Paül LIMORTI I PAYÀ, "Tirant lo Blanc" i la historiografia catalana medieval, Alacant, Generalitat Valenciana-Institut de Cultura "Juan Gil-Albert", 1999, 154 pp.

Tirant lo Blanc deu molt del seu caràcter excepcional als recursos literaris que Joanot Martorell va aprofitar de les narracions històriques. Les cròniques de Jaume I, Ramon Muntaner, Bernat Desclot i Bernat Descoll i l'equip de compiladors i escrivans que van escriure la crònica de Pere el Cerimoniós, ofereixen una pedrera d'instruments retòrics que, ben aprofitats per Martorell en la creació de la biografia fictícia del cavaller bretó Tirant lo Blanc, preludien algunes de les troballes literàries de Cervantes.

La superposició de nivells narratius que desdibuixa les fronteres entre la veritat històrica i la mentida literària: la traducció fingida, la inclusió de documents de tota mena, la convivència de llocs i personatges històrics amb d'altres inventats, la construcció d'un cavaller prototípic però humanitzat. L'ús del testimoni ocular com a narrador intern, els salts en el temps que creen un joc de perspectives narratives i d'efectes versemblants que apuntalen la trama narrativa de la història de la vida de l'heroi que, amb les seues gestes, canviarà el curs de la història: una Mediterrània cristiana, una Constantinoble alliberada. I també una novel.la plena d'episodis i de trames paral.lels, on un Martorell enjogassat es deiverteix amb els jocs retòrics amb l'objectiu de fer passar una bona estona als lectors-escoltadors del Tirant: l'entrellaçament, les apel.lacions a l'auditori, la disposició dialogada del text motivada per la seua transmissió oral, expliquen moltes aparents incongruències del text.

[De la presentació del llibre]