Stefano NERI, Antología de las Arquitecturas maravillosas en los libros de caballerías, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, 2007

Teresa Izquiedo

Universitat de València

El tema de l’Univers màgic reïx als llibres de cavalleries fins esdevenir no sols una constant, sinó un ingredient imprescindible de la trama cavalleresca. Ornament imprescindible del cavaller, la meravella evocada a través d’arquitectures i paisatges de faula, tant prompte sobreïx en la descripció dels entorns reals pels quals transcorren les andanes dels protagonistes com és evocada mitjançant imatges fantàstiques i impossibles per la ment sempre presta i creativa d’algun dels personatges, quan no del mateix narrador. El lector és àvidament transportat i conduït cap al món de la fantasia i l’encanteri de la mà d’un escriptor tan avisat com àvid de meravella, deixant-se seduir per la joia de les il·lustracions i les figures recreades, resta encisat per una realitat paral·lela llaurada i recreada exclusivament per a fer ressaltar l’esplendor i l’atractiu de la cavalleria.

Presa com a pretext estètic, la Faula s’insereix en l’esfera cavalleresca com a símbol de la moralitat i la gallardia del cavaller, de la bellesa i el primor de la dama significats a l’entorn on habita. Des d’aquesta perspectiva, la representació d’espais inesperats i extraordinaris, naturals o arquitectònics, floriria a les obres de cavalleries com un gènere literari específic, vessat al nucli del romanç en forma de fita arquitectònica, d’anècdota, conte o paràbola. Les descripcions minucioses de palaus, castells, jardins, coves o illes, riques en detalls, es brinden a un interessant anàlisi com a fonts documentals sota les quals descobrir velats els ideals i les aspiracions d’una societat, fins i tot sorprendre’ns recorrent arquitectures avui desaparegudes però ben presents al moment de la redacció de la novel·la, com les evocacions palatines de Constantinoble al Tirant lo Blanc.

Encuriosit per la concurrència d’aquestes edificis traçats pel prodigi, Stefano Neri destil·la una sèrie d’ítems tòpics en els paisatges cavallerescos per arribar a la definició de la noció d’espai de meravella i la percepció que hom tenia de la màgia en l’arc dels segles XV al XVII. Geografies com ara coves i grutes, illes i horts delitosos, jardins, torres, palaus i castells són els espais escollits per analitzar la incidència de l’encís en l’òrbita estètica i ideològica dels llibres de cavalleries. El recorregut s’escenifica a la seua contribució a través de la selecció d’una sèrie de textos de literatura hispànica, una ressenya de l’assumpte desplegat en cada escena precedeix la reproducció íntegra dels capítols destriats que s’erigeixen en arquetips exemplars.

Stefano Neri es limita a destil·lar les pautes fonamentals de cada concepte, per deixar parlar els textos tot seguit. És a dir, després de la introducció enllestida, el filòleg comprèn com n’és la pròpia obra que farà percebre la idea, l’espai suggerit.

L’obra es complementària de l’estudi del mateix autor, L’eroe alla prova, Architetture meravigliose nel romanzo cavalleresco spagnolo del Cinquecento (2007), que ressenyem en aquest mateix número de TIRANT.