Destaca l'estil simple i natural, així com la versemblança dels personatges de Tirant lo Blanc, en comparació amb les novel.les castellanes de cavalleries, encara que molts dels discursos semblen massa retòrics. Les bromes, en general de bon gust, donen detalls molt baixos. Justifica la lleugeresa dels personatges femenins per l'absència d'amour metaphisique que està en la base de les novel.les coetànies. D'ailleurs l'auteur étoit d'un païs où l'on croit que quand un homme et une femme qui s'aiment, se trouvent seuls, ce seroit sotise que de perdre le temps en paroles...