ANYÓ, Joaquim, “Tirant lo Blanch” i
Shakespeare: les fonts de “Much ado about nothing”, pròleg d’Albert
Hauf. Alacant-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana -
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004
Obre aquest treball un pròleg d’Albert Hauf, on es
destaca no sols la tasca investigadora de l’autor, sinó la raresa que suposa un
estudi comparatiu entre literatura anglesa i catalana, raó que fa encara més
excepcional l’obra que tenim a les mans.
El llibre s’inicia amb un repàs a l’estat de la
qüestió entorn a les connexions entre el Tirant i la comèdia
shakespeariana que centra l’estudi, Much Ado about Nothing. Segueix
l’estudi, que es divideix en dues seccions principals, una dedicada al Tirant
i l’altra a Much Ado..., on es cerquen les seves principals fonts,
fonamentalment localitzades a la Bíblia, la mitologia grega i la
literatura medieval italiana. Al cas del Tirant no es pot deixar de
citar la influència del Guy de Warwycke i la matèria de Bretanya. És
molt remarcable que, tenint en compte la natura de aquesta investigació,
l’autor faça referència a les edicions del Tirant en llengua anglesa,
com succeeix en el cas de l’executada per Robert Southey, a fi d’oferir una
amplia visió que permeta contemplar la fortuna que tingué la novel·la de
Martorell a les terres d’Albió. Aquestes fonts són analitzades amb molta cura,
sense deixar de revisar vells conceptes per a acceptar-los o proposar noves
alternatives, gràcies a un ús molt efectiu de perspicàcia combinada amb l’ajut
de la ingent bibliografia que l’autor ha emprat en la seva tasca.
Després de tot aquest repàs, Anyó ens porta a la
–en la meva opinió– part més novedosa i amena de la seva obra: l’estudi de les
connexions entre Tirant i Much Ado..., no sols basant-se ja en
fonts, sinò en els coneixements del propi Shakespeare: llengües que sabia i
mitjançant les quals pogué accedir a llegir el Tirant, fonts
secundàries, transmissió oral, etc. Vull insistir en l’especial interés
d’aquest apartat, degut sobretot a la contínua sorpresa en la que el lector
cau, una i un altra vegada, en descobrir de mà de l’autor paral·lelismes
temàtics, d’ambientació i –encara més espectacular– de textos tan semblants
que fan difícil arribar a altra conclusió que pensar que Shakespeare coneixia
el Tirant.
Les sorpreses no acaven ahí. Quan sembla que el
treball ja ha acomplit els objectius àmpliament, apareix una anàlisi de fonts i
elements comuns entre Much Ado... i les altres comèdies shakespearianes
de slandered bride: l’autor no ha oblidat que una obra no deu
analitzar-se ailladament, sinò que les altres comèdies emparentades amb ella
poden donar informació adicional. Així, la perspectiva sobre les fonts de Much
Ado... esdevé total, i mostra elements de cohesió entre les obres del cicle
de la núvia calumniada.
Finalment, les conclusions ens ofereixen un resum
de les idees principals, i una sèrie de reflexions finals, no totes amb idea de
tancar la qüestió, sinò inclús proposant idees per a futures recerques. Les
argumentacions al llarg de tot el llibre són clares i precises, no sols per les
erudites explicacions de l’investigador, sinò perquè les cites que il·lustren
els seus comentaris, tan dels textos principals com d’altres autors, resulten
molt difícils de refutar.
Alfons Boix Jovaní