Article que fonamenta la doble tesi (Tirant lo Blanc, novel.la moderna i anticipadora del Quijote), defesa per molts altres posteriorment: Tirant lo Blanc no és llibre de cavalleries, és "otra cosa: habría que inventar la palabra". "Martorell va hacia la novela del mundo nuevo, sin llegar a la meta, trabajando sobre el mismo material sobre el que Cervantes había de alzarse a total novedad y universalidad (...) es precisamente el latigazo que podía excitar la imaginación de Cervantes". Aquesta modernitat es basaria en diversos aspectes, que resumim. Fragmentació positivista del món unificat per la fe de l'Edat Mitjana, que revela Martorell amb el seu humor escèptic (disputa Tirant-Ricard lo Venturós). Positivisme científic: l'exemple dels espills en l'episodi del negre hortolà, serveixen per a demostrar la "pedagogia científica", que va des de l'òptica fins a la mecànica; així mateix, les estratagemes, especialment el cas del mariner [v. l'altre article de Dámaso Alonso]. Atmòsfera de realitat: comportament natural del personatges (l' "Anem, que jo me refrede ací!", de l'emperadriu), prop del reportatge modern. Evidència circumstancial: les circumstàncies essencials -un element novel.lístic que s'introdueix amb Cervantes, i fan paleses a Defoe-, i les no essencials es barrejen: ambients de nocturnitat, clímax d'accions... Imatge de la vida diària: naturalitat qüotidiana, amb ric reflexe de reaccions insignificants (l'esglai de la duquesa amb la rata, quan la Princesa demana la camisa: "...les mies mans no tenen força per vestirm-me la camisa"); aburgesament familiar de la cort; vaudeville en escenes com les dels amagatalls, persecucions, etc.; teatre grotesc, però també anticipació de la novel.lística del XIX. I fins i tot l'examen de l'episodi de Felip i els dos llits fa recordar més una novel.la del XX que del XIX. Realisme vitalista: menys densitat psicològica que altres obres del XV (com ara l'Arcipreste de Talavera), però més art narratiu vital són les claus de la modernitat de Tirant lo Blanc respecte als llibres de cavalleries i sentimentals. De la tradició a la llibertat: la lluita que es dona en llibres de l'època entre formalització i llibertat narrativa, es decanta en Tirant lo Blanc per l'assolida barreja. Tirant lo Blanc "es la mejor novela europea del siglo XV". Tant el Quijote com Tirant lo Blanc són "libros que están como partidos por la mitad entre idealismo caballeresco y positivismo diario", però allò que al Quijote és en conflicte, en Tirant lo Blanc conviu -i és difícil explicar com- sense contradicció. Perquè la armonització de l'exaltació de la sensualitat amb l'exaltació i defensa de la religió cristianiana desconcerta segles després, com al Libro de buen amor; i també és contradictori l'ús de la tècnica més moderna per a diàlegs naturals i àgils amb els llargs parlaments, diàlegs, monòlegs i lletres.