En contra de la imatge de Huizinga al voltant d'una Baixa Edat Mitjana caracteritzada per la negació de la realitat i la nostàlgia d'una vida millor, Tirant lo Blanc és reflex d'una societat mediterrània "alegre i pecadora (...) fidelíssim retrat de la despreocupada concupiscència dels seus coetanis". Ullada cap a la València de l'època, a partir de textos dels sermons i de Dietaris, que demostren la vitalitat del món lluminós, sorollós, alegre i escandalós, al carrer, a la plaça, des de les tavernes fins a la "pobla de les fembres pecadrius", que Martorell coneixeria".