GERARD VÁZQUEZ

BROC GROS

"Una obra ambientada en el Fórum abre la temporada de Versus Teatre": 'Broc gros' aborda la pobreza y las actitudes ante ella. (Por B.G.)

EL PAÍS, 3/10/2004
El recién clausurado Fórum de las Culturas sirve de telón de fondo de Broc gros, la obra de Gerard Vázquez que pondrá en marcha la nueva temporada de la sala alternativa barcelonesa Versus Teatre. El espectáculo se estrenará el próximo martes, y estará en cartel hasta el 7 de noviembre. La pobreza y las diferentes actitudes ante ella son los temas que atraviesan la pieza, estructurada en dos partes situadas en otros tantos acontecimientos clave de la historia reciente de la ciudad de Barcelona.
La primera parte de Broc gros transcurre durante el Congreso Eucarístico. en mayo de 1952, y la segunda coincide con el Fórum. En la obra, en mayo de 2004 durante la celebración del Fórum, un hombre comparte unas delikatessen que llevaba para cenar con una mujer indigente en un gesto aparentemente solidario. A lo largo de la cena el hombre se da cuenta de que las opiniones y posturas de la mujer frente a la pobreza no son las políticamente correctas que él esperaba. Un giro en la escena hace que el hombre acabe poniéndose en el lugar de la mujer.
El montaje será el punto de partida de una temporada en Versus con 21 espectáculos, entre ellos cinco producciones y otras tantas coproducciones de la sala.
La nueva temporada del Versus prima la autoria catalana; junto a la obra de Vázquez, se incluyen textos de Carles Batlle (Les veus de Iambu), Ernesto Caballero (Solo per a Paquita) y Oriol Tarrasón (Sota l'escorca), además del director del teatro, Ever Blanchet, uruguayo que se considera "catalán de adopción", que estrenará su Señoritas de Siam.
El Versus Teatre, que en 2005 celebrará sus 10 años de existencia, acogerá también a diversas compañías latinoamericanas. como el Teatro Circular de Montevideo, con el espectáculo Frozen. de Bryony Lavery, o la argentina Cooperativa Teatral Dominó con Personalmente, Einstein, de Bruno Schwebel.
Blanchet destaca que, tras una década de funcionamiento, el Versus está empezando a hacer la programación soñada por sus impulsores. El director confiesa que el riesgo y la experimentación, características ligadas a la filosofía de las alternativas, tienen a veces que ceder espacio a propuestas en principio más comerciales para cuadrar las cuentas. Pero asegura que el de este año es "el mejor cartel que hemos ofrecido hasta ahora. Incluye muchos espectáculos de riesgo, pero creo que algunos montajes serán un éxito". El presupuesto para la próxima temporada es de 500.000 euros, 10 veces más que la del primer ejercicio de la sala, aunque en opinión del director sigue siendo "insuficiente".
Blanchet se felicita por la buena conexión entre la sala y el público, que relaciona con una política de precios a la baja, potenciada por todo tipo de ofertas. "Conseguimos los mismos ingresos por taquilla que otras salas, pero con el doble de público", explica. Blanchet estima que a las alternativas les convendría una ley de mecenazgo susceptible de atraerles el patrocinio de empresas.

WHAT'S ON Social responsability at Versus (Por Marcela Topor)
7/10/2004

Versus Teatre, one of Barcelona's alternative theatre venues, is staging the play Broc Gros, by Gerard Vásquez. The two acts of the drama are set in Barcelona in different time periods. They both deal with poverty, but it is seen in different ways.
The first act is set in post- civil-war Barcelona, during the hard times of the dictatorship, while the second presents the city 52 years later, during the Universal Forum of Cultures.
Broc Gros is a play about social responsibility and human rights. Directed by Eles Alavedra, the cast includes Imma Ochoa and Manel Sans. The show will run until November, 7 on C/ Castillejos, 179. Te!. 93 232 31 84.

'Broc gros' Un fòrum de l'hòstia (Por Francesc Massip)
AVUI; octubre 2004
El dramaturg Gerard Vàzquez confirma el seu afinat gust per la història en aquesta peça en dues parts de desigual fortuna. Recordem que Vàzquez va rebre el premi Crítica Serra d'Or d'enguany pel seu singular drama històric El retratista, una ficció sobre l'Anglaterra del segle XVI de ritme vertiginós, àgils diàlegs i aspectes esquitxats de lucidesa que ens remeten al context actual.
Broc gros té els seus millors moments en un primer acte on es radiografia la Barcelona de 1952, en ple baveig nacionalcatòlic, ciutat empastifada amb els fastos del Congrés Eucarístic, una cerimònia d'Estat que remarcava qui havia instigat Franco al cap militar. qui havia batejat la guerra com a croada i qui estava fent d'apuntador dels quaranta anys de criminal ignomínia. A escena dos personatges: un pidolaire esparracat, que havia combatut amb les tropes de la República, i una beata franquista, gojosament endolada per celebrar aquell fòrum de l'hòstia consagrada poblat de rogatives, misses, rosaris i adoracions nocturnes. L'encontre i el diàleg entre aquests éssers antagònics està admirablement construit, amb passatges brillants amanits de potents humorades. Mentre el captaire assegura que no té idees sinó fam i que no vol veure el mar perque allá on vivia (el Camp de la Bota) fa pudor a mort, la senyora només li dóna almoina mentre respon de memoria i sense errada l'interrogatori del catecisme feixista.
El problema de la segona part resideix en l'obsessió de voler fer-se eco literal de tot allò que ha passat a la primera, amb una enderiada voluntat de trobar rima a cada passatge de la història anterior, ni que sigui forçant el peu i reomplint el vers de rebles perque quadri. És com l'altra cara d'una mateixa moneda: ara els personatges són els néts deIs anteriors, però ell és l'establert i ella la marginal; ara el pompós festival d'Estat és el Forum Universal de les Cultures, en ple baveig multiètnic, globalitzador i ecosocialista.
Però, curiosament, l'anàlisi de l'actualitat és menys viva, els discursos més obvis, els diàlegs més tous i el clímax més esbravat. És una llàstima, perquè l'obra parteix d'un plantejament enginyós i ben trobat i es desenvolupa amb molt bon pols en tota la primera seqüència. L'esplèndida tasca actoral d'Imma Ochoa i Manel Sans fan de l'espectacle una autèntica joia. A ella la recordavem en un magnífic treball a Los empeños de una casa (2002). A Broc gros fa una interpretació calidoscòpica i estimulant de dos personatges situats als antípodes, i porta I'aigua al seu molí en la implacable invectiva contra els fastos que hem viscut aquest estiu.

«Broc gros», de Gerard Vàzquez (Por Andreu Sotorra)

CLIP DE TEATRE; 18/10/2004
Intèrprets: Imma Ochoa i Manel Sans. Espai escènic i iI.luminació: Ciríac. Vestuari i utillatge: Sastreria Porta. Direcció: Eles Alavedra. Barcelona, Versus Teatre, 18 octubre 2004.
Dos x una. No, no és cap oferta de taquilla. És l'estructura de l'obra 'Broc gros'. Dues obres en una que s'entrellacen, que es fan picades d'ullet i que comparen dues èpoques tan llunyanes com semblants en una ciutat com Barcelona: el 1952, amb els fastos del Congrés Eucarístic, i el 2004, amb els fastos del Fòrum de les Cultures. No hi ha dubte que sempre resulta més fàcil i menys comprometedor parlar des de la distància que no pas des de la proximitat. Per això, l'aposta de l'autor Gerard Vàzquez, de situar una de les dues parts de l'obra en els dies del Fòrum és loable per l'atreviment de situar els personatges, L'acció i també els espectadors en el present més rabiós. Hauria pogut optar per situar-la a l'època dels Jocs Olímplcs, i l'obra funcionaria igualment, pero aleshores, la part actual no seria una bufetada a la consciència de la societat actual. I és d'això del que es tracta. Entre la història I l'anàlisi social hi ha cinquanta anys, mig segle, aviat és dit. Però mig segle no canvia tant l'esquema. La roda del temps és inaturable i allò que, rodant, rodant, a vegades és dalt, també és a sota, i a l'inrevés.
'Broc gros' és aquesta roda del temps, d'un temps nostre, si es vol, pero també universal. Els dos personatges del 1952 reapareixen el 2004, com a nét i néta dels primers. Qui abans era la guanyadora, després és una indigent. Qui abans era un perdedor innocent de la guerra civil, després és un funcionari del govern català.
Si no et poses les sabates de l'altre, no pots entendre el que li passa. És la frase, una de les frases de l'obra, extreta d'un proverbi hindú. El discurs de l'obra endolceix l'agror que té, per la temàtica que tracta, amb uns tocs d'ironia que penetren a fons en els espectadors, sigui quina sigui la seva experiència personal. Tothom entén el buit que hi ha entre guanyadors i perdedors, en clau d'avui, entre riquesa i misèria.
Imma Ochoa i Manel Sans, els dos intèrprets de 'Broc gros', tenen el repte i l'atractiu de desmuntar els seus personatges i crear-ne un de nou a cada part. Dos registres diferents, que es marquen clarament tant pel que fa al llenguatge, com a la manera d'actuar. I que resolen amb gran eficàcia.
Les connexions, però, entre època i època són essencials: un crucifix trencat, petits records de la memòria, un menjar al carrer (abans una bossa de dolços de pastisseria I després un menú de delicatessen), uns moments d'eufòria (pel plaer dels dolços abans i per la recremor del vi després), algunes veritats sota la pluja, un personatge escocès incògnita en cadascuna de les èpoques, i alguns moments de filosofia econòmica i política que formen part de la ironia amb que l'autor ha bastit aquest "dos x una" de 'Broc gros', que no cedeix ni un moment al teatre de text i d'idees tot i que la posada en escena tingui pessigades brillants de joc de clown.

Inocente doble pareja (Por Joan-Anton Benach)

LA VANGUARDIA, 8/10/2004
Autor: Gerard Vazquez; Dirección: Eles Alavedra; Intérpretes:Imma Ochoa y Manel Sans; Lugar y fecha: Versus Teatre (6/X/2004)
Contra lo que se pudiera pensar, la obra apenas si se acerca a una fugaz y tópica crítica de lo que ha sido el Fórum 2004

En medio de su imparable declive biológico, algunas ventajas deben tener los espectadores de la tercera edad. Verbigracia: dado que vivieron con pleno uso de razón aquella pía apoteosís que fue el XXXV Congreso Eucarístico Internacional de Barcelona (1952), asistirán con mejor provecho a la representación de Broc gros que quienes sólo saben de aquel acontecimiento por terceras referencias. Es una mísera recompensa, ya lo sé, pero algo es algo. La otra noche, se pintaba en los rostros, con total elocuencia, la distinta percepción que. alcanzaba lo que en la primera parte de Broc gros se estaba contando en escena.
En pleno Congreso Eucarístico, se muestra aquí el diálogo entre una dama de mente y corazón fascistas y un desgraciado sin techo y sin papeles, tirado a la calle después de haber sido represaliado por rojo y republicano. Gerard Vázquez (Barcelona, 1959), autor serio y competente (El somriure del guanyador, Cansalada cancel.lada, El retratista...), se documentó a fondo para ese primer acto, al que sólo le falta el aroma de unos inciensos eclesiásticos para que proustianamente se active en la memoria de algunos el recuerdo de aquel fastuoso show litúrgico -"la olimpiada de la hostia", decian los irreverentes- de oscuras y calculadas connotaciones penitenciales.
El primer diálogo evoca aquella coyuntura con mucha habilidad, para constatar la definitiva ruptura social entre vencedores y vencidos. Es un diálogo muy bien escrito, magníficamente interpretado y en el que a Gerard Vázquez tal vez se le va la mano en cuanto el personaje de la señora, muy pero que muy franquista, que decide interrogar al hambriento pordiosero sobre el manual del buen patriota español que el hombre parece conocer (?) al pie de la letra. Sin este fragmento, demasiado cándido -aunque por otra parte muy divertido-, el juego del gato y el ratón que practican ambos personajes sería mucho más creible y su abrupto e inesperado final mucho más efectivo.
Y del trágico desencuentro entre victoriosos y derrotados locales, el autor da un salto de medio siglo para proponer lo que ahora mismo, y en el marco del Fòrum, es un debate de la máxima actualidad y virulencia: el enfrentamiento entre globalizadores y antiglobalizadores, entre un neoliberalismo rampante y un humanismo cuyo norte pretende ser una organización económica planetaria basada en la solidaridad, la libertad y la igualdad. Contra lo que se pudiera pensar, Broc gros apenas si se acerca a una fugaz y tópica crítica de lo que ha sido la celebración barcelonesa recién concluida. El asunto pesa demasiado para que pueda sostenerse sobre un fortuito diálogo callejero. El hombre y la mujer que intervienen en este episodio se supone que son -lo dice el programa- los descendientes del revoltoso clochard y la dama facha de la primera parte. Los papeles, no obstante, han cambiado: la situación resulta demasiado artificiosa y la discusión entre ambos, franca y dialécticamente pobre.
Espléndidamente interpretado, las buenas intenciones se imponen en el texto sobre el buen oficio del autor, puesto que, a fin de cuentas, lo que acaba diciéndonos es que del cántaro de la justicia distributiva, unos beben cuanto quieren por el gollete ancho y otros por el pitorro fino, frecuentemente obturado.

'Broc Gros'

QUÈ FEM? (LA VANGUARDIA)
És just comprar-se unes esportives que costen un ull de la cara sabent que al darrere hi ha la suor d'un grapat de menors pagats a preu de saldo? I és just deixar de comprar-les per fer boicot, sabent que la conseqüència pot ser el tancament d'una fàbrica i un grapat de nanos més al carrer passant fam o prostituint-se amb turistes? Aquest és un dels vells dilemes a què ens enfronta Gerard Vázquez en un text tragicòmic que es desenvolupa en dos temps (la Barcelona del 1952 i la del Fòrum) i que utilitza una mateixa situació (la trobada puntual entre un/a pobre de solemnitat i un/a membre benestant de la societat) per plantejar unes quantes qüestions sobre el sistema. Al muntatge potser li manca una mica d'agilitat (malgrat l'excel.lent interpretació de la parella protagonista) i al text li sobren algunes reiteracions i evidències. Tot i així, és una obra estimulant que deixa molt clar com l'èxit més gran del sistema és precisament el de deixar-nos cara a cara amb les nostres pròpies contradiccions. De Gerard Vázquez. Dir.: Eles Alavedra. Int.: Imma Ochoa, Manel Sans

El piromusical de l'almoina solidaria

QUÈ FEM? (LA VANGUARDIA)

Comença la ressaca Fòrum amb les platges de Barcelona fent encara olor de pólvora. Ha arribat l'hora de l'anàlisi i la contraanàlisi. Que n'ha quedat. de tot plegat? Com a mínim, una gran reforma urbanística, qualificada pels dissidents, això sí, de pura especulació. I ara, mirem cap al passat. Què en va quedar d'aquella gran maniobra del règim nacionalcatòlic anomenada Congrés Eucarístic i celebrada el 1952? Com a mínim, un gran barri batejat igual que l'esdeveniment. Hi ha qui diu que Barcelona és una ciutat que sempre creix a cop de festejos multitudinaris. Busquem-ne, doncs. Els paral.lelismes. Aixòés exactament el que ha fet Gerard Vázquez. un autor a qui ja li agrada això de fer conviure a l'escenari temps diferents però complementaris. Recordeu El somriure del guanyador? Qüestió de matisos: Elegantment, Vázquez ha preferit deixar passar els 141 dies destinats a moure el món abans d'entrar a sac en el tema. Més de cinquanta anys han transcorregut des d'aquell Congrés, pero una cosa no ha canviat: un indigent sense sostre continua sent un marginat del sistema, sigui quin sigui aquest sistema. L'any 1952, que ocupa la primera part de l'obra, ajudar-lo era una qüestió de pura caritat cristiana. El 2004, es tracta d'un tema de justícia social. Però tant en un cas com en l'altre, pot ser tot un problema que qui necessiti la nostra ajuda no estigui gaire disposat a combregar amb redes de molí o no pari d'incórrer en la incorrecció política. Fins i tot la solidaritat té un limit. O no?

'Broc Gros' confronta la Barcelona dels 50 amb la del Fòrum. 'El Club ofereix entrades per només tres euros per veure l'obra al Versus Teatre'.

EL PERIÓDICO, 4/10/2004
Quan ja pensàvem que la febre del Fòrum començava a baixar, el Versus ens sorprèn amb una obra, Broc gros, ambientada en la Barcelona de 1952 i del 2004.
El primer acte mostra el republicà Estanislao (Manel Sans) demanant ajuda a l'Adela (Imma Ochoa), que és una exmestra partidaria del règim franquista. En canvi, la segona part ens situa al Fòrum de les Cultures. L'Adriana, que és la néta de L'Adela, viu al carrer. L'Esteve, nét de l'Estanislao, en canvi, és funcionari de la Generalitat. No es coneixen de res, però comencen a parlar. Ochoa i Sans tornen a donar vida als joves personatges. Els socis que vulguin assistir a les funcions dels dies 6 i 7, a les deu de la nit, al Versus Teatre (Castillejos, 179) hauran d'adquirir les seves localitats, a tres euros, trucant al telèfon 902.10.40.11. L'oferta està limitada a un màxim de 30 entrades per funció.

Versus Teatre abre su temporada con una obra sobre el Fòrum . 'La sala de la calle Castillejos presentará un total de veintiún espectáculos, con varios estrenos de jóvenes autores catalanes ' (Por Teresa Sesé)

LA VANGUARDIA, 2/10/2004
Broc gros, texto de Gerard Vàzquez que fija dos instantáneas de la historia reciente de Barcelona -el Congreso Eucarístico de 1954 y el recién clausurado Fòrum 2004- abrirá el próximo martes, día 5 de noviembre, una nueva temporada del Versus Teatre marcada por la actualidad y la presencia de autores catalanes. Así, de los 21 espectáculos que se presentarán en la sala de la calle Castillejos hasta el próximo otoño, destacan los estrenos de las nuevas obras de Carles Batlle (Les veus de Iambu, sobre el choque entre dos culturas), Ernesto Caballero (Solo per a Paquita), Oriol Tarrasón (Sota l'escorça) y el propio Ever Blanchet, director de la sala, que pondrá en escena Las señoritas de Siam, pieza sobre unas siamesas unidas por el tronco.
Inaugurado en 1995 como alternativa al TNC -del que es vecino-, Versus Teatre ha seguido una trayectoria en sentido ascendente, con éxitos que traspasaron la propia sala, caso de El Musical Més Petit, "aunque es ahora cuando la programación comienza a ser lo que siempre: había soñado", apunta Blanchet, para quien estamos no sólo ante "una de las mejores temporadas del Versus", sino que en su conjunto "la ciudad ofrece una de las carteleras más intensas y de mayor calidad que recuerdo".
La programación del Versus Teatre, que cuenta con un presupuesto de 500.000 euros e incluye cinco producciones propias y otras cinco coproducciones, contará también con la presencia de compañías extranjeras, como la argentina Teatral Dominó, que presentará la obra del canadiense Gabriel Emmanuel Personalmente, Einstein y la uruguaya Teatro Circular de Montevideo, con Frozen, de Bryonu Lavery; el espectáculo musical Bossa Jonda o, en fm, el debut de un autor israelí, Ilan Hastor, con una obra sobre la intifada, Emmascarats, que dirjirá Thomas Sauerteig.
Una nueva versión de Estimada Helena Serguèievna, firmada por Boris Rotenstein, y Sra. KIein, un éxito internacional de Nicholas Wright sobre la misteriosa muerte del hijo de 1a célebre psicoanalista Melanie Klein; completan una temporada que no olvidará al público infantil y, en algunos casos, avanzará el horario a las 20 h.

Una obra ambientada en el Fórum abre la temporada de Versus Teatre 'Broc gros' aborda la pobreza y las actitudes ante ella (Por B.G.)


El recién clausurado Fórum de las Culturas sirve de telón de fondo de Broc gros, la obra de Gerard Vázquez que pondrá en marcha la nueva temporada de la sala alternativa barcelonesa Versus Teatre. El espectáculo se estrenará el próximo martes, y estará en cartel hasta el 7 de noviembre. La pobreza y las diferentes actitudes ante ella son los temas que atraviesan la pieza, estructurada en dos partes situadas en otros tantos acontecimientos clave de la historia reciente de la ciudad de Barcelona.

La primera parte de Broc gros transcurre durante el Congreso Eucaristico, en mayo de 1952, y la segunda coincide con el Fórum.
En la obra, en mayo de 2004 durante la celebración del Fórum, un hombre comparte unas delikatessen que llevaba para cenar con una mujer indigente en un gesto aparentemente solidario. A lo largo de la cena el hombre se da cuenta de que las opiniones y posturas de la mujer frente a la pobreza no son las políticamente correctas que él esperaba. Un giro en la escena hace que el hombre acabe poniéndose en el lugar de la mujer.
El montaje será el punto de partida de una temporada en Versus con 21 espectáculos, entre ellos cinco producciones Y otras tantas coproducciones de la sala.
La nueva temporada del Versus prima la autoría catalana; junto a la obra de Vázquez, se incluyen textos de Carles Batlle (Les veus de Iambu), Ernesto Caballero (Solo para Paquita) y Oriol Tarrasón (Sota l' escorça), además del director del teatro, Ever Blanchet, uruguayo que se considera "catalán de adopción", que estrenará su Señoritas de Siam.
El Versus Teatre, que en 2005 celebrará sus 10 años de existencia, acogerá también a diversas compañías latinoamericanas, como el Teatro Circular de Montevideo, con el espectáculo Frozen. de Bryony Lavery, o la argentina Cooperativa Teatral Dominó con Personalmente, Einstein. de Bruno Schwebel.
Blanchet destaca que, tras una década de funcionamiento, el Versus está empezando a hacer la programación soñada por sus impulsores. El director confiesa que el riesgo y la experimentación, características ligadas a la filosofia de las alternativas, tienen a veces que ceder espacio a propuestas en principio más comerciales para cuadrar las cuentas. Pero asegura que el de este año es "el mejor cartel que hemos ofrecido hasta ahora. Incluye muchos espectáculos de riesgo, pero creo que algunos montajes serán un éxito".
El presupuesto para la próxima temporada es de 500.000 euros, 10 veces más que la del primer ejercicio de la sala, aunque en opinión del director sigue siendo "insuficiente".
Blanchet se felicita por la buena conexión entre la sala y el público, que relaciona con una política de precios a la baja, potenciada por todo tipo de ofertas. "Conseguimos los mismos ingresos por taquilla que otras salas, pero con el doble de público", explica. Blanchet estima que a las alternativas les convendría una ley de mecenazgo susceptible de atraerles el patrocinio de empresas.