[Una primera part estudia la funcionalitat de les referències explícites als herois de la literatura artúrica en el Tirant. La menció que M. fa d'aquells considera les dues vessants definidores de la novel.la valenciana: el fet d'armes i el tema amorós. A partir d'un breu anàlisi d'aquests aspectes, trobem que la mirada de Martorell cap al passat de la cavalleria literària resta definida com una fusió d'identificació i allunyament. En un segon moment, s'intenten delimitar les peculiaritats del comportament de Tirant respecte als models artúrics. L'heroi martorellià no és un personatge arquetípic, tanmateix cal considerar-lo com un tipus representatiu d'un segle, el XV, en el qual la nostàlgia per uns ideals pretèrits conecta amb la necessitat de donar-li una nova funció a l'estament cavalleresc.]

[És ressenya de l'autor] [Cfr. la següent]

[Reflexions al voltant de la funció que les referències a la literatura de la "materia antiga" i la "materia de Bretanya" tenen al Tirant lo Blanc. L'autor es fixa sobretot en la construcció de Tirant com l'heroi literari que tot i referint-s'hi depassarà els models artúrics d'acord amb la superestructura social i política en què viu inmers Joanot Martorell, tan diferent d'aquella que conegué el roman artúric] [BAHLM, 1991, nº 144]