Tesi doctoral
Autor: Alexandre Riba i
Civil
Directores de la Tesis: Xavier
Tort-Martorell Llabrés, Josep Ginebra Molins
Lectura: En la Universitat Politècnica de
Catalunya (España) en 2005
ISBN:
84-689-1972-1
Depósito Legal: B-28698-2005
Enlaces: Texto
completo
Resumen:
En la tesi s’aborda el problema de l’homogeneïtat
destil en el Tirant lo Blanc mitjançant l’ús de l’estilometria. Les
hipòtesis al voltant de l’autoria del Tirant lo Blanc van des de
l’autoria única de Joanot Martorell a la intervenció d’un segon autor, be a
l’última part de la novel·la o be al llarg de tota ella, passant per altres
teories més heterodoxes. A la primera part de la tesi es fa un breu repàs dels
problemes que aborda l’estilometria i d’algunes eines estadístiques útils a
l’hora de fer un estudi quantitatiu de l’estil literari, es resumeix la qüestió
de l’autoria del Tirant lo Blanc, i es descriu la base de dades que s’ha
construït per la quantificació de l’estil en el Tirant.
Per atacar el problema, hem començat adaptant
tècniques d’anàlisi descriptiva de dades, com els gràfics de control i
l’anàlisi de correspondències. Per explotar la base de dades, proposem un
mètode pràctic per estimar un o més d’un punt de canvi en seqüències de
normals, de binomials i de multinomials. El mètode es basa en lajust de models
i troba els estimadors màxim versemblants del(s) punt(s) de canvi. També hem
utilitzat un mètode cluster basat en l’ajust de models per a dades
politòmiques, per a agrupar les files d’una taula de contingència.
Vam començar l’estudi fent un estudi comparatiu
de 12 maneres diferents de mesurar la riquesa i diversitat de vocabulari. Pel
que fa a les unitats lexicomètriques la llargada de paraula i l’ús de paraules
freqüents i lliures del context ens han sigut molt útils per a l’estimació del
punt de canvi i l’atribució d’estil als capítols. L’ús de lletres, tot i ser
menys útil, serveix per a reforçar l’evidència del que trobem amb les unitats
abans esmentades. La llargada de frase i la de capítol no ens ha sigut útils
per a determinar una frontera d’estil en el Tirant.
Per tot el que hem anat trobant estem convençuts que hi ha un canvi sobtat en l’estil entre els capítols 371 i 382, que difícilment pot ser atribuïble a l’argument. També hem trobat que després del punt de canvi conviuen capítols amb els dos estils, el que probablement reforça la teoria de que un segon autor va afegir capítols sobre un original pràcticament acabat. De totes maneres, no ens pertoca a nosaltres descobrir que el canvi d’estil no pugui ser degut a altres raons.