[L'anàlisi comparativa de totes les impressions antigues del Tirant lo Blanc, inclosa la versió castellana i les tres edicions successives de la italiana de Lelio Manfredi, mostren el panorama següent: les variants observades en els tres testimonis de l'edició de València de 1490 permeten postular un doble tiratge de la primera edició que enfronta l'exemplar de la Hispanic Society als altres dos, conservats a València i Londres (s'utilitzen en aquest punt, els diversos documents relatius als contractes d'impressió amb Nicolau Spindeler i a l'inventari de béns de Martí Joan de Galba). Al seu torn, la comparació del textos de l'edició de 1490 amb els tres conservats de la segona edició (Barcelona 1497) permet afirmar que aquesta no deriva de la princeps, sinó d'un altra branca de la tradició textual, la mateixa que dóna origen, sense passar per l'edició de 1497, a la versió castellana anònima impresa a Valladolid per Diego de Gumiel el 1511. [[V. crítica d'aquesta conclusió en Hauf, ed. Tirant, pp. XXIV-XXX]. Pel que fa a la tradició impresa italiana que arrenca de la traducció de Lelio Manfredi, l'anàlisi mostra que la traducció ha estat feta sobre una tercera branca de la tradició diferent de la dels textos de 1490 d'una banda i de 1497-1511 de l'altra, però que tant en l'edició princeps italiana preparada per Federico Torregiani el 1538, com en la de Domenico Farri de 1566, que en depèn, hi ha hagut independentment contaminació de l'edició castellana de 1511 [[V. crítica d'aquesta conclusió en C. Calvo, Estudi contrastiu, pp. 33-35]. L'estudi s'ilustra amb 26 taules i un apèndix complementari de variants. [BAHLM, 4 (1990) nº 90]