Curial e Güelfa, ed. Antoni Ferrando, Toulouse, Anacharsis, 2007

Enllaç amb l’editorial: http://www.lekti-ecriture.com/editeurs/CURIAL-ET-GUELFE.html

Presentació de l’edició

Quarta edició filològica de Curial e Güelfa –però primera després de 75 anys (la darrera, de Ramon Miquel i Planas es va publicar el 1932)– a càrrec d’Antoni Ferrando, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València.

De les paraules de l’editor a la Introducció:

“Dins el món romànic del segle XV, Curial e Güelfa és una de les novel·les cavalleresques més reeixides. Veritable joia de la literatura europea tardomedieval i, en concret, de la narrativa catalana, el Curial comparteix una sèrie de trets –realisme, humanitat, gestes cavalleresques versemblants, rerefons històric, referències a la quotidianeitat, tendència al humorisme i a la paròdia, alternança del llenguatge culte i popular– amb els relats cavallerescos francesos coetanis, com ara el Livre des faits du bon messire Jehan le Maingre, dit Bouciquaut, el Livre des faits de Jacques de Lalaing i Le Petit Jehan de Saintré, i amb el valencià Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, però dins aquest context se singularitza per un predomini del component sentimental, per una notable presència d’elements erudits procedents de la cultura clàssica greco-llatina i de la patrística cristiana i per una remarcable elegància estilística. De fet, aquests elements erudits són un reflex dels nous aires humanístics que bufen d’Itàlia. Es tracta, doncs, d’una obra de síntesi dels diferents corrents culturals que convergeixen en la narrativa romànica occidental, a cavall entre l’Edat Mitjana i el Renaixement”. (p. 5)

“Fins al moment actual se n’han publicat tres edicions filològiques, la [...] d’Antoni Rubió (1901), la de Ramon Aramon i Serra (1930-1933) i la de Ramon Miquel i Planas (1932), dues traduccions a l’espanyol, la d’Eduardo Marquina (1920) i la de Pere Gimferrer (1982), i una a l’anglés, la de Pamela Waley (1962). D’altra banda, Júlia Butinyà n’ha ofert una versió electrònica en espanyol a Martí de Riquer (2005) [(http://www.ivitra.ua.es)] i Maria Àngels Fuster en prepara una altra nova.

Ara cal saludar efusivament la decisió editorial d’Anachasis d’oferir al lector de llengua francesa la primera versió en aquesta llengua, realitzada amb notable competència per un ciutadà francès d’origen valencià, Jean-Marie Barberà, professor emèrit de la Universitat d’Ais-de-Provença i autor així mateix de la traducció francesa del Tirant lo Blanc (Toulouse, Anacharsis, 2003) [http://www.lekti-ecriture.com/editeurs/IMG/pdf/Dossier_presse_Tirant.pdf]”. (p. 6)

“Com a criteris generals d’edició, s’han seguit els de la col·lecció “Els Nostres Clàssics”, de l’Editorial Barcino” (p. 36).

L’edició consta d’una Introducció (pp. 5-31), seguida de Bibliografia (pp. 31-33), text de l’èdició i índex de capítols.