Gràcies per aquest premi, perquè entenc que no és només un premi a uns treball concret, sinó al conjunt de les arts escèniques valencianes,

Perquè lluitem per consolidar públics cada volta més amplis i diversificats, i sovint no tenim espai ni oportunitat per presentar els nostres espectacles.

Perquè hem conseguit, en les darreres dècades, generar un important col·lectiu d'actors, ballarins, músics, creadors i tècnics i, malgrat tot, en són molts els qui han d'abandonar la Comunitat Valenciana.

Perquè quasi únicament les companyies generen a l'any un nombre considerable de llocs de treball i, no obstant això, han de fer front cada temporada a la incertesa de no saber si podran mantindre els seus compromisos.

Perquè busquem el contacte dirari amb el públic en cada sala, i volem que cada ciutat siga una veritable ciutat de teatre, començant per l'Ajuntament de València, al qual li demanem que ocupe el lloc que li correspon, encara que alguns vulguen que, de Ciutats del Teatre, només n'hi haja una.

Perquè les Arts Escèniques valencianes preferim el treball diari a les Biennals.

Perquè tractem d'obrir nous camins, mentre tantes portes que deurien mantindre's obertes -investigació, dramatúrgia valenciana- es van tancant.

Perquè pretenem que manifestacions artístiques qualificades de minoritàries com la dansa es vagen integrant a poc a poc en els hàbits de consum cultural de la nostra societat, en lloc de ser considerades només aptes per a programacions extemporànies o confinades a festivals.

Perquè este podria ser un premi que ens fera sentir-nos realment partíceps de la promoció de les arts escèniques valencianes de no ser perquè els 66 % dels actors i actrius professionals valencians no ha treballat mai en una producció de Teatres de la Generalitat Valenciana. I malgrat que ens esforcem per mantindre una part important del nostre treball en valencià, els que estan més obligats a fer-ho s'inhibixen de les seues responsabilitats.

Perquè este podria ser un premi que ens fera sentirn-nos realment partíceps de la promoció de les arts escèniques valencianes de no ser perquè en les últimes dues temporades el percentatge d'actors i actirus professionals valencians que no ha treballat ni una sola vegada en una producció de Teatres de la Generalitat Valenciana ha arribat fins al 92 %. Malauradament, els actors i actrius valencians només pugem a este escenari en la cerimònia dels premis.

Perquè procurem oferir el millor teatre, la millor dansa possible, a pesar que no se'ns permeta contrastar-los amb un repertori universal que ha sigut exclós dels nostres escenaris.

Perquè el teatre valencià, la dansa valenciana, constitueixen, hui, una realitat esperançadora, una realitat amb presència nacional i internacional, precisament perquè fa temps que hem deixat de tindre esperança en les nostres pròpies institucions.

Perquè vegem com s'incompleixen any rera any les promeses; les ajudes creixen molt poc respecte al reconegut creixement del sector i, a pesar d'això, el teatre i la dansa valenciana mantenen, i incrementen, el seu compromís amb el públic.

Perquè intentem rendibilitzar al màxim els recursos, escassos, de què disposem, encara que altres en disposen de molts per no fer res a penes i perquè representem l'única oferta consistent de producció, davant la pràctica mancança sistemàtica de producció institucional.

I malgrat tot, es mou. El teatre valencià, la dansa valenciana, es mouen. I n'estem contents. I ens sentim orgullosos. I per això precisament i perquè no volem que l'alegria de hui es torne demà plany, exigim, alt i clar: un recolzament institucional decidit cap a la professió valenciana i que la Llei de les Arts Escèniques, debatuda i consensuada, es convertesca en una realitat, ja.

Moltes gràcies.

(Signen el manifest: Associació Valenciana d'Empreses de Teatre i Dansa; Actors i Actrius Professionals Valencians; Associació de Professionals de Dansa).

València, Dia mundial del Teatre de 2001.