Les criades còmplices de les dues obres (Eliseu còmplice de l'emperadriu, i Lucrecia de Melibea) comparteixen alguns trets amb l' ancilla ovidiana a través de la comèdia llatina i la comèdia humanística. Deixant de banda la possibilitat que Rojas hagués conegut el Tirant, la comparació de l'actuació del personatge d'Eliseu enm relació als amors de l'emperadriu i Hipòlit i l'actuació de Lucrecia en relació a Celestina i Melibea mostra tot de trets comuns, fins al punt que l'evolució del personatge de Lucrecia al llag de la Celestina ajuda a entendre les raons dels canvis operats en el d'Eliseu. Concretament, en tots dos casos hi ha el trànsit de la inmduresa i l'infantilisme (veg. a pp. 104-06 els comentaris sobre els sortilegis d'Eliseu) a una maduresa còmplice que comporta el descobriment de l'amor i de la sexualitat. Si en el cas de Lucrecia aquest canvi es produeix fonamentalment observant les relacions de Melibea i Calisto -i això ens porta, pel que fa al Tirant, al personatge de Plaerdemavida i el seu somni fingit-, la transformació d'Eliseu en còmplice i amiga d'Hipòlit depèn de la traducció reveladora al terreny eròtic de l'exemplum de la vinya explicat per l'amant de l'emperadriu. Tots aquests paral.lelismes no amaguen les diferències entre totes dues obre, que "fan de la novel.la catalana un text molt més proper a la major part de les comèdies humanístiques que la mateixa Celestina" (p. 124). [BAHLM, 4 (1990), nº 21]