És tracta d'uns dels primers estudis que ofereix suggeriments per a una comprensió més oberta de la "inmoralitat" de Tirant lo Blanc. Parteix del fet que la relació Tirant/Carmesina s'inclouria perfectament dins de l'ús comú dels matrimonis per vots abans de Trent (1564), i del rebuig de l'opinió d'Entwistle al voltant dels escrúpols suposadament ideològics de Tirant a consumar el seu amor per Carmesina. A través l'anotació d'alguns dels principals passatges, s'insiteix en el fet que l'humor es crea per yuxtaposició entre devoció i erotisme, desplaçant el conflicte del camp ideològic al camp moral. Una important comparació entre el tractament amorós en Tirant lo Blanc i en Decameron, Libro de buen amor, fabliaux, Chaucer i el Roman de la Rose. En aquestes obres l'amor irònic, cínic, burlesc, satíric..., és sempre al capdavall justificat moralment (encara que aquesta justificació no revele més que la ironia i hipocresia de l'autor). A banda de l'ús de fòrmules idèntiques per a la descripció d'escenes amoroses, Celestina i Tirant son casos excepcionals, encara que molt diferents entre ells: en l'obra castellana el conflicte moral supera i cobreix les vetlades i ambigües referències sexuals, mentre que en Tirant lo Blanc els tractaments és més franc i directe. El tractament més directe el tindríem en Apuleio i Petronio, que descriuen els actes sexuals amb la mateixa deshinibició -però la essència burlesca els fa caure en l'obscenitat.