Colon alaba les possibilitats d'estudi lingüístic de que ens forneix el Tirant lo Blanc en aprofitar com a fonts textos de diferents èpoques i haver estat traduit quasi inmediatament al castellà i l'italià. Repasa alguns dels seus treballs sobre Tirant lo Blanc [v. anteriors], afegint-hi algunes revisions, i reflexiona sobre l'ús a l'obra de diversos trets lèxics: espay/estona i sempre/tostemps. Qüestiona la suposada "catalanitat" o "valencianitat" d'alguns mots, i dedica especial atenció a l'aprofitament de la Lletra dels reals costums de Petrarca, matitzant la polèmica sobre l'arcaisme o modernitat del lèxic, segons les versions, i considerant estilístics molts dels canvis. El Guillem de Varoic, en les seues dues versions, ofereix a Colon l'oportunitat de destacar nombrosos casos de variabilitat estilística i sintàctica on la presència d'arcaismes s'explica per una de les fonts de l'obra: el Libre de l'orde de cavalleria de Llull. Acaba contrastant des d'un punt de vista lingüístic les traduccions del Tirant lo Blanc, i desitjant la realització d'una gramàtica descriptiva de l'obra.

[G. Colon fa un seguit de consideracions lingüístiques al voltant de l'aparició de mots com estona i sempre encaminades a il.lustrar la idea que el Tirant lo Blanc pot actuar com a element consignador de la presència d'un conjunt de mots que hom voldria bandejar com a no catalans i qie també apareixen en altres textos valencians de l'època. Seguidament l'autor compara el Tirant lo Blanc amb la lletra dels reals costums de Petrarca (remarcant la importància de les dades que aporta el Ms. 7811 de la Biblioteca Nacional de Madrid) amb el text de Guillem de Varoic (a través dels diferents canvis lexicals que respecte del model inicial presenta el Tirant) i amb les traduccions castellana i italiana del 1511 i 1538 respectivament] [BAHLM, 1991, nº 43]