INTRODUCCIÓ

La Festa o Misteri d'Elx és un obra teatral de rails medievals, dividida en dos actes, que es posen en escena cada any durant els dies 14 i 15 d'agost a l'interior de la Basílica de Santa Maria d'Elx. En ella es representa la mort, assumpció i coronació de la Verge, i en conjunt presenta nombrosos aspectes artístics i històrics dignes de consideració. Si, a més a més, tenim en compte que es tracta de l'única obra del seu gènere que s'ha representat sense interrupció fins a l'actualitat, malgrat les prohibicions oficials derivades del Concili de Trent, hem de concloure que ens trobem davant una obra clau del teatre religiós europeu d'origen medieval.

El Misteri no se ha pogut datar amb precisió degut a la manca de documentació. Però, al voltant del seu naixement hi ha dues tradicions: una d'elles vincula la creació de la Festa a la conquesta de l'Elx musulmana per les tropes de Jaume I El Conqueridor, el 1265; l'altra llegenda relaciona l'obra amb l'aparició o Vinguda de la imatge de la Verge il.licitana - el 1370, segons la tradició -, de manera que la consueta o llibret de la representació s'hauria trobat junt a la figura mariana apareguda miraculosament. En canvi, les investigacions desenvolupades en els últims temps, tant sobre l'obra d'Elx, com sobre el teatre medieval europeu en general, proposen la segona meitat del segle XV - etapa en la que es revela un auge en el teatre de temàtica assumpcionista - com l'època més probable per datar l'origen del Misteri d'Elx.

L'acció dramàtica de la Festa està basada en els contes tradicionals al voltant de l'Assumpció de la Verge que es transmeteren oralment durant els primers anys del cristianisme i que, des del segle IV, es van recollir als denominats Evangelis Apòcrifs. Jacob de Varazze va refondre aquests evangelis en el segle XIII en la seua Llegenda Auria, que va tindre una gran difusió a l'Europa medieval i que va exercir el seu influx també sobre el drama il.licità.

Tant el breu text literari del Misteri, versificat i escrit en valencià, quant la seua partitura musical i les anotacions que permeten la representació de l'obra, s'han conservat en la consueta històrica de la que coneguem els exemplars datats el 1625, 1639, 1709, 1722 i 1751.

Tot i que en la Festa hi haja aspectes que atrauen fortament l'atenció, com la complexa tramoia que permet les aparicions de personatges celestials des de la cúpula de l'església, els seu vessant artístic més notable és el musical. El drama il.licità és totalment cantat i conté melodies que, segons l'opinió dels experts, procedeixen de diverses èpoques: així, hi ha cants de clara ascendència medieval, existeix una interessant part renaixentista, es revelen ornaments i afegits de l'època barroca i fins i tot posteriors. Tot i això, la seua unitat musical és extraordinària, com han posat de manifest els diversos estudis i investigacions realitzats amb aquest propòsit.

D'altra banda, hi ha documents que constaten que l'obra ha estat interpretada per una important capella d'instrumentistes i cantors existent a l'església de Santa Maria d'Elx, que va assolir el seu màxim esplendor en el segle XVIII. Aquesta capella musical professional va desaparèixer el 1835 i, amb la finalitat d'assegurar la continuïtat de la representació del Misteri, cantors aficionats de la ciutat - on ha existit i existeix encara avui una significativa preocupació pel cant oral - la van prendre al seu càrrec.

En l'actualitat són els membres de la Capella del Misteri d'Elx - al voltant de setanta adults i trenta xiquets - els que reciten el drama assumpcionista. I tot i que, amb poques excepcions, cap d'ells siga professional del cant, l'alta qualitat que assoleixen les veus i el bon treball d'aquests cantors es fa palès en les posades en escena anuals.

 

 

 

PRIMERA JORNADA O VESPRA

 

 

 

Una vegada cantades les vespres de l'Assumpció pels clergues de Santa Maria, comença la primera jornada de la representació, la Vespra. El seguici d'actors, encapçalat per l'Arxiprest de l'església i els Cavallers Portaestendard i Elegits, eix de l'ermita de Sant Sebastià i es dirigeix envers Santa Maria. Darrere d'ells, la Verge envoltada per Maria Salomé, Maria Jacob i sis àngels. Aquests personatges estan representats per xiquets, ja que la litúrgia de l'obra impedeix la participació a les dones. Tanca el seguici el Patronat del Misteri i les autoritats locals. A les sis de la vesprada entra Maria i el seu petit seguici per la porta major del temple.

PLANY DE MARIA

 

La Verge mirant cap a l'altar major, canta demanant ajuda a les seues companyes.

Germanes mies, jo voldria
fer certa petició aquest dia:
prec-vos no em vullau deixar
puix tant me mostrau amar.

El seguici respon:

Verge i Mare de Déu
on Vós voldreu anar
vos irem acompanyar.

Maria es fa endavant i, agenollant-se, expressa el desig de reunir-se amb el seu fill.

Ai, trista vida corporal!
Oh, món cruel, tan desigual!
Trista de mi! Jo qué faré?
Lo meu car Fill, quan lo veuré?

Maria inicia una espècie de Via Crucis pel corredor i s'agenollarà davant de tres llocs de la Passió. A l'Hort de Getsemaní entona:

Oh, Sant Verger Getsemaní
on fonc pres lo Senyor aquí!
En tu finà tracte cruel
contre el Senyor d'Israel.

Al Calvari:

Oh, Arbre Sant digne d'honor
car sobre tots ets lo millor!
En tu volgué sang escampar.
Aquell qui lo món volgué salvar.

I junt al Sepulcre:

Oh, Sant Sepulcre virtuós,
en dignitat molt valerós,
puix en tu estigué i reposà
Aquell qui cel e món creà.

Acabats els cants, el seguici puja al cadafal. Les Maries i els àngels es situen al voltant del llit i la Verge, agenollada sobre ell, mirant cap a la porta del temple, manifesta de nou el desig de veure el seu fill.

Gran desig m'ha vengut al cor
del meu car Fill ple d'amor
tan gran que no ho podria dir
on, per remei, desig morir.

MAGRANA O NÚVOL

Acabada la petició de Maria, s'obrin les portes del cel i comença a descendir l'aparell conegut amb el nom de núvol o magrana que, una vegada fora, comença a obrir-se, mentre sona l'orgue, voltegen les campanes i es llancen coets. Al seu interior, un àngel porta una palma daurada i, després d'haver-se conclòs les mostres goig mentre queia una pluja d'or, inicia el seu cant:

Déu vos salve Verge imperial,
Mare del Rei celestial
jo us port saluts e salvament
del vostre Fill omnipotent.

Lo vostre Fill qui tanta amau
e ab gran goig lo desitjau,
Ell vos espera ab gran amor
per ensalçar-vos en honor.

E diu que al terç jorn, sens dubtar,
Ell ab sí us vol apel.lar
alt en lo Regne Celestial
per Regina angelical.

E mana'm que us la portàs
aquesta palma i us la donàs
que us la façau davant portar
quan vos porten a soterrar.

Arribada la magrana al cadafal, l'àngel s'apropa al llit de Maria i, agenollat davant d'ella, li lliura la palma. La Verge pren el simbòlic obsequi i expressa al missatger un nou desig: que els apòstols siguen presents en el moment de la seua mort:

Àngel plaent e lluminós
si gràcia trob jo davant vós,
un do vos vull demanar
prec-vos no me'l vullau negar

Ab mon ser, si possible és,
ans de la mia fi jo veés,
los Apòstols ací justar
per lo meu cos assoterrar.

Escoltada la petició, l'àngel puja sobre la magrana i inicia l'ascensió al cel:

Los Apòstols ací seran
i tots ab brevetat vindran,
car Déu qui és omnipotent
los portarà sobtosament.

I, puix, Verge ho demanau,
lo etern Déu diu que li plau
que sien ací sens dilació
per vostra consolació.

SANT JOAN

 

Després que l'àngel ha entrat al cel, apareix Sant Joan sobre el corredor fent gests de estranyesa davant la força que l'empeny a recórrer eixe camí. Quan descobreix la Verge, la saluda:

Saluts, honor e salvament
sia a Vós, Mare excel.lent
e lo Senyor, qui és del tro,
vos done consolació.

Maria li conta el que li ha dit l'àngel i li lliura la palma:

Ai fill Joan, e amic meu,
conforte-us lo ver Fill de Déu
car lo meu cor és molt plaent
del vostre bon adveniment.

Ai fill Joan, si a vós plau,
aquesta palma vós prengau
e la'm façau davant portar
quan me porten a soterrar.

Sant Joan, abstret, entona el següent cant:

Ai, trista vida corporal!
Oh, món cruel, tan desigual!
Oh trist de mi! I on iré?
Oh, llas, mesquí! Jo que faré?

Oh, Verge Reina imperial!
Mare del Rei celestial!
Com nos deixau ab gran dolor,
sens ningun cap ne regidor?

Crida també als apòstols:

Oh, Apòstols e germans meus!
Veniu, plorem ab tristes veus,
car hui perdem tos nostre bé,
lo clar govern de nostra fe.

Un altra volta expressa a Maria la seua tristesa i desconsol:

Sens Vós, Senyora, què farem?
E ab qui ens aconsolarem?
D'ulls e de cor devem plorar
mentres viurem e sospirar.

 

TERNARI

 

Mentre altres apòstols arriben al cadafal, tres d'ells que han entrat cadascú per una porta de l'església, es troben en un simbòlic encreuament de camins i, meravellats després d'haver-se reconegut, canten:

Oh, poder de l'Alt Imperi,
Senyor de tots los creats!
Cert és aquest gran misteri
ser ací tots ajustats.

De les parts d'ací estranyes
som venguts molt prestament,
passant viles i muntanyes
en menys temps d'un moment.

Avancen alguns passos i canten de nou:

Ab gran goig, sens improperi,
som ací en breu portats.
Cert és aquest gran misteri
ser ací tots ajustats.

 De les parts d'ací estranyes
som venguts molt prestament,
passant viles i muntanyes
en menys temps d'un moment.

 

APÒSTOLS

 

San Pere, amb gests de sorpresa, puja al cadafal i, davant del llit, abraça Sant Joan. Després, dirigint-se a Maria, canta:

Verge humil, flor d'honor
Mare del nostre Redemptor.
Saluts, honor e salvament
vos done Déu omnipotent.

Els altres apòstols, a poc a poc, recorren el mateix camí, es reuneixen, com havia predit l'àngel, al voltant de la Verge i entonen la següent Salve:

Salve Regina, princesa
Mater Regis angelorum,
advocata pecatorum,
consolatrix aflictorum
.

L'omnipotent Déu, Fill vostre,
per nostra consolació
fa la tal congregació,
en lo sant cosnpecte vostre.

Vós, molt pura e defesa,
reatus patrum nostrorum
advocata pectorum,
consolatrix aflictorum.

En acabar, Sant Pere es dirigeix a Maria:

Oh, Déu, valeu! E què és açò
d'aquesta congregació?
Algun misteri amagat
vol Déu nos sia revelat.

 La Verge, en el preludi de la seua mort, sol.licita que la soterren a la Vall de Josafat:

Los meus cars fills, puix sou venguts
i lo Senyor vos haja duts,
mon cos vos sia acomanat
lo soterreu en Josafat.

 

DORMICIÓ

 

La Verge cau morta sobre el llit. Apòstols, Maries i àngels s'hi apropen per ajudar-la, ocultant al públic el moment en que, mitjançant un escotilló situat sota el llit, desapareix el xiquet que feia el paper de la Verge, i puja a la superfície la imatge de la patrona de la ciutat jacent i amb el rostre cobert per una màscara amb els ulls tancats. Davant del seu cos, els apòstols entonen un cant fúnebre ple d'esperança:

Oh, cos sant glorificat
de la Verge santa i pura
hui seràs tu sepultat
i reinaràs en l'altura.

ARACELI

 

Conclòs el cant dels apòstols, s'obrin les portes del cel i entre un pluja d'or comença el descens un cor angèlic, que comunica a Maria la seua pròxima Assumpció:

Esposa e Mare de Déu
a nós àngels, seguireu.
Seureu en cadira real
en lo regne celestial.

Car, puix en Vós reposà
Aquell qui cel e món creà,
deveu haver exalçament
e corona molt excel.lent.

Apòstols e amics de Déu,
aquest cos sagrat pendreu
e portau-los a Josafat
on vol sia sepultat.

 

Quan l'Araceli arriba al cadafal el seu personatge central, o Àngel Major, recull l'ànima de Maria, en forma de minúscula escultura en fusta vestida de blanc. D'aquesta manera es simbolitza la separació del cos de l'ànima, és a dir, la mort de la Verge. Amb l'ingrés de l'ànima de Maria en el cel, acaba la primera jornada.

 

 

 

SEGONA JORNADA O FESTA

 

 

 

La segona jornada s'inicia també després del cant de les vespres de l'Assumpció. Des de l'Ermita de Sant Sebastià parteix el seguici de actors que es dirigeix a la porta major de Santa Maria. Mentre les Maries es queden a l'inici del corredor, els apòstols pugen al cadafal i besen els peus a la Verge jacent. L'últim que entra és Sant Pere que vesteix ara una capa pluvial blanca. Al centre del cadafal es distingeix la sepultura de Maria: un gran escotilló rodejat per una balustrada.

 

 

Invitació a les Maries.
Jueus.
Conversió i bateig.
Enterrament.
Assumpció.
Sant Tomàs.
Coronació.

 

INVITACIÓ A LES MARIES.

 

Els apòstols inviten el seguici de la Verge a participar en el sepeli:

Par-nos, germans, devem anar
a les Maries pregar
devotament vullen venir
per a la Verge sepelir.

A vosaltres venim pregar
que ensems anem a soterrar
la Mare de Déu gloriós,
puix tant de bé ha fet per nós.

E anem tots
ab amor i alegria,
per amor del Redemptor
e de la Verge Maria.

El seguici respon:

Vosaltres siau ben vinguts,
parents e amics de grans virtuts.
Promptes som per a anar
a la Verge soterrar.

 Sant Pere lliura a Sant Joan la palma dipositada sobre el cos de Maria:

Preneu vós, Joan, la palma preciosa
e portau-la davant lo cos glorificat
car així ho dix la Verge gloriosa
ans que als cels se n'hagués pujat.

San Joan respecta la decisió de Sant Pere:

De grat prendré la palma preciosa
e compliré lo que haveu manat,
puix que haveu potestat copiosa
de condemnar e delir tot pecat.

 Els apòstols entonen un cant laudatori abans de l'enterrament:

Flor de virginal bellesa,
temple d'humiltat,
on la Santa Trinitat
fon enclosa e contesa.

Pregam-vos, cos molt sagrat,
que de nostra parentat
vos acord tota vegada
quan sereu als cels pujada.

 

JUEUS

 

Atrets pel cant del Salm 114 In exitu Israel de Egipto, comença a entrar una gran multitud de jueus encapçalada pel Gran Rabí. Dos d'ells s'avancen i descobreixen l'escena. Avisen un grup que, alterat, s'avança amenaçador i decidit a furtar i destruir el cos de Maria, perquè els Apòstols no puguen ocultar-lo i fingir la seua resurrecció.

A vosaltres venim pregar
que ensems anem a soterrar
la Mare de Déu gloriós,
puix tant de bé ha fet per nós.

E anem tots
nosaltres cert vos direm
que us manam en edil;ò no fareu,
nosaltres cert vos direm
que us manam en quant podem,
per Adonai que ens la deixeu.

 

 

 

CONVERSIÓ I BATEIG

 

Els apòstols intenten evitar la profanació però, la desigualtat en la lluita, els obliga a retrocedir. A la fi, un jueu aconsegueix apropar-se al taüt i, quan es disposa a prendre el sacre cos, es queda paralitzat. Els seus companys, penedits cauen de genolls i supliquen ajuda.

Oh, Déu Adonai
qui formis natura,
ajuda'ns Sabdai
saviesa pura!

Som nós penedits
de tot nostre cor.
Pregam-te, Senyor,
no vulles guadir.

Tal miracle mai
no féu creatura.
Ajuda'ns, sant Pere,
qui tens la procura!

Els apòstols amb la intenció de conèixer la sinceritat de llur penediment, els demanen que manifesten llur fe en la virginitat de Maria:

Prohòmens jueus, si tos creeu
que la Mare del Fill de Déu
tostemps fon verge, sens dubtar,
ans e aprés d'infantar.

Pura fon e sens pecat
la Mare de Déu glorificat,
advocada dels pecadors,
creent açò guarireu tots.

Agenollats i paralitzats, els jueus manifesten llur convicció que Maria és la mare de Déu i imploren el bateig:

Nosaltres tots creem
que és la Mare del Fill de Déu.
Batejau-nos tots en breu,
que en tal fe viure volem.

Sant Pere bateja els infidels tocant amb la palma el seu cap, miraculosament es curen i el seu goig es transforma en cant:

Cantem, senyors!
Què cantarem?
Ab clamors façam gràcies i llaors
a la humil Mare de Déu.

A ella devem servir
tot lo temps de nostra vida,
puix sa bondat infinida
nos vullgué així guarir.

Doncs cantem tots,
tots la lloem!
Ab clamors façam gràcies i llaors
a la humil Mare de Déu.

  

ENTERRAMENT

  

Apòstols i jueus participen en la processó de l'enterrament, que es desenvolupa amb tot el cerimonial cristià: creu alçada, jaç processional sota pal.li, i Sant Pere que actua coma a sacerdot. Apòstols i jueus entonen el Salm 114 In exitu Israel de Egipto.

In exitu Israel d'Egipto
Domus Jacob de populo barbaro,
Facta est Judea sanctificatio eius,
Israel potestas eius.

Mare vidit, et fugit:
Jordanis conversus est retrorsum.
Montes esxultaverunt ut arietes:
et colles sicut agni ovium.

 Conclosa la processó, els personatges entonen un bell cant de veneració davant del cos de Maria:

Ans d'entrar en sepultura
aquest cos glorificat
de la Verge santa i pura
adorem-lo de bon grat.

Contemplant la tal figura,
ab contricció i dolor,
de la Verge santa i pura
en servei del Creador.

Respectant la tal figura,
ser de tanta majestat,
de la Verge santa i pura,
adorem-lo de bon grat.

ASSUMPCIÓ

 

Al mateix temps que el cos de la Verge és dipositat al sepulcre, sona l'orgue, s'obrin les portes del cel, i baixa l'Araceli portant l'ànima de Maria i anunciant la resurrecció:

Llevantau's, Reina excel.lent,
Mare de Déu omnipotent.
Veniu, sereu coronada
en la celestial morada.

Alegrau's que hui veureu
de qui sou Esposa e Mare
e també veureu lo Pare
del car Fill i etern Déu.

Allí estareu sens tristor
on pregareu per lo pecador
e reinareu eternament
contemplant Déu omnipotent.

Una vegada dins del cadafal on l'Àngel Major és substituït per la imatge de la patrona, ja sense la màscara mortuòria, el cor angelical inicia l'Assumpció de Maria als cels en cos i ànima.

 

SANT TOMÀS

 

L'Assumpció de Maria s'interromp a mig camí. En eixe moment apareix Sant Tomàs, que, segons la tradició, es trobava predicant a l'Índia. Descobreix els apòstols i els jueus al voltant de la sepultura i compren que es tracta de Maria.

Oh, bé és fort desaventura
de mi trist, desaconsolat,
que no em sia ací trobat
en esta santa sepultura!

 Sorprès en descobrir Maria sospesa en l'aire, demana perdó pel seu retràs:

Prec-vos, Verge excel.lent,
Mare de Déu omnipotent.
Vós m'hajau per excusat
que les Índies m'han ocupat.

 

CORONACIÓ

 

Després del cant de Tomàs, el cel s'obri i amb música d'orgue molt suau baixa un nou aparell, la coronació que ocupa la Santíssima Trinitat. Lentament s'apropa l'Araceli, mentre els seus personatges entonen:

Vós siau ben arribada
a reinar eternalment,
on tantost, de continent,
per Nós sereu coronada.

Coincidint amb la fi del cant, el Pare Etern, que porta en les mans una corona imperial lligada amb un cordó, la deixa caure lentament, enmig d'una pluja d'or que eix del cel i es posa sobre el rostre de Maria.

Veniu, Mare excel.lent
puix que virtut vos abona,
ab esta imperial corona
reinareu eternalment.

Mentre l'aparell inicia el seu ingrés en el cel, apòstols i jueus entonen el Gloria Patri final:

Gloria Patri et Filio
et Spiritui Sancto.
Sicut erat in principio
et nunc et semper
et in saecula saeculorum.
Amen.