joanot Martorell en aquestes llengües. També, hom té en compte la crítica que van generar.

L'autor desplega aqueixes anàlisis des d'una triple perspectiva:

1a. Realitzant un acarament exhaustiu entre el "Tirant lo Blanch" i les traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVIII. Això no sols ens aportarà informació de tipus historicoliterari, sinó que també resultarà de gran interés per a qüestions de traductologia.

Així comprovarem no solament el grau de fidelitat de les traduccions, sinó també (i sobretot) en què modifiquen l'original i de quina manera ho fan. Tindrem més dades per a reflexionar sobre la manera com devien entrendre-rebre el contingut del "Tirant lo Blanch" els respectius traductors, així com també els seus respectius contextos culturals i històrics: què és el que van modificar, remarcar, ometre, glossar, esvair, maquillar, afegir, etc, respecte a la versió original; preguntar-nos-en el per què i assajar-ne una explicació. De fet, la versió francesa (XVIII) no és completa, sinó resumida, que selecciona i omet determinats capítols, passatges i fragments.

Hom examina també i prèviament la fixació textual d'aquelles traduccions del "Tirant" de les quals actualment no disposem d'edicions crítiques o fiables, com ara, poer exemple, de la versió francesa. I, en el cas de la versió italiana (Venència 1538, 1566 i 1611), l'autor revisa l'edició crítica ja existent (d'altra banda, magnífica) atés que, amb posterioritat a la seua publicació (Roma, 1984), l'autor d'aquest estudi va trobar (1990) dos nous exemplars d'aqueixa traducció (de Lellio di Manfredi) a la Biblioteca Apostolica Vaticana. El magnífic equip de filolòlegs encarregar de la cura d'aqueixa edició romana de 1984 no va poder tenir en compte, per tant, per raons cronològiques evidents, aqueixos dos nous i totalment exemplars vaticans. D'aquesta manera, podremestablir amb més fiabilitat els "stemma" respectius de cada versió del "Tirant" i podrem veure més clarament quina n'ha estat la transmissió, també de la de l'original (qüestió que fins ara estava encara debatuda)

2a. Atenent a l'opinió que els lectors de les traduccions del "Tirant" van emetre en forma de notes, glosses, subratllats, comentaris i marques ("escolia" en general) en exemplars conservats de les diverses edicions d'aquestes traduccions del XVI-XVIII.

Això ens aporta una informació molt valuosa sobre què era el que cridava més l'atenció el lector de l'obra de Joanot Martorell. Això l'autor de l'estudi ho `pot analitzar a partir dels escolia que hi ha en un dels dos exemplars vaticans de la versió italiana de 1538 que va tenir la fortuna de descobrir el 1990.

3a. Attenent als judicis que la historiografia espanyola, italiana i francesa ha dedicat al "Tirant lo Blanch" sobre la versió original i/o cadascuna d'aqueixes traduccions.

En definitiva, aquest llibre constitueix un estudi que intenta asolir una globalització de l'acte de la creació, la recepció i la teoria-crítica literàries a l'entorn del "Tirant lo Blanch" de Joanot
Martorell a traveés d'èpoques, llocs i gustos literaris diferents. Una obra original i unes traduccions que se situen en moments i llocs clau en la formalització de la mimesi literària, del seu estil i del seu ideari, camí de la novel.la moderna.