A les traduccions medievals es habitual la traducció amb parelles de paraules per una sola de l'original. Generalment la primera tradueix literalment l'original, mentre que la segona és glossa o explicació de l'altra. Wittlin estudia cinc casos: la segona paraula explica la primera; sinonímia total; traducció parcial seguida d'un altra traducció parcial; traducció completa, seguida d'un altra que la complementa; traducció amb fòrmula.