L'autor destaca l'escasa fortuna de l'obra com a objecte d'estudi lingüístic, a causa de l'absència d'una edició crítica i de les manipulacions sofertes pel text fins que fou editat. Adopta com Coromines la distribució en parts de la traducció castellana, i recapitulant les aportacions sobre l'autoria, de Riquer, Coromines i R. Bosch, hi insisteix en la necessitat d'un estudi d'aquest aspecte. Dona breus notes sobre grafies, morfologia verbal i lèxic (variant arcaica/variant moderna, i preferència general/preferència valenciana), de les quals conclou amb Coromines que Galba manipulà el text dels capítols 117-298, i redactà tota la quarta part.