[Estudi consagrat als parlaments de la novel.la, un dels aspectes infravalorats per alguns crítics del Tirant lo Blanc. S'analitzan en concret cinc discursos: una lletra, una requesta d'amors, una resposta, una arenga militar i un plany. S'hi apliquen els mètodes de la retòrica clàssica, especialment de Quintilià, vigents en l'època de Martorell. Els autors exposen la hipòtesi que hi hagi uns models compositius comuns a tots els parlaments; en els cinc casos citats, es tracta de l'esquema tema-ampliació.] [BAHLM, 1992, nº 166]