La tesi tracta de demostrar la influència de T. lo B. (i també l'Orlando) sobre els presupostos artístics i tècniques literàries del Quijote. Cervantes va reconéixer en T.B. els vicis atacats pels preceptes neo-aristotelians, però també una excepció profitosa als excesos restrictius d'aquestos pel que feia a la verosimilitud i el decorum. Les regles que Martorell inadvertidament havia violat seran també violades -per inspiració de T. B.- per Cervantes de manera deliberada. La Part I parla de la crítica literària renaixentista i el seu reflex al Quijote: Cervantes i la crítica de la seua època, Cervantes com a crític literari, fins a arribar al capítol de la crema de llibres (la opinió sobre "las necedades" no és irònica; és una benevolent censura a alguns aspectes, que critica amb ingeni; compara aquest judici favorable amb el molt semblant sobre l'obra de Lofrasto) i del comentari del cura sobre els llibres de cavalleria. Les opinions de Cervantes coincideixen amb les dels persontatges portantveus La II Part relaciona Tirant lo Blanc i l'Orlando: pareguts superficials; temàtics (qüestió femenina, honor cavalleresc, moros contra cristians, baptisme) i afinitats estructurals (narrador, juxtaposició de còmic i seriós, episodis eròtics, altres intercalats, estratègies militars, dades empíriques). Ambdues obres estan probablement inspirades en similars obres italianes, algunes d'elles encara no identificades. Relaciona a continuació les actituds cavalleresques (amenaça turca, armes i lletres, milícia com a professió i el seu paper en la societat moderna, valors cavallerescos, nova tàctiques i armament), religioses i socials de T. lo B. i el Quijote. I finalment les similaritats entre les dues obres, pel que fa a les tècniques narratives: material didàctic, versemblança (detalls de realisme, data), decorum (caracterització de personatges, sicologia, material eròtic i farsec, monòleg i diàleg, el prolema de la "necedad"); i pel que fa a les similaritats episòdiques (Plaerd. i Altisidora, la cort siciliana i la cort dels ducs, Tomé Cecial i Vilesermes, la mort, etc.). Bibliografia.