Tirant lo Blanc contat als infants, per Rosa Navarro Durán, amb il·lustracions de Francesc Rovira, València, Marjal, 2005

 

El Grup editorial EDEBÉ ha publicat aquesta nova adaptació infantil de Tirant lo Blanc , en aquest cas duta a terme per la catedràtica de literatura espanyola de la Universitat de Barcelona, Rosa Navarro Durán, des de fa molt dedicada –sense deixar de banda les seues reeixides investigacions acadèmiques– a la important tasca de popularització de textos clàssics (ha adaptat també Lazarillo de Tormes o La Celestina ). L'adaptació ha aparegut de manera simultània en castellà i en català. Però només en conec la versió valenciana, editada per Marjal i deguda a Pau Joan Hernàndez i Empar Bruno.

L'adaptació és realment un treball magnífic de condensació temàtica i simplificació lingüística. El llibre es converteix així en un conte llarg, o novel·leta curta, tant se val, replet d'aventures animades i variades, amb un argument que no fa més que aprofitar la riquesa imaginativa de l'original. L'infant lector (estem davant una col·lecció de “Clàssics contats als infants”) es trobarà amb un munt de petites històries d'acció, entreteniment, sorpresa i humor, enllaçades per la biografia del gran cavaller, que respecten el fil argumental de la novel·la, des del seu inici en Anglaterra fins a la mort: “Però ningú no oblidà mai el generós, el valent, el gallard Tirant lo Blanc de Roca Salada, ni la seua bellíssima i intel·ligent princesa Carmesina”. Naturalment, s'han de suprimir episodis. El sacrifici més gran és el de pràcticament tota la part africana, que hi desapareix a l'adaptació, segurament perquè el seu resum, tot i que fos mínim, hauria allargat el llibre amb un notable desequilibri.

El xiquet o xiqueta lectors valencians agrairan l'adaptació occidental de formes i signes (“seua”, en lloc de “seva”; “conéixer”, en lloc de “conèixer”), que aproximen el text a l'ús més proper, a casa i a escola, de la llengua.

Capítol a banda són les il·lustracions de Francesc Rovira, prestigiós dibuixant, senzillament genials. Tenint en compte que les de Bulbena per a Cavall Fort o les de Sento per a l'edició ja fa quinze anys d'El Temps entren dins d'un àmbit diferent, el del còmic, crec que no s'havia fet mai un Tirant infantil tan ricament i tan profusament il·lustrat. Hi ha més de cent originalíssimes il·lustracions, sense contar altres dibuixos alegres per tot arreu del text (epígrafs, etc.), que construeixen tot un programa icònic de personatges –sobretot Tirant– expressius i que es fan realment simpàtics, davant els infants i davant els adults.

No es pot més que felicitar els qui han portat aquesta necessària iniciativa endavant: editors, adaptadora, traductors i dibuixant.

 

Rafael Beltran